diumenge, 23 de gener de 2011

Dia 21: Harlem i Marissa!




Solomon Guggenheim Museum.
Aquí es veu bé la boleta de CAp d'Any, Times Square.
Willy Wonka store.
Toys R Us

A l'altra banda Nova Jersey?

Església de Gospel.
Morris-Jumel Mansion.


Avui ha estat un dia estrany, els que m'heu parlat ja m'heu vist entusiasmada, però només tinc temps per a una entrada breu i amb poques fotos, perquè estic una mica cansada i demà he de matinar molt, que tinc reservada l'estàtua de la llibertat (la corona, si no no cal tanta parafernàlia) per a primeraa hora. I farà mooolt de fred. Aquesta nit no he hagut de resoldre gaire correus de feina, però sí de quedades!! Avui no només he vist Marissa, sa mare i sa iaia sinó que potser ens tornarem a veure a finals de setmana i la meua amiga Courtney m'ha contestat dient que agafarà el cotxe per venir el cap de setmana que ve a NY i veurem. Tant de queixar-me de com va el transport aeri darrerament i en realitat encara no el podem substituir per res, ens fa tant propers. Com, si no, tres noies d'origen tan diferent s'haguessin pogut conèixer en una ciutat neutral (Cambridge, St. Catherine's college) un estiu qualsevol i tornar-se a veure tan sols sis mesos després d'haver-se conegut al país grandiós on viuen dos d'elles? A vegades tot i estar lluny i passar el temps hi ha coses que perduren. Valoro molt que trobin el moment per venir-me a veure (no viuen a NY) i les meues experiències s'enriqueixen amb elles, no només perquè siguin nord-americanes, sinó perquè deixo de recordar només llocs per passar a recordar també anècdotes compartides. Em pareix increïble que al final, amb un parell de correus electrònics, es puguin organitzar trobades com aquesta. I acabar coneixent tres generacions d'una família, una de les quals s'ha hagut de passar el dia conduint en cercles pel trànsit i la impossibilitat de trobar aparcament.

Aquest matí he fet una visita guiada en autobús pel barri de Harlem, on jo totsola no m'hagués aventurat mai. Volia veure una mica més enllà de Manhattan, que era el que originalment constituïa NY (Brooklyn era una ciutat independent). M'ha sorprès molt gratament el barri, perquè té molt mala fama d'ençà del crack del 29, en què la gent de classe mitjana que s'ho podia permetre va abandonar el barri (i fins i tot la ciutat, per anar a viure a New Jersey, per exemple) i els que hi vivien no trobaven feina. En aquells moments la ciutat no podia seguir mantenint la neteja dels carrers o el servei d'escombreries, de manera que es va anar abandonant molt la zona. Els residents eren exclusivament afroamericans (no provinents de l'esclavitud, sinó de contractes de feina pe a un temps determinat), tot i que actualment hi torna a haver gent d'ètnies molt diferents i el barri, a més, s'està recuperant. Té coses molt boniques, està ple d'esglésies, edificis bonics, però no hem baixat de l'autobús per a res (hem passat l'òpera, la University of Columbia, la catedral, hem passat al Bronx i hem vist l'estadi dels Yankees i hem voltat per Harlem, més casetes que pisos. Només hem baixat, congelats, per veure la Morris-Jumel Mansion, que jo tenia planejat visitar si hi havia temps el mateix dia que The Cloisters, perquè està als afores, però ja pensava que no podria. Va ser construïda el 1765 i George Washington la va utilitzar durant la defensa de Manhattan.


[FAig un a part: J, has de saber que abans de sortir de Manhattanhe vist la botiga original de l'home de la sopa, amb un cartell gegantí d'un home enfadat que diu: L'home de la sopa està a la feina i una fletxeta. Ha dit el guia que si no et vol servir, realment et diu que no i que per això s'ha fet tan popular, com a HIMYM. Això m'ha fet pensar en un conte de Borges en què en un poblet on la loteria tenia perdia diners acaben decidint incorporar números adversos perquè la gent se senti atreta a comprar-ne números i acaba sent un gran èxit].

