Taller de creació literària

Per cert, per als fans de GG, les fotos que vaig penjar ahir, recordeu l'episodi de l'estrena del ballet? Ho he comprat al google imatges i sí, és a la plaça de davant de l'òpera, al costat del ballet, on vaig anar ahir. Sostre de l'antiga biblioteca de la universitat, ara només hi ha oficines de visitants i d'administració. Columbia University, edifici de l'antiga biblioteca. Ara sí que ja he vist tot el que volia veure de NY i, amb els peus queixant-se (per les botes, que he tornat ara de l'òpera) i la son per l'hora faré un comentari curtet, però espero poder carregar unes quantes imatges sense problemes. La primera parada ha estat la Universitat de Colúmbia, que té un campus molt gran. Us en poso les imatges que segur que reconeixereu de sèries i pel·lícules. És una universitat privada, una de les 5 més antigues dels EUA, si no m'erro. Tot i els diners que costa els estudiants m'han paregut molt normalets i simpàtics i les aules (he x

El Columbus Circle's centre comercial, on estava l'exposició. Exposició d'escultures de Dalí. Perquè el temps és relatiu. Lincoln Theatre per dins. Són molt grans, aquests edificis, per dins. En certa manera recorda el Getty. Julliard School, la prestigiosa escola de dansa. L'edifici de darrere de l'estàtua de Henry Moore, en aquella època molt poc valorat, és el Lincoln Theatre, també molt bonic per dins. Lincoln Center. En total hi ha 20 teatres (no he estat a tots), l'any que ve, 21. Metropolitan Opera. L'arquitecte és el mateix que el de l'ONU, que no vaig enfocar en conjunt perquè l'estan restaurant. Lincoln Center. Aquí hi podeu veure al mig la Met, a l'esquerra el teatre de la companyia NY City Ballet i NY Opera, on he anat aquesta tarda. A la dreta el Lincoln. Century Apartments. Des de Columbus Circle. Ja us ho vaig dir, que avui aniria al Lincoln Centre, al Upper West Side, una zona per la qual abans d'invertir en aquest complex

Vista durant l'ascenció al museu tibetà. Bombers. Voorlezer House, l'escola de primària més antiga del país, de 1696! durant l'època en què això era encara zona holandesa (recordeu que Nova York es deia Nova Holanda). Què visitaríem ara si haguessin continuat sent una colònia holandesa i no haguessin passat mai a mans angleses. S'haguessin independitzat, també, suposo... I potser, en lloc d'aprendre anglès, tots voldríem estudiar holandès. Historic Richmond Town, Staten Island. Transbordador cap Staten Island. Diamont Row. Fred F. French Building. La llibreria. Un altre cap de setmana, és a dir, un altre cop caminar pel carrer sense sentir que et trepitgen els talons, un altre cop carrers desèrtics, una altra vegada famílies juntes. Els novaiorquins són com els caragols, si no els agrada el temps s'amaguen, encara que això vulgui dir passar-se tres mesos a l'any hivernant. Mentrestant, n'hi ha que seguim explorant NY i sortint, si cal i és segur, dels l

Aquest rèptils sí que fan por, devoren porcs i altres animals grans!! El calamar gegant de les històries existeix. No l'han vist mai al seu hàbitat natural, a la profunditat del mar, però en canvi n'han trobat restes a xarxes i a la panxa d'una espècie de taurons (sperm sharks) que els ataquen tot i que no sempre guanyen. Se sap molt poc sobre ells, per tant, ni què mengen ni com viuen. Més o menys com amb les balenes blaves, poquetes, que viatgen en solitari, es mouen molt, són esquives, però ara les rastregen per saber-ne més coses. LA balena blava. Sequoia, uns arbres gegants. A mi em recorda el baobab del Petit Príncep . Per no barrejar fotos tan diferents he decidit fer un comentari a part. Aquesta tarda he anat al museu d'història natural (em penso que és el preferit dels americans), molt i molt gran, on avui feien un simposi els monjos del Tibet (n'he vist un amb la túnica sense mànigues a la voreta de la porta, mig congelat, diria jo! Part de dins, eh). Però

El teatre. Belvedere Castle, observatori de temperatura del parc! Hans Christian Andersen, a qui coneixem molt bé . Aquí està llegint l'Aneguet lleig i cada diumenge s'hi apleguen un munt de xiquets perquè hi va un contacontes. No sé si despusdemà s'hi animaran. Un altre llac. Alícia al país de les meravelles. El conillet m'encanta. Entrada al zoo. Escrivint això com si fos un conte he recordat un dels diaris d'ahir, on Charlotte Brönte deixava volar la imaginació i passava de la realitat al conte, a les aventures del món que s'havia inventat amb son germà. FAntasiejava. Just davant de la placa, el porquet i un ninot de neu es miraven els turistes embadalits. A l'Strawberry Fields havien netejat la placa dels Beatles (recordeu que escric des de la fotografia inferior a lla superior, vaig pujant), l'any del seu aniversari. Tots els llacs i fonts gelats. I no era un conte de fades. Però hi seguia havent esquirolets, que caminaven com si fossin robotets. I