Dia 20!: el Metropolitan Museum

Central Park.
Secció d'art modern. Un home s'hi ha assegut al costat, cansat, sense adonar-se'n i encabat s'ha aixecat, tot espantat i excusant-se davant de la vigilant, que es feia un fart de riure.

Art d'Oceania.
La llegenda que va inspirar l'escultor per crear aquesta obra m'ha fascinat tant com a ell. Conten que en una tribu el ritual d'iniciació dels nois joves a la vida adulta consistia a superar una prova. Havia de llençar una fletxa apuntant el sol, si el jutge de la prova quedava enlluernat pels rajos de llum i perdia de vista la trajectòria de la fletxa el jove es convertia en home. Si no, no havia superat la prova. Mireu l'expressió del jove i del jutge.

Metropolitan.
Central Park, per als que heu viatjat a NY a l'estiu!


Metropolitan Museum al Central Park.
Fuller Building, amb un terra de mosaics i ascensors amb gestes humanes en relleu. En principi tampoc no s'hi pot entrar però m'he fet la morta de fred amb l'home de seguretat i m'ha deixat entrar-hi 5 minuts a recer, que jo he aprofitat per xafardejar, que si fos per fred hagués entrat a la botiga de roba del costat! No m'ha deixat fer fotos des de dins...
Central Synagogue.





Lever House, un dels primers gratacels, després copiat, fixeu-vos en la base horitzontal i la resta de l'edifici, vertical.
Seagram Building, l'edifici de Mies van der Rohe, davant hi ha un llaquet característic amb dos dits d'aigua. El senyor de recepció ha estat tan amable de deixar-me passejar des de la porta fins al seu taulell. Penós. I la meua guia que deia que estava obert al públic es referia a això? Em quedo amb el Pavelló Alemany, jo.
MetLife Building al fons del carrer.
St. Bartholomew's Church i General Electric Building, que no havia de desentonar -i ni ho fa- amb l'església, just darrere.
Villard Houses.
Avui ha estat un altre dia molt aprofitat. Aquest matí he sortit amb la intenció d'aprofitar la tranquil·litat dels dissabtes de matí, sense gent al carrer, sobretot amb aquest fred, i voltar per la ciutat a la cerca d'uns quants edificis de l'Upper Midtown, una zona amb molts gratacels moderns, vidre i més vidre i finestres, amb originalitats arquitectòniques. N'he fotografiat uns quants. Però cap a les onze ja no ho podia resistir més, no notava els dits (malgrat els guants) i m'he ficat al primer tren que he trobat, sense saber si em portaria on havia decidit anar: al Metropolitan Museum (ja ho sé, M, això és precisament l'Uppe East Side, dins del Central Park, al districte museístic), que estava pleníssim. Ple és un dir, és clar, en un museu tan gran com aquest i ple de peces d'art que m'han interessat vivament. Per cert, taampoc no tenien disponibles els Jugadors de cartes de Cézanne, fins al 9 de febrer.

Com que ja sabeu que sento debilitat per les obres avantguardistes he decidit començar per una secció que abans d'anar a Egipte no m'atreia gaire. Encara recordo com a Torí, que té el millor museu egipte d'Europa després del de Londres) m'hi van haver d'arrossegar i jo no en tenia ni idea, ni de la seua mitologia ni dels rituals funeraris ni de la descodificació dels jeroglífics. Quan, uns anys més tard, em van obsequiar amb un viatge a Egipte ho volia saber tot, d'aquella cultura. Va ser el moment en què feien la minisèrie de Carter a TV3 (abans de Belzoni). M i L em van deixar apunts seus perquè no partís de zero, però per a mi aquell viatge va ser el descobriment d'una altra cultura (ara m'adono de l'aprenentatge que suposa, o pot suposar, un viatge). Avui he començat per la part egípcia. No només hi tenen sepulcres i objectes funeraris o decoratius i manuscrits, sinó tombes senceres i un temple, portat peça per peça, regal del govern d'Egipte als EUA pel seu ajut per preservar les obres que les aigües del Nil engolien cada any després d'haver construït la presa d'Asuan.

Això ja m'ha entretingut tot el matí, així que després de dinar a la cafeteria americana (molt ben equipada, per cert, res de menjar ràpid, ja es nota amb el preu) he passejat pel jardí de les escultures (la majoria de les quals estaven a NY, fins que per catàstrofes diverses van passar dels parcs o les cases privades a formar part del museu. Entre elles, una de les moltes escultures de Diana de l'autor de l'escultura original, que fa el doble, i està a Madison Park). Hi tenien una fonteta, columnes, mosaics, de la casa de Tifanny abans de l'incendi.

Encabat he anat a la secció grega i romana, de la qual m'interessaven sobretot els mosaics de l'Imperi Romà fora del nostre continent (els visitants italians estaven encantats d'haver estat tan poderosos, tutti erano sotto il nostro dominio, guarda) i els frisos de les viles romanes.

Quan ja anava cap als apartats d'art modern i pintures i escultures dels s. XIX i XX, que me'ls he reservat per al final, m'he trobat sense saber-ho a Oceania. Mai no havia estat a cap secció sobre art australià i ha estat tota una sorpresa: vestits per a rituals/celebracions dels difunts, escultures de colors vius que sostenen la casa del cap del poblat i que representen els avantpassats, l'espiritualitat basada en els ancestres i la venjança per la mort dels teus. No m'ho havia plantejat mai i n'he fet alguna foto. S'està posant de moda fer fotografies als museus i no mirar el que tens davant, cada vegada em trobo més gent (almenys aquí) que va vitrina per vitrina fent fotos sense ni aturar-se a mirar dins i també retraten els cartellets informatius (potser a casa es dediquen a fer sessions intensives d'estudi de les obres d'art que no han vist en directe). Jo només retrato en ocasions comptades als museus, sobretot en aquest viatge, per compartir-ho amb vosaltres, però no puc entendre què hi fan en un museu si no miren res, a Internet també les trobaran penjades.

He tornat a l'hotel per la voreta del Central Park, sense haver visitat (per manca de forces i saturació, que en divendres i dissabte tanquen a les 9) ni la part xinesa ni la japonesa, entre d'altres. Em penso que a la xinesa hi tenen un pavelló d'aquells que vaig veure a SF, al Golden Gate Park. No duia intenció d'anar-hi, tampoc, però el museu sencer val molt la pena i està molt ben muntat. Us deixo amb unes quantes fotografies. O ho intentaré, avui la connexió a Internet va fatal.