La millor part del tour ha estat, evidentment, l'assistència a la missa de gospel d'una comunitat de Harlem molt viva. Ja ens ha avisat el guia, així és com resen ells, no és cap espectacle. Hi havia un capellà i una sotscapellà, la seua dona, que era qui portava la veu cantant i mai més ben dit. Tota l'estona cantava, amb una veu molt potent, i nosaltres podíem llegir la lletra de les cançons a la pantalleta. A prop d'ella, que és la del barret, hi havia una altra dona que cantava i darrere, vestits de negre, el cor i els músics: instruments de vent, de corda, un organet, panderetes (també entre els assistents). A mesura que l'ambient s'anava escalfant el públic picava de mans seguint el ritme, s'aixecava, es vinclava sobre ells mateixos, ballaven de maneres que fins i tot pareixen discotequeres, cadascú a la seua manera, seguint una pulsió interior, resant. Cada vegada hi havia més gent dreta cantant i ballant.

Al moment del sermó, molt breu, la gent li contestava "oh, yeah", "alleluia" o amb comentaris més llargs, de forma individual, no com a resposta col·lectiva apresa. Han cantat l'aniversari feliç a un membre de la comunitat que feia anys aquesta setmana, preparaven una convenció i els convencia de no tenir por de volar en avió... I més cançons. Igual que a les pel·lícules. També fan la col·lecta. Pot durar tant com sentin, nosaltres hem marxat al cap d'una hora i mitja però es veu que poden ser dos i tres hores. A les fotos no es veu bé, clar, el moviment es perd... I el ritme (i el volum!). Fins i tot mentre ha fet el sermonet anaven tocant.

Encabat havia quedat amb Marissa i ha vingut acompanyada de mitja família (i en cotxe). Hem anat a dinar a un restaurant amb nom de pel·lícula, ens han fet preguntes sobre la pel·li, diria que hem aconseguit un 15% d'encerts i m'he menjat un pollastre picant amb salsa de formatge que m'han servit en una mena de test. Encabat m'han dut al Toys R us de Times Square: els menuts hi poden passar la tarda, hi tenen supermans volant empenyent cotxes, un dinosaure gegant, la secció de Willy Wonka per a nosaltres (m'he comprat caramels que canvien de gust) i una nòria, on hem pujat Marissa i jo! Al vagó de Toy Story.

Hem anat escopetejades al Guggenheim, on hi tenien més Cézanne i Picasso i Kandisnky i l'edifici és de Wright! Ara ja hauré estat al de Bilbao i al de NY. Per acabar el dia, res millor que una passejada en cotxe pel voltant del Central Park, més Cinquena Avinguda, la segua botiga de caramels preferida i cap a l'hotel!! A veure si ens veiem aquest cap de setmana. I amb Courtney.

6 comentaris:

  1. Un dia diferent.
    Me n'alegro que t'hagi agradat.
    D'agrair que amb aquest temps hagin vingut Marisa i la seva família per estar amb tu.
    Besets

    ResponElimina
  2. El Gugghenheim!!!!!!!!!!!!!!
    suposo k li has fet +fotos..!!

    ResponElimina
  3. N'hi he fet més, però poquetes més... perquè en realitat des de dins no se'n poden fer :s Sí que va ser diferent, però vaig descobrir una altra part de NY com és Harlem i un altre dels grans museus de la ciutat!

    ResponElimina
  4. No saltres vam campar lliures i sense guia per Harlem. La gent ens mirava somrient i fins i tot ens van ajudar amb les fotos.
    Jo volia fer-me'n una asseguda a una de les escales que dóna accès a les vivendes i ho vaig fer!!!
    És la meva foto preferida.
    Segur que amb les amigues estaràs rebé.

    ResponElimina
  5. Q lleig el guggenheim! Que be que que avui ahs estat acompañada!!! Sempre he volgut veure ghospel en directe, i recorda! X molt que et tempti.... New Jersey no mola! XD

    Petons!

    ResponElimina
  6. Això ens va dir el guia, Pilar, que Harlem ara era un lloc segur i que la gent vol demostrar-ho, però a vegades totsola m'estimo més prendre moltes precaucions. Espero veure-les una altra vegada, a veure què diuen!

    Lashed, jo l'he trobat molt bonic, la foto no li fa justícia! A més, no es pot comparar amb el Walt Disney Hall de LA, que sé que hi estàs pensant per associació amb el Guggenheim de Bilbao... són diferents!

    ResponElimina