dilluns, 17 de gener de 2011

Dia 15: -5 graus C

La Bialystoker Synagogue, ben diferent de la que he visitat per dins (tot i que anteriorment aquesta no era una sinagoga), que va ser la primera i els pobres arquitectes es veu que no sabien com havia de ser una sinagoga perquè no n'havien vista mai cap. Així, van viatjar a Europa, però van tornar amb les mans buides perquè al que seria Polònia i a altres països europeus les sinagogues no es podien construir legalment, de manera que els donaven una aparença d'església cristiana, que va ser el mateix que van decidir fer els arquitectes a NY, que no sabien com manegar-ho. A canvi, hi van posar símbols hebreus: 12 estels per 12 tribus al desert durant la fugida d'Egipte, 4 per les 4 matriarques, 3 pels tres patriarques de l'AT... perquè com que es tractava d'una església ortodoxa tampoc no hi podia haver imatges religioses. Una altra cosa estranya és que, com que era una època en què es fumava molt i no podien fer-ho durant les 2h. del servei tenien un potet (que el guia m'ha fet fotografia, assegurant-me que era la foto que tenia més èxit) ple de tabac per a mostegar. TAmbé hi havia un gerro de ceràmica per escupir-hi, que es veu que ho feien molt, en una època de malalties. És un costum que veig que en general no han perdut, la gent escup pel carrer. Molt.
Així eren les cases de la zona, no gaire altes i les escales d'incendis ben a la vista, envoltades pels edificis altíssims ben a la vora, com si fossin soldats a l'aguait. Els protegeixen o els tenen assetjats?
Els Pickle Guys, famosa botiga d'aliments en conserva, que tenen guardats als barris que veieu i agafen en un potet el que el client demana.

Aquest mercat el van construir perquè cada vegada hi havia més venedors ambulants i així l'ajuntament s'assegurava que no hi hagués tant de mercat al carrer. Al Chinatown hi tenien mercats de peix i tot al carrer.

LA botiga de caramels Economy CAndy, famosa per la seua especialitat i perquè és l'únic negoci de la zona que es dedica al mateix des de fa anys i panys.
La meua guia indicava un museu molt alternatiu d'art actual amb una porta amb escultures "psicodèliques", que és una paraula que les guies El Pais Aguilar fan servir molt i que el DIEC no m'ajuda a acabar d'aclarir, però que al meu univers mental responia al que he trobat en aquesta porta, sense cap senyal de ser un museu, que ho dubto, però era al lloc on indicava el mapa (que aquesta tarda no estava gaire fi... anava un carrer errat).
New Museum of Contemporary Art. Pareix una torre de capses de sabates.
I aquí teniu la basílica que s'anuncia davall.
Aquest cartellet del gremi de mercaders del barri italià, penjat al restaurant on he dinat, demanant si tothom si dimecres podria acompanyar el bisbe de Nàpols a ensenyar-los l'Old Saint Patrick's Basilica, on he anat després d'anar al barri, com tenia previst, m'ha fet molta gràcia! Molt italià del sud, tat?

Little Italy.
Engine Company 31, edifici de quan els bombers tenien tant de prestigi que gaudien d'un palauet.



Eldridge Street Synagogue.
La paradoxa nord-americana. Per cert, l'edifici xinès és un banc.

Columbus Park, ple de xinesos jugant a mah jong, però ple!! No m'he atrevit a enfocar-los de més a prop, però malgrat el fred ells no paraven de jugar, m'ha sorprès molt!!!







Chinatown de Nova York.
Ara em passo els tardets contestant qüestionaris sobre vols i hotels llarguíssims, però que espero que serveixin per a millorar el servei: facturació sense mostrador amb personal, només a través dels quioscos o en línia; esmorzars molt escassos; personal poc informat i poc amable... i per felicitar el personal que s'ha ofert a ajudar-te.

Avui ha estat el segon dia a NY, una ciutat més pintoresca del que m'esperava i que m'ha fet viure experències divertides. [Ups, aviso que la calefacció fa un soroll estrany i xuma]. Allò que feia tanta calor NO era normal, fins i tot ha deixat la finestra oberta perquè ara és el seu break i diu que tornarà. De baix deien que si no em canvien l'habitació però ara tinc les coses aquí i la pulsera sense trobar... Si no ho solucionen sí que canviaré, però ara és un maldecap més. L'anomenat enginyer tornarà d'aquí a 45 minuts... Em comencen a cansar aquests hotels amb instal·lacions que fan pena i que no són barats: a LA els llums s'apagaven perquè caïa l'automàtic i aquí la calefacció crema i fa xup-xup i un soroll estrany... Bé, al final l'home m'ha obert la finestra però com que només hi ha un llit a l'habitació em venia tot l'aire directe i no em feia gràcia després de tanta calor, preferixo que baixi a poc a poc la temperatura (la calefacció està apagada fins que torni), però com que és tan alt jo no hi arribava i he hagut de baixar a de,anar que em pugessin a tancar la finestra. No suporto aquestes coses ni tan poca eficiència, només tenen un home per arreglar coses? No s'asseguren que tot estigui bé abans d'ocupar l'habitació? I les dones de la neteja no ho havien vist? Ara ja m'han agafat una mica empudegada i insistent. Al final els de recepció em tindran tots clixada, i això que m'hi estic 18 dies! Ja podrien assegurar-se'n. Ja han hagut de pujar 3 persones diferents, de moment.Pug, un dia tan redonet com aquest acabar amb pèrdues i pedaços. TOTAL, L'ÚNIC QUE HA FET ÉS TANCAR-LA PER A SEMPRE, LI HE DIT QUE DEMÀ DEMANARÉ UN CANVI D'HABITACIÓ, NDESPRÉS FARÀ FRED! No m'ho puc creure... ho deixaran així sempre? Això és arreglar res? He trucat a recepció per no haver de tornar a baixar i he demanat que em canviïn demà al matí, ara no vull haver de fer maletes una altra vegada. Potser avui no em podia aixecar perquè la xafogor m'ha deixat abatuda... Ara diu que tardarà a baixar la temperatura, mira, almenys demà deixo l'habitació per una altra que espero que estigui bé. És la temperatura d'aquell hostal-convent de Roma, que no van voler arreglar. I la de la neteja s'ha deixat a la tauleta de nit una Coca-Cola a mig beure. L'hotel es diu Washington Jefferson i si fos per booking ja els hagués deixat verds, però no ho és, ja veurem si fan qüestionari.

