dissabte, 8 de gener de 2011

Dia 6: Wright



Griffith observatory.
Griffith observatory. La cúpula no ha sortit!
Hollyhock house.
Los Àngeles.
Los Àngeles des de Los Feliz.
Lletres de Hollywood i observatori.
Lletres de Hollywood.
Wayfarers chapel.
Wayfarers chapel, la capella dels caminants, de Wright.
Palos Verdes.
Palos Verdes.
Pregunta que deixo anar: no us sorprèn veure que la gent va amb la caputxa posada pel carrer?
És tard i demà serà un dia diferent al Convention Center, per tant intentaré ser concisa. Avui he anat al lloc més bonic de Los Àngeles, a Palos Verdes. M'ha costat moltíssim arribar-hi i damunt m'han enredat, així que he acabat arribant-hi una hora més tard del previst amb un conductor sorrut. Però he vist una platja preciosa. La conductora del bus de tornada, que era negra, m'ha donat conversa durant el trajecte de més d'una hora fins al transbord de bus enmig del no-res, a l'autopista. M'ha explicat que se sentia afortunada de portar un autobús per aquells paratges, que cada dia es meravella del paisatge i que no entèn per què només la gent rica té dret a gaudir de llocs tan bells. Es veu que és més car que Beverly Hills, viure allí. Aleshores m'ha contat que és la seua part preferida de LA i que l'únic que no li agrada de la ciutat és que les zones estan molt marcades per a un determinat tipus de gent. Diu que si ella passeja per Beverly Hills o a vegades, quan baixa del bus per Palos Verdes, la gent pel carrer l'atura per preguntar-li què hi fa, allí.

A Palos Verdes hi havia anat expressament per veure la capella de Wright dedicada als caminants, on avui es casava una parella asiàtica (cosa que m'ha impedit fer-hi encara més fotos, ja estaven prou ocupats ells amb les càmeres). És mol bonica, dóna a l'oceà i es camufla entre els arbres, com si les columnes fossin troncs i el vidre un mirador. M'agrada molt com Wright juga amb els espais interiors i exteriors, com intenta que l'espai flueixi entre els dos llocs. M'encantaria veure'n el FAllingwater. A la tarda n'he vist dos obres més (una amb visita guiada i l'altra des de la distància, perquè no es pot visitar, la venen).

A la tarda he anat a visitar la Hollyhock house, del mateix arquitecte, dalt d'un turonet just davant de l'observatori i de les lletres de Hollywood (que sort que he vist des d'allí perquè se m'ha fet tardíssim i de nit no es veuen). No ens han deixat fer fotografies de l'interior de la casa, però a mi m'ha agradat molt més la capella. És una casa monumental, una mica faraònica pel meu gust. Hi entres (si ho fas per l'entrada principal i no per la de servei) per una mena de túnel molt baixet, 1,70, que està fet amb la intenció que tinguis ganes d'entrar de seguida cap als espais principals de la casa i que, un cop dins, no t'aturis gaire estona al rebedor (compressió). Tot i això, els espais no estan separats del tot sinó que, seguint l'estil japonès que havia vist en una fira (era a Chicago? Ara no ho recordo), permeten comunicar els espais (expansió). La llar de foc és espectacular, té una espècie de fossar davant per on havia d'entrar l'aigua d'una de les piscines (o basses) del jardí per sentir el soroll de l'aigua des del menjador, una idea embrionària, potser, de la Casa de la Cascada. Suposo que això interessa M... o potser m'ho pot ampliar en algun comentari... (no hi posis el meu nom). TAmbé he trobat interessant que en la seua arquitectura orgànica fes al contrari de GAudí o dels modernistes, que agafés una flor i la transformés en una abstracció geomètrica però, alhora, posada en algunes finestes, de manera que quan mires fora la mirada topa amb la natura curvilínia i amb la geometria, l'abstracció.

Al final s'ha fet massa tard per a anar a buscar Lorena (i per a anar al Convention Center) i anava a anar a l'observatori Griffith totsola, però he conegut Minnie, una noia coreana. M'hagués agradat passar més temps a l'observatori, només hi he pogut estar un parell d'hores i donava per a molt més, però he arribat a les 8 a la zona de l'hotel i demà he de matinar. Hi havia unes vistes impressionants de la ciutat de nit, hem vist la rèplica excacta del telescopi de Gal·lileu, un senyor ens ha fet una introducció a les primeres sales del museu i després hem comprat entrades per al show del planetari, sobre estels i centres de l'univers. Ha estat un dia complet i feia fred.

Tampoc voldria que us quedéssiu amb la idea del que mostren les fotos, que tot LA és bonic, perquè hi ha zones molt pobres, edificis que no concebo que hi pugui haver a Barcelona, molta gent demanant caritat, molts indigents, molts bojos (com a HIMYM, a cada bus n'hi ha un), poca higiene, poca... sanitat (com pot ser que tanta gent tingui les dents corcades i facin oficis normals com guia de museu?). Per cert, a cada trajecte en bus hi ha pujat una persona en cadira de rodes i d'altres demanen el mecanisme de pujar i baixar com si duguessin cadira perquè són massa obesos per moure's tant.

3 comentaris:

  1. Molt bonic Palos Verdes. Si estan estressats poden anar allí a relaxar-se...
    Tot i ser dissabte, has tingut un dia d emolta feina. Segueixes aprofitant el temps per veure coses.
    El comentari de la gent d'aquí de LA. em xoca. En ple segle XXI i ells que es fan passar per tant progres i liberals resulta que tenen molt per millorar.
    Bon dia/bona nit.

    ResponElimina
  2. Que idil·lic..... no m'extranay que sigui mes car que bverly hills....tant cessessionisme hi ha??

    Petons!

    ResponElimina
  3. Estan molt separats, jo ja ho havia vist de sguida entre sud-americans i nord-americans però amb els negres i els asiàtics també passa. Ara m'adono que la comunitat xinesa de LA no parlava gaire bé l'anglès (vull dir que no tots ells el parlaven), tot i que la megafonia i rètols dels trens estaven en castellà i anglès, que deuen ser, dedueixo, la majoria de la població. A SF els busos Muni tenen la megafonia en xinès (dedueixo que és xinès), anglès i castellà.

    ResponElimina