dilluns, 10 de gener de 2011

Dia 8: San Francisco, primera impressió







Joseph Strauss, el responsable del pont, que va utilitzar mesures de seguretat per a la construcció del pont, salvant la vida de molts dels treballadors. Te'n recordes del reportatge, del que costava el manteniment antioxidació del pont, de com es va construir, de la resistència a vent, aigua i terratrèmols? Quan hi he pujat, el pont tremolava davall dels meus peus.
Golden Gate.
La famosa presó d'Alcatraz des del Golden Gate.

San Francisco.
Torno a tenir problemes per carregar les fotos a l'ordinador, deu ser que la càmera està descarregada. Ja estic a San Francisco!!! On la gent m'ha paregut més maleducada i menys... gentils i els busos, tot i que freqüents, segueixen sent difícils d'usar per al turista; en canvi hi he fet la primera menjada decent de totes: sopa de verdures i pollastre, arròs i salmó a la planxa, al costat mateix de l'hotel (que és molt cèntric, està molt bé i sí que té llum al sostre, a diferència del de LA).

He arribat aquí a la tarda però a primera vista la ciutat m'ha encantat. Els edificis del centre, alts i amb façanes boniques, de formes sorprenents, una pagoda japonesa al costat del Japanese Center, carrers tortuosos, que fan amunt i avall com una muntanya russa (em cansaré de seguida, caminant! la gent agafa el bus -2 dolars, clinc! per fer una parada-). Això sí, hi fa fred i encara més a la vora del Golden Gate Bridge!!!! Perquè ha estat el primer que he fet un cop deixades les maletes a l'hotel: anar a veure el pont, tot i que m'havia d'afanyar perquè quan es pon el sol en tanquen el pas per a vianants! Així que ni el vent gelat del pont m'han aturat a l'hora de recórrer 3/4 del pont i d'admirar-ne l'arquitectura i les vistes de la ciutat.

Així que ja ho veieu, aquesta vegada he començat pel més famós (no com amb el cartellet de Hollywood i l'estadi dels Lakers (regalet trobat, P; n'hi ha que sou més difícils de complaure... a veure si trobo alguna coseta especial).

9 comentaris:

  1. Canvi de ciutat i ´canvi de personalitat de la gent. Quines coses.
    Al menys has menjat com Déu mana.
    El pont molt bonic i tu molt valenta d'anar-hi caminant 3/4 parts. A mi m'hagués agafat el vertígen.
    Que vagi molt bé per aquesta ciutat.
    Seguirem esperant amb candeletes les teves cròniques des de St. F.

    ResponElimina
  2. uuuuff com m'agradaria veure tot això!!
    jo avui he estrenat les rebaixes per barcelona :)
    crema de verdures??? r u kidding?

    ResponElimina
  3. sopa!!! amb carrota i pollastre i coses verdes surant... Avui he tornat a l'hamburguesa amb bacon, formatge i pataques fregides. Jo em pensava que al port tindrien varietat de peixet i hi faria un kos però només hi tenien cranc, fish and chips (i caríssim, ja em diràs, pel poc bo que és i rebossat), còctels de cranc i calamars. I tot el dia que plou, just avui que he decidit visitar la ciutat com millor es coneixen les ciutats, CAMINANT, i a SF això són paraules majors per les pujades. Així que allò de valenta pel pont, Olivera... no, però per avui sí, tinc els peus destrossats, jo no em canso però els peus em torturen.

    ResponElimina
  4. Per cert, les pizzes (doblotes i amb suc de tomaca de pot) americanes deuen ser les pizzes més dolentes del món i són així a tots els restaurants.

    ResponElimina
  5. Estic enamorada de tot el que has vist!

    Ta cosina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara hi ets tu i per això m'ho estic rellegint, mentre espero els teus correus.

      Elimina
    2. Ara hi ets tu i per això m'ho estic rellegint, mentre espero els teus correus.

      Elimina
    3. M'agrada molt més llegir-te havent-ho vist, me sento més ubicada! I completo tot el que no he vist ;P

      Elimina
  6. He anat del més recent al més antic i m'ha sorprés que no donessis molta importància a la marea d'indigens que inunda la ciutat. És esgarrifós! Hi ha moltes coses de San Francisco que la fan una ciutat molt poc atractiva per a viure-hi, he trobat. La geografia és incòmoda per a circular-hi, tot és extremadament car (vaig trobar una cambrera catalana que em va explicar que per una mini habitació a una casa es paguen perfectament 900$ i per un mini pis 1900$. També em va explicar que hi havia estat feia cinc anys i se n'havia enamorat però ara que hi portava un temps curt vivint l'havia desencisat, que tot era molt car, tothom anava només per fer diners i s'estava perdent caràcter i carisma del poble), toleren que hi hagi tanta indigència (no sé realment quina acció política s'hauria d'emprendre perquè he trobat que la majoria són malalts mentals -també he llegit que quan Reagan va fer tancar els psiquiatres aquella gent va quedar al carrer- però això de donar-los aliment les organitzacions i ajuda alguns comerciants però despreocupar-se que no tinguin un sostre o una mínima possibilitat de reincerció... no ho sé), he trobat també moltes zones en obres o sostobades i la vegetació poc cuidada (potser és també pel clima i la sequera, venint de New England...). Avui a l'aeroport una dona d'aquí m'ha dit que s'ha perdut el caràcter totalment de la ciutat, que ella era nascuda aquí i criada aquí i de petits van aprendre a trepar i després a conduir pels turons, que hi havia relació de poble i que tothom podia viure-hi dedicant-se al que li agradava, que ara tot era caríssim, els que abans hi vivien alguns han venut les cases per molts diners amb l'arribada dels techies i que ja no hi ha oportunitats per a tots. C.

    ResponElimina