Dia 26: American Natural History Museum
Aquest rèptils sí que fan por, devoren porcs i altres animals grans!!
El calamar gegant de les històries existeix. No l'han vist mai al seu hàbitat natural, a la profunditat del mar, però en canvi n'han trobat restes a xarxes i a la panxa d'una espècie de taurons (sperm sharks) que els ataquen tot i que no sempre guanyen. Se sap molt poc sobre ells, per tant, ni què mengen ni com viuen. Més o menys com amb les balenes blaves, poquetes, que viatgen en solitari, es mouen molt, són esquives, però ara les rastregen per saber-ne més coses.
LA balena blava.
Sequoia, uns arbres gegants. A mi em recorda el baobab del Petit Príncep.
Per no barrejar fotos tan diferents he decidit fer un comentari a part. Aquesta tarda he anat al museu d'història natural (em penso que és el preferit dels americans), molt i molt gran, on avui feien un simposi els monjos del Tibet (n'he vist un amb la túnica sense mànigues a la voreta de la porta, mig congelat, diria jo! Part de dins, eh). Però havies de pagar una entrada especial (tot i que era "recommended" el preu, i jo com una ximpleta he pagat l'entrada norml al preu normal, perquè regatejar el preu de l'entrada d'un museu segueix pareixent-me massa dur, un xoc cultural. Per què no n'abaixen els preus per a tothom? Són caríssims! En teoria el preu recomanat és per si no t'ho pots permetre que puguis anar igual al museu. Home, jo m'ho puc permetre, però...
TAmbé hi tenien una exposició temporal sobre el cervell, però m'hi he estat fins que ja tancaven i n'he tingut un fart per acabar de veure l'exposició permanent: he començat pel Big Bang i la Terra (m'ha interessat molt una de les teories que hi havia sobre l'origen de la lluna, que ja s'ha demostrat falsa, però que va portar molta polèmica: la lluna com a matèria sorgida de la Terra, despresa del nostre planeta, concretament de la part on ha quedat un forat sense terra, els oceans! L'anàlisi de la composició química i els elements que formen la lluna ho desmenteix, més aviat sembla ser que un altre cos celeste va xocar contra la Terra i de la matèria que van soltar s'hauria compost la lluna. Molt de material per a una història que potser un dia escriuré). Com que de dinosaures (per cert, l'únic ddesccendent de dinosaure viu són... les aus!) ja en vaig veure molts a LA i a Londres l'any passat (allí els vaig descobrir) i de mamífers i mamuts també potser les altres sales que m'han artet més han estat la dels animals marins (diferents espècies de tortugues, diferències entre les foquetes i els lleons marins, els calamars gegants, les balenes, els taurons...) i la del canvi climàtic, amb molts vídeos que explicaven coses tan poc sabudes com les anàlisis de carboni congelat que hi ha a l'Antàrtida sota terra per veure com els afecta el canvi, la manera que tenen els boscos de contrarestar l'efecte hivernacle (el creixement de determinats tipus de boscos que alliberen més oxigen i no reflecteixen tant la llum del sol).
Quan l'home de les entrades m'ha advertit que no entrés a les exposicions temporals perquè necessitava tot el dia per veure la resta del museu tenia raó!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada