dijous, 6 de gener de 2011

Dia 4: Un parell d'observacions

Hi ha dos coses més de Los Àngeles que m'han cridat l'atenció. Abans de venir diverses persones em van comentar que aquí tothom parlava castellà. Sí que hi ha molts sud-americans i parlen entre ells en castellà, freqüenten restaurants regentats llatinoamericans (encara que els autoanomenin "restauranta italians") i els cartellets del metro que diuen que avisis si veus paquets sospitosos o que arropleguis les deixalles estan un en castellà i un en anglès (no bilingües, la megafonia sí) però en general els únics bilingües són els castellanoparlants, els anglòfons només parlen anglès encara que haguessin estudiat quatre paraules en castellà a l'escola i tenen ganes de demostrar-ho a tots els turistes (siguis o no castellanoparlant), però del "buenos días" no passen. Que es relacionin en grups tancats lingüístics és un tema que sempre m'ha amoïnat i més en aquestes ciutats on tenen un Chinatown on alguns xinesos amb prou feines saben dir paraules soltes en anglès. Els llatinoamericans que he vist exercint han estat cambrers, propietaris de restaurants i personal de meteja, com a les sèries i pel·lícules, sí. Jo em pensava que després de tants anys d'immigració això no passava. I a casa nostra s'hi integraran? Ascendiran socialment? S'aïllaran en comunitats lingüístiques?

L'altre aspecte és que la població està alienada. Ells, que són tan comunicatius, que en no-res t'expliquen la vida, s'interessen per tu i t'ajuden, tenen teles a tot arreu i a tot hora. Als busos hi ha un parell de televisions on sempre fan concursos de l'estil de 50x15 i la gent s'hi amorra pensant preguntes que em pareixen estranyíssimes i d'altres com "quina és la moneda de la UE". Els donen premis si envien un sms i l'encerten i publiquen el guanyador a la pantalla amb el trajecte de bus que va fer. Com que els trajectes són tan llargs, poden estar una hora i dos quarts veient com surten una vegada i una altra les mateixes preguntes (no hi ha participants, només la peregunta i si no entra a concurs al cap d'uns segons la resposta). Poca gent llegeix. Al metro, tampoc; en canvi a l'àrea metropolitana de Barcelona la gent llegeix fins i tot dreta i carregada. Als restaurants de menjar ràpid, cafeteries i bars/pubs i fins i tot al restaurant de l'hotel quan baixes a esmorzar hi ha sempre un parell o tres de TV amb un altre concurset de preguntes i respostes, un partit o un programa que consisteix a perdre pes però que encara no entenc com funciona. S'han acabat les converses, la gent es posa davant de la televisió i se'n riu. Com que ara nosaltres hem començat a instal·lar pantalletes al metro i ràdios a la zona d'espera del tren he tingut un altre motiu per preocupar-me.

3 comentaris:

  1. L'alienació em recorda el llibre un món feliç de Huxley.
    Una llàstina si anem cap aquí.

    ResponElimina
  2. En general la gent que m'he trobat per aquests pais nomes saben sobre el seu propi pais...tenen un hermetisme i sentit patriotic tan bestia que els hi es una mica = el que passa fora...es senten el melic del mon... No saben que es catalunya, si els hi dius barcelona s'emocionen xq els hi sona de les olimpiades i com han sentit q es una ciutat molt bonica i etc.. et relacionen amb un pais avançat i et miren com si fossis mes dels seus...pero si dius q ets del estat español...no saben on para i mes de la meitat em van mirar amb cara de fastic i em deien: Ahh.... ets sudamericà....:S

    ResponElimina
  3. Olivera: Si et va agradar el llibre hauries de llegir-te 1894 (en tenim un parell per casa) després de l'etapa filosòfica.

    Lashed: Jo me n'he trobat uns quants que saben on està Catalunya i tots situen Barcelona. VAig conèixer una noia que es pensava que l'estat espanyol estava dividit en CAtalunya i Espanya, 50%, 50%.

    ResponElimina