dimecres, 5 de gener de 2011

Els jardins orientals de Huntington

Norton Simon Museum.
Shakespeare's garden.

Chinese gaarden. Roques de la Xina. Jardí més recent.
Chinese garden.
Japanese Garden. La meua foto preferida.
Japanese Garden.

Quan el senyor Huntington, que era un gran col·leccionista, no només de plantes sinó també d'art i de llibres (per això a l'exposició de la biblioteca hi he pogut veure cartes de Dickens, les primeres edicions de Shakespeare (es veu que les obres de teatre anotades de l'autor no les exposen), la Bíblia de Gutemberg i manuscrits medievals, va decidir construir un jardí japonès, que era una cultura que estava de moda, però no en sabien absolutament res. Aleshores els van vendre tot el pac senceret i van fer aquest jardí, que suposo que M dirà que per ser japonès és una estafa, però que va quedar preciós i gira al voltant de tres elements: l'aigua, la roca i les plantes. S'hi va gravar Memòries d'una geisha i jo que vaig pensar que hauria d'anar al Japó per veure una meravella com aquella!

El jardí xinès hi incorporava dos elements més, el sentit metafòric de les coses i la conversa. La muralla evoca un drac sense que sigui explícit, la pell del drac, criatura beneficiosa en la cultura xinesa, entre la terra i el cel. Les muntanyes s'integren dins del paisatge rocós, la caseta que veieu amb un forat redó al mig s'anomena el mirador de l'espill i emmarca un quadre paisatgístic però on està l'espill? Aquella redona simbolitza la lluna que alhora reflecteix la llum com un mirall i que els xinesos diuen que quan dos familiars estan lluny miren alhora la lluna és la mateixa i això crea un vincle que els uneix. Llàstima que mentre jo la miro a vosaltres us comença a clarejar.

El jardí de les roses no m'ha agradat gaire, no n'he fet fotos.

També us he posat una fotografia del jardí de Shakespeare. Quan li van dedicar van tenir la gran idea de plantar-hi totes les plantes que anomena als seus textos i posar-hi el fragment, com veieu a la imatge. A la pràctica el clim britànic i el californià no es van entendre i es van anar morint les plantes...

Us deixo amb una imatge final del Pensador de Rodin, que un vigilant molt simpàtic m'ha aconseguit un permís per acostar-m'hi trepitjant la gespa...

Bona nit!

2 comentaris:

  1. Veig que a les pel·lícules ens imaginem el que volem. Em pensava que memòries d'una gheisa s'havia gravat al Japó i ara resulta que passa com en les pel·lícules del 'oest americà que es graven a Múrcia.
    El jardí és molt bonic i mirant els textos medievals d'una col·lecció privada has degut disfrutar.
    Bon dia

    ResponElimina
  2. Ostres, no sabia que memòries d'una Gheisha s'havia filmat a aqui... M'encanten els jardins d'estil Japonès... Que l'estil s'hagi mantingut gairebe inalterat durant els anys, trepitjarlos em fa sentir com si anès molts anys enrere!!

    Quina enveja! (espero q en tinguis mes de fotos!! :P)

    Petons!

    ResponElimina