Us en recordeu d'aquell rabí de la sinagoga Bialystoker que em volia cobrar ben cara una visita guiada que s'havia de reservar per anticipat? La vaig descartar, per visita massa especialitzada i llarga i pel preu -que vaig considerar abusiu-, tot i que al final l'he anat a veure per fora. Així que, com que avui feia el Lower East Side de Manhattan, he anat de seguida a veure la primera sinagoga que hi va haver a la ciutat, la sinagoga ortodoxa Eldridge Street Synagogue, en un barri que aleshores concentrava la major part d'immigrants jueus que, més tard, amb el sistema de transport públic i la construcció de ponts farien cap a zones noves com Brooklyn. Tot això abans de la immigració xinesa del s. XX, com m'ha explicat el guia, un senyor gran que m'ha fet una visita privada de dos hores per la sinagoga (com que era dilluns era gratis, només calia fer una donació orientativa de 10 dòlars ;P, el preu normal són... 10 dòlars preu normal i 8 per als estudiants com jo), de manera que el grup de tres persones de les 10:30 han acabat la visita abans que jo! Però ha estat molt interessant, llàstima que no es poguessin fer fotos sense flaix. Es veu que ara l'han hagut de convertir en sinagoga/museu perquè com que els jueus es concentren en altres barris i aquest ja no és un lloc d'activitat econòmica per a ells ja no hi havia gent nova a la congregació. És una sinagoga enmig d'un barri que s'han acabat apropiant els xinesos, que no paren de fer crèixer el Chinatown.

Com he comprovat a la tarda, el Chinatown es cruspeix el barri Little Italy, on he dinat. Però el Chinatown de NY l'he trobat una mica diferent del de SF, menys net. El barri xinès de SF fluïa dins de la ciutat i estava gairebé exclusivament enfocat al turisme, aquest m'ha semblat un món a part, amb molta gent amunt i avall, brut (tot i que avui tothom tenia les escombreries fora a la vorera, en bosses negres, a cap contenidor i així ha estat tot el dia). En general, no parlen anglès. No estan integrats, al contrari dels jueus, que de seguida que van arribar a NY van funcionar amb casals on aprenien anglès, ciutadania nord-americana, com solucionar problemes quotidians, fer gestions, en un país que encara els era estrany. Però tot això va donant color a les ciutats d'aquí, malgrat ser una mena de gueto.



Del barri italià en queden pocs carrers; com a SF, són restaurantets i cafès. He entrat a un dels restaurants per dinar un plat de ravioli i com que parlava en italià i anava totsola de seguida
Del barri italià en queden pocs carrershan borinejat donant-me conversa. I va i em conviden a un plateràs de pastetes de postre i... un expresso!! La signorina no havia demanat res i a més a més no li agrada el cafè, però per no menysprear-los el gest se l'ha begut aguantant-se l'amargor (i sense saber ni quant de sucre me'l faria més agradable) i encara he demanat un tiramisù (en teoria menudet) per cortesia. No m'han deixat deixar més propina de la fixada, no arribava a 2 dòlars, això sí que ha estat una ganga!! Els malentesos al restaurant m'han fet riure molt allí i a posteriori.

Encara he voltat pel barri a veure uns quants edificis emblemàtics i, quan tornava a l'hotel per Broadway, m'he trobat un munt de gent fotografiant una limosina on se suposa que anava un convidat del govern, segons m'han dit.

Segueixo coneixent gent pels carrers i hi ha molts castellanoparlants. Demà, si tot va bé, vaig a un musical, així que no sé quan actualitzaré.


Per cert, malgrat que la resta d'edificis volen imitar temples els temples xinesos reals són, normalment, com un pis normal per fora. Avui he anat al dels budes, que els demanen donacions per saber el futur (agafen un paperet a l'atzar on està apuntat), per resar a aquest i per penjar una oració a l'altre). Veig que totes les institucions religioses funcionen igual.

2 comentaris:

  1. Quan enfoques les façanes pareix que faci un dia bo, de solet i quan enfoques el terra es veu tot nevat.
    Hi ha un contrast entre la foto dels xinesos jugant al carrer i les dels edificis amb les escales d'emergència; que ara veig que no arriben al carrer, estan plegades al primer pis.
    A veure si et ventilen l'habitació i ja pots dormir millor.
    Aquí diu que dijous començaran a baixar le temperatures, tant de bo a NY faci sol i pari de ploure i puguis visitar tot el que tenies previst.

    ResponElimina
  2. Tan de bo, perquè no vull visitar només museus, però el terra avui estava gelat i he caigut al fons al fons de moltes basses pensant que era sòlid, però és que no podies travessar el carrer!! La gent anava pel mig perquè la zona que topava amb la vorera era la pitjor i hi havia carrers arreglats i altres que no, com el meu, per això he tornat de seguida a canviar-me calcetins i calçat i canviar el planning. Sort que tinc el metro a la vora.

    ResponElimina