dimecres, 12 de gener de 2011

Dia 10: Golden Gate Park







M, aquí tens un jardí zen d'aquests que estudies. Es veu que les ones de l'arena són el mar o els llacs, les roques són turons o grans muntanyes i tenen un sentit místic per als monjos budistes.

Japanese Tea Garden.

M'ha fet un ensurt quan he apartat la càmera i el tenia davant mirant-me!! Ara tinc centenars de fotos d'esquirolets, mai no n'havia vist tants de junts, ni al Hyde Park! També m'ha passat per davant una mofeta, però no he gosat fer-li cap foto per por del seu sistema de defensa.



Golden Gate Park. Jardins botànics.








Haight.





Japantown.


St. Mary of the Assumption Cathedral.

Avui cames i peus se'm ressentien de la caminada d'ahir. Així que, a poquet a poquet he fet cap a la catedral de st. Mary, que es veu que va ser molt polèmica per la cúpula. A mi m'ha paregut una catedral austera i un bon lloc de reflexió, a diferència de la Grace CAthedral amb tanta bandereta estatal, aquesta és més celestial.

A la vora de la catedral està la zona japonesa, el Japantown. Per prestigiar-la una mica s'hi va construir un centre comercial japonès, el Japan Center, amb la pagoda de la fotografia a la teulada. La majoria de les tendes obrien entre les deu i les onze, de manera que he estat massa matinadora per visitar-lo, però molts restaurants i algunes botiguetes ja estaven obertes. Els restaurants tancats tenien exposat el menjar a les vitrines, m'ha fet bastant de fàstic, espero que almenys el vagin renovant diàriament. Davall del centre comercial hi ha consultes de metges i altres serveis de la comunitat japonesa de SF i, darrere, més restaurantets japonesos. Llàstima que el sushi no m'agradi gens!

Encabat he anat tot passejant al barri hippy, ja que San Francisco és la ciutat on va nàixer aquest moviment i els primers hippies es van instal·lar al carrer Haight-Ashbury, on no només en queden senyals fins i tot comercials (rètols que juguen amb la pau i l'amor, llibreries anarquistes, pintures reivindicatives de la pau o sobre el rock'n roll, botigues de cànnabis, llocs budistes o sobre el Tibet), sinó que també hi ha descendents dels hippies que t'aturen, et pregunten, et toquen, t'indiquen, porten rastes, demanen caritat, no sembla que es dutxin gaire i... oh, quina casualitat!! És l'únic carrer on hi havia gossots soltos, exactament com passa ara a CAtalunya amb aquest fenomen incívic que s'estén cada vegada més i que consisteix a donar més llibertats als gossos (que van corrent solts pels carrers, envaint el teu espai íntim, saltant-te damunt) a costa dels drets de les persones (a algunes de les quals els gossos ens tenen aterrits). Segueixen creant moda, anys després de reunir-se en concerts al Golden Gate Park. Però no poden prescindir del cotxe que fins i tot hi ha carreteres dins del parc?

Deixant de banda tot això, hi he trobat una llibreria que m'ha agradat molt perquè penjaven recomanacions de llibres a mà a cada prestatge, fins i tot hi havia un resumet propi de l'obra i hi tenien un apartat de màgia, un de novel·les gràfiques. A més, quan els he demanat un títol específic de seguida me n'han dit l'autor (que jo duia apuntadet), però no el tenien i jo no em podia permetre encarregar-lo, així que hi he acabat comprant una novel·la gràfica americana sobre Palestina. Un altre punt a favor seu és que per casualitat he vist que hi tenien Bear, de Llorenç Villalonga.

A continuació he fet cap al Golden Gate Park que, com que la guia recomanava no anar-hi a la nit per evitar atractaments, m'he quedat a mig visitar (cal puntualitzar que és el parc més gran dels EUA, fins i tot més gran que el Central Park). Però tant els costa prescindir del cotxe que fins i tot dins del parc hi han de construir carreteres? Evidentment, les parts més boniques del parc s'han de pagar, no fan descomptes a estudiants i al Japanese Tea GArden ni tan sols accepten targetes de crèdit (7 dòlars, clinc!). He visitat la primera part del parc, els jardins botànics, el JApanese Tea Garden, el Shakespeare Garden (també amb les plantes que apareixen a les seues obres, però sense les citacions dels fragments per planta, sinó totes juntes en unes plaques al fons del jardí), el Young Museum (on hi feien una exposició del museu d'Orsay, que ja havia vist, jo només he aprofitat per dinar poulet amb salsa de carrota, quina mania tenen!) i el llac. Jo, amb els esquirolets, m'he entretingut molt. Quan he vist que s'acostava la posta de sol m'he allunyat del parc (i no ha estat gens fàcil!).

4 comentaris:

  1. Sort de les fotografies i dels escrits que fas de cada lloc per recordar-te'n de tot d'aqui un temps.
    Es tot molt bonic i cada lloc que vas és diferent d'altres zones que ja has visitat.
    Cuida't els peus.

    ResponElimina
  2. Jo volia... però ha plogut molt i se m'han rebollit :(

    ResponElimina
  3. Ostres! quin parc mes bonic!!! Deixa en ridicul central parc de lluny! Com deien Simon & Garfunkel: If you go to St Francisco....you should wear some flowers on your hair!!

    Petons!!!

    ResponElimina
  4. :D Encara no havia vist aquest comentari, baby. Però sí que sembla que té més coses que Central Park i més ara, que és una esplanada blanca :P

    ResponElimina