dissabte, 22 de gener de 2011

Dia 20!: el Metropolitan Museum





Central Park.
Secció d'art modern. Un home s'hi ha assegut al costat, cansat, sense adonar-se'n i encabat s'ha aixecat, tot espantat i excusant-se davant de la vigilant, que es feia un fart de riure.

Art d'Oceania.
La llegenda que va inspirar l'escultor per crear aquesta obra m'ha fascinat tant com a ell. Conten que en una tribu el ritual d'iniciació dels nois joves a la vida adulta consistia a superar una prova. Havia de llençar una fletxa apuntant el sol, si el jutge de la prova quedava enlluernat pels rajos de llum i perdia de vista la trajectòria de la fletxa el jove es convertia en home. Si no, no havia superat la prova. Mireu l'expressió del jove i del jutge.

Metropolitan.
Central Park, per als que heu viatjat a NY a l'estiu!


Metropolitan Museum al Central Park.
Fuller Building, amb un terra de mosaics i ascensors amb gestes humanes en relleu. En principi tampoc no s'hi pot entrar però m'he fet la morta de fred amb l'home de seguretat i m'ha deixat entrar-hi 5 minuts a recer, que jo he aprofitat per xafardejar, que si fos per fred hagués entrat a la botiga de roba del costat! No m'ha deixat fer fotos des de dins...
Central Synagogue.





Lever House, un dels primers gratacels, després copiat, fixeu-vos en la base horitzontal i la resta de l'edifici, vertical.
Seagram Building, l'edifici de Mies van der Rohe, davant hi ha un llaquet característic amb dos dits d'aigua. El senyor de recepció ha estat tan amable de deixar-me passejar des de la porta fins al seu taulell. Penós. I la meua guia que deia que estava obert al públic es referia a això? Em quedo amb el Pavelló Alemany, jo.
MetLife Building al fons del carrer.
St. Bartholomew's Church i General Electric Building, que no havia de desentonar -i ni ho fa- amb l'església, just darrere.
Villard Houses.
Avui ha estat un altre dia molt aprofitat. Aquest matí he sortit amb la intenció d'aprofitar la tranquil·litat dels dissabtes de matí, sense gent al carrer, sobretot amb aquest fred, i voltar per la ciutat a la cerca d'uns quants edificis de l'Upper Midtown, una zona amb molts gratacels moderns, vidre i més vidre i finestres, amb originalitats arquitectòniques. N'he fotografiat uns quants. Però cap a les onze ja no ho podia resistir més, no notava els dits (malgrat els guants) i m'he ficat al primer tren que he trobat, sense saber si em portaria on havia decidit anar: al Metropolitan Museum (ja ho sé, M, això és precisament l'Uppe East Side, dins del Central Park, al districte museístic), que estava pleníssim. Ple és un dir, és clar, en un museu tan gran com aquest i ple de peces d'art que m'han interessat vivament. Per cert, taampoc no tenien disponibles els Jugadors de cartes de Cézanne, fins al 9 de febrer.

Com que ja sabeu que sento debilitat per les obres avantguardistes he decidit començar per una secció que abans d'anar a Egipte no m'atreia gaire. Encara recordo com a Torí, que té el millor museu egipte d'Europa després del de Londres) m'hi van haver d'arrossegar i jo no en tenia ni idea, ni de la seua mitologia ni dels rituals funeraris ni de la descodificació dels jeroglífics. Quan, uns anys més tard, em van obsequiar amb un viatge a Egipte ho volia saber tot, d'aquella cultura. Va ser el moment en què feien la minisèrie de Carter a TV3 (abans de Belzoni). M i L em van deixar apunts seus perquè no partís de zero, però per a mi aquell viatge va ser el descobriment d'una altra cultura (ara m'adono de l'aprenentatge que suposa, o pot suposar, un viatge). Avui he començat per la part egípcia. No només hi tenen sepulcres i objectes funeraris o decoratius i manuscrits, sinó tombes senceres i un temple, portat peça per peça, regal del govern d'Egipte als EUA pel seu ajut per preservar les obres que les aigües del Nil engolien cada any després d'haver construït la presa d'Asuan.

Això ja m'ha entretingut tot el matí, així que després de dinar a la cafeteria americana (molt ben equipada, per cert, res de menjar ràpid, ja es nota amb el preu) he passejat pel jardí de les escultures (la majoria de les quals estaven a NY, fins que per catàstrofes diverses van passar dels parcs o les cases privades a formar part del museu. Entre elles, una de les moltes escultures de Diana de l'autor de l'escultura original, que fa el doble, i està a Madison Park). Hi tenien una fonteta, columnes, mosaics, de la casa de Tifanny abans de l'incendi.

Encabat he anat a la secció grega i romana, de la qual m'interessaven sobretot els mosaics de l'Imperi Romà fora del nostre continent (els visitants italians estaven encantats d'haver estat tan poderosos, tutti erano sotto il nostro dominio, guarda) i els frisos de les viles romanes.

Quan ja anava cap als apartats d'art modern i pintures i escultures dels s. XIX i XX, que me'ls he reservat per al final, m'he trobat sense saber-ho a Oceania. Mai no havia estat a cap secció sobre art australià i ha estat tota una sorpresa: vestits per a rituals/celebracions dels difunts, escultures de colors vius que sostenen la casa del cap del poblat i que representen els avantpassats, l'espiritualitat basada en els ancestres i la venjança per la mort dels teus. No m'ho havia plantejat mai i n'he fet alguna foto. S'està posant de moda fer fotografies als museus i no mirar el que tens davant, cada vegada em trobo més gent (almenys aquí) que va vitrina per vitrina fent fotos sense ni aturar-se a mirar dins i també retraten els cartellets informatius (potser a casa es dediquen a fer sessions intensives d'estudi de les obres d'art que no han vist en directe). Jo només retrato en ocasions comptades als museus, sobretot en aquest viatge, per compartir-ho amb vosaltres, però no puc entendre què hi fan en un museu si no miren res, a Internet també les trobaran penjades.

He tornat a l'hotel per la voreta del Central Park, sense haver visitat (per manca de forces i saturació, que en divendres i dissabte tanquen a les 9) ni la part xinesa ni la japonesa, entre d'altres. Em penso que a la xinesa hi tenen un pavelló d'aquells que vaig veure a SF, al Golden Gate Park. No duia intenció d'anar-hi, tampoc, però el museu sencer val molt la pena i està molt ben muntat. Us deixo amb unes quantes fotografies. O ho intentaré, avui la connexió a Internet va fatal.

8 comentaris:

  1. M'he quedat mirant una estona les dues primeres fotos i penso que m'agradaria estar aquí amb tu passejant per aquests llocs, però clar, està el problema de l'avió.
    Són llumetes el que es veu als arbustos a la primera foto?
    Central parc, nevat... si no fos pel fred que dius que fa, estaria bé mirar detingudament el paisatge i gaudir del silenci que hi deu haver en un dia així.
    Que passis un bon dia.
    Besets

    ResponElimina
  2. Si no fos perque sabem que les has fet tu, aquestes fotos seblen de postal. (La del Metropolitan Museum es molt xula)
    A mi que l'avió no em fa res, m'agradaria fer una excursió (no tan llerga com la teva), per aquests llocs. A veure si en preparem una, no se on exectament, per aquestes terres. Besets.

    ResponElimina
  3. L'he reconegut de seguidaa!! ho he buscat i... efectivament!! la Villiard Mansion és l'hotel Palace de Chuck! potser si haguessis entrat te l'haguessis trobat a la barra del bar prenent un whisky...
    però tu rai, que el tens a l'habitació!

    Quina pena que ho hagis pogut veure els jugadors de Cezanne!
    M

    ResponElimina
  4. per si hi passes... 75 E 93RD street és Constance school
    i al 1136 de 5th Av potser t'hi trobes a Dorota que surt escopetejada en busca d'un caprici d'ultima hora
    :)

    ResponElimina
  5. Un dels inconvenients de la neu és que probablement no puguis anar a veure el mosàic circular que hi ha a Central Park, a l'alçada de la casa de John Lennon, on es pot llegir IMAGINE.

    Si pots, però gaudir de l'arquitectura de les façanes.

    Precioses les fotos!

    ResponElimina
  6. Olivera, sí que són arbustos, són els arbrets de l'ìnici de Central Park, despusahir nevats i anit amb llumetes. Jo ja procuro gaudir tot el que puc de tot, sobretot els moments de menys fred. Hi ha estampes que no les he retratat precisament pel fred però que les guardo a la memòria. Sobretot avui tinc poques fotos perquè ha estat una visita guiada en bus i no hi havia temps de fer fotos o no quedaven bé (tret del Gospel) i de tarda he anat amb MArissa, sa mare i sa iaia en cotxe i ha estat com un bus turístic perquè havíem de passar 50 vegades pel mateix lloc pel trànsit i hem anat un bon tros per la Cinquena Avinguda i he vist molts llocs il·luminats que ja havia vist abans i més edificis amb formes estranyes. Una experiència veure com el trànsit a NY és com el de Tortosa en hora punta però sempre. Cada dia fa més fred, diuen que tornarà a nevar aquesta nit (espero que això no afecti la reserva que tinc per a l'estàtua de la llibertat demà) i que demà encara farà més fred.

    Pa, Vaig fer aquestes fotos perquè quan estava allí vaig pensar que pareixen postals. Em penso que el llocseria Laguna Seca i Las Vegas???! També estaria bé una excursió a les cascades del Niàgara, però això depèn de la banda on estigues, és clar. Jo ja m'ho vaig mirar, però potser massa aventures per ser un mes.

    M, en l'actualitat el Villard és un hotel i es diu Palace!! Ho he confirmat a la Viqui i sí, és el seu hotel!! ÉS molt famós per la història de la ciutat! És un hotel de luxe, ara, per això no hi podia entrar... només els clients, pareixia molt ben vigilat.

    Pilar, és veritat, el mosaic!! Ja em vaig perdre veure bé què hi ha dins del clot circular del Washington Square davant de la NYU si hi ha res!!! Però sí que és un bon paisatge per recordar, tot nevat. Només em venen al cap pel·lis de Nadal a NY.

    ResponElimina
  7. St Bartomoleu no la vaig visitar! i mira el Metlife que et deia. El divertit de crentral park a l'estiu es la vida i la de gent que hi ha! Quina pena no ahver anat al metropolitan...:S Quina enveja!

    Petons!

    ResponElimina
  8. Em pareix increïble que fa poc més d'una setmana estigués a SF al Golden GAte PArk, un parc ple de famílies i de turistes visitant-lo, esquirolets i floretes, amb un solet molt agradable i ara passi pel Central Park (que li vull dedicar més temps) i estigui nevat, amb poca gent i no es veuen ni les plantes! Però jo la neu la trobo molt bonica.

    ResponElimina