Dia 3: El transport públic de LA

A veure si avui me'n surto millor amb la selecció de fotos, almenys he tornat a l'hotel a les 7, anem progressant, però ara la càmera no em fa contacte amb l'ordinador, només li xupa la bateria... potser quan es carregui podré penjar les fotos, de moment començaré la minicrònica. I avui no he fet cap amic més, però dos dones m'han dit que els encantava la meua bufanda (la que em va fer la iaia, ja li podeu dir). A més, em va de conjunt amb l'abric lila (ja ho veureu quan us ensenyi la foto que em van fer ahir a la cambra dels Requirements de HP).

Primer de tot vull deixar clar que LA és una ciutat de conductors, simplement no està pensada per a usuaris habituals del transaport públic i no conductors. El primer que em va preguntar el meu veí de seient a l'avió va ser si tenia pensat llogar un cotxe i em va explicar que aquí tothom en té i com més gros millor. Jo ja li vaig dir que nosaltres també tenim cotxes i que els barcelonins en tenen (ell venia de passar uns dies a Barcelona), però que per anar per la ciutat ens solem estimar més fer servir el transport públic. Aleshores em va dir que el metro de Barcelona estava molt bé i a mi no em va sorprendre gens perquè ja havia fet una mica de recerca sobre el transport a LA (i no tant però també a SF). Però ara ja puc dir que l'ajuntament d'aquí no s'esforça a oferir un bon servei de transports (més enllà d'un parell d'anuncis ecologistes amb poc efecte si ho jutgem pel trànsit que col·lapsa la ciutat i que em desperta de nit) i que el sector terciari tampoc no ho promou. 1. Les línies de metro només arriben al centre i ja sabeu que em van aconsellar no tocar la verda amb la blava per perilloses, així què em queda? La groga (que en realitat és un tren), la lila (quese solapa amb la roja i encara no li he vist cap utilitat per a mi) i la roja (la de Hollywood)? 2. No he vist res paregut a una T10, les targetes diàries si no fas més de 4 viatges no et surten a compte i tenint en compte les poques línies i parades que hi ha... 3. Les pantalletes de l'estació encara anuncien els metros que han passat vint minuts abans i no els propers. 4. La freqüència d'una línia central com la roja o la lila és d'un metro cada 10 minuts en hora punta (i no punta), però si no hagués pagat cap viatge encara no se n'hauria assabentat ningú... no tenen ni revisors ni controls d'entrada i sortida de l'estació. Un avantatge és que prohibeixen beure (excessiu), menjar i escoltar música forta i la gent els fa cas. Així que malgrat que el metro de LA és el més multicultural que he vist mai no trobem el típic personatge que escolta la música a tot drap i que solem associar (i no perquè sí) amb algú de cultura no catalana.

Però el pitjor és que per anar a qualsevol lloc d'interès fora de Hollywood has de fer un viatget d'unes 2 hores o tres de bus en bus. 1. El bitllet es compra dalt del bus però només si tens l'import exacte, 1 dòlar amb 50 (cosa que fa tornar boig tothom). 2. Els busos anomenats Rapid són els únics que porten un cartellet lluminós que avisa de quina és la parada següent però la major part dels conductors s'obliden d'encendre'l. 3. Has de demanar parada estirant un cable que va de banda a banda de la finestra, tècnica troglodita. 4. Passen quan els va bé i ningú no en sap l'horari, sembla ser que cada quart d'hora més o menys, però al carrer no hi ha seients on esperar-te a gairebé enlloc i com que hi ha més conductors que vianants la parada sol estar al costat d'una de les múltiples gasolineres que et van intoxicant a poc a poc i corres perill de ser atropellat...

Fixeu-vos si és estrany que algú camini que avui, que he anat a la Hungtington library and gardens no hi havia entrada per a vianants i he hagut de recórrer 13 minuts de carretera per accedir al museu (i això que ho he anat preguntant a tots els homes que aixecaven barreres per als cotxes, si era l'única entrada i si era per a "walkers". Els dels cotxes mai havien vist ningú caminant cap a un parc, baixaven la finestreta per preguntar-me si necessitava res i si estava perduda!!!