La professió del (nostre) futur
Hi ha psicoanalistes, coach, amants del feng shui, ... en fi, teràpies de tot tipus per a una societat (sobretot la londinenca) que necessita molta ajuda i tranquil·litzants (si no, com és que a tot hora tenen coses a la boca, xiclets, xocolatines, ungles, més ungles de les que jo em pugui menjar en una setmana, són uns grans devoradors d'ungles i quan caminen sembla que estiguin fent una cursa contra... el Temps?).
I ara arriba el nostre torn, perquè ha nascut un nou animal social: el biblioterapeuta!! Avui estava fullejant el programa del festival de Bloomsbury (sí, sí, del barri del Warburg) que se celebra aquest cap de setmana i on potser trauré el cap quan m'hagi quedat sense companyia :( (aquest cap de setmana tinc la meua primera visita!!) i hi ha una sessió patrocinada per una School of Life amb biblioterapeutes, perquè si t'agrada t'hi apuntes, suposo. Jo em pensava que es tractava de desestressar-te, d'alliberar angoixes a través de la lectura, que era una manera de promoure la literatura, vaja. Però van molt més enllà: bàsicament diuen que, en una època en què tenim tantes obres al nostre abast, com ens ho farem si no en podem llegir ni una petitíssima part? Si això us martiritza, ells us il·luminaran (fan servir aquesta paraula) a través de les obres que poden ser millors per a la vostra vida i, afegeixen (que agosarats, ells), fins i tot canviar-la.
Es veu que en aquesta primera sessió la biblioterapeuta t'interroga sobre la teua trajectòria literària, lectures passades, interessos actuals i cap a on vols encaminar la teua curiositat intel·lectual futura. Ells no et recepten medicines, sinó llibres, els que són adequats per a tu (de debò? ara no pensarem ni triarem ni tindrem gustos ni tan sols en el nostre temps lliure?). M'encurioseix moltíssim, però evidentment m'estimo més ensenyar al J. el Museu d'Història Natural que escoltar segons quina propaganda, digueu-me escèptica (només espero que no tinguin una col·lecció de Recommended per vendre't després de la primera sessió o un contracte amb una editorial). A més, estan especialitzats (em pregunto si m'agafarien com a biblioterapeuta i quines titulacions i requisits deuen demanar). Diuen: "Our bibliotherapists specialise in works of fiction but also prescribe select works of philosophy, poetry and other creative non-fiction. They also provide a service for young adults".
A més a més de biblioteràpia aquesta gent de la School of Life fan altres cursos i seminaris sobre altres temes.
Hauré de crear una nova etiqueta de blog de l'estil de: "món estrany" o "salut i equilibri mental"...
I ara arriba el nostre torn, perquè ha nascut un nou animal social: el biblioterapeuta!! Avui estava fullejant el programa del festival de Bloomsbury (sí, sí, del barri del Warburg) que se celebra aquest cap de setmana i on potser trauré el cap quan m'hagi quedat sense companyia :( (aquest cap de setmana tinc la meua primera visita!!) i hi ha una sessió patrocinada per una School of Life amb biblioterapeutes, perquè si t'agrada t'hi apuntes, suposo. Jo em pensava que es tractava de desestressar-te, d'alliberar angoixes a través de la lectura, que era una manera de promoure la literatura, vaja. Però van molt més enllà: bàsicament diuen que, en una època en què tenim tantes obres al nostre abast, com ens ho farem si no en podem llegir ni una petitíssima part? Si això us martiritza, ells us il·luminaran (fan servir aquesta paraula) a través de les obres que poden ser millors per a la vostra vida i, afegeixen (que agosarats, ells), fins i tot canviar-la.
Es veu que en aquesta primera sessió la biblioterapeuta t'interroga sobre la teua trajectòria literària, lectures passades, interessos actuals i cap a on vols encaminar la teua curiositat intel·lectual futura. Ells no et recepten medicines, sinó llibres, els que són adequats per a tu (de debò? ara no pensarem ni triarem ni tindrem gustos ni tan sols en el nostre temps lliure?). M'encurioseix moltíssim, però evidentment m'estimo més ensenyar al J. el Museu d'Història Natural que escoltar segons quina propaganda, digueu-me escèptica (només espero que no tinguin una col·lecció de Recommended per vendre't després de la primera sessió o un contracte amb una editorial). A més, estan especialitzats (em pregunto si m'agafarien com a biblioterapeuta i quines titulacions i requisits deuen demanar). Diuen: "Our bibliotherapists specialise in works of fiction but also prescribe select works of philosophy, poetry and other creative non-fiction. They also provide a service for young adults".
A més a més de biblioteràpia aquesta gent de la School of Life fan altres cursos i seminaris sobre altres temes.
Hauré de crear una nova etiqueta de blog de l'estil de: "món estrany" o "salut i equilibri mental"...
Uau, quina gran troballa això de la biblioteràpia, no? Tot i així, quan he començat a llegir, jo em pensava que seria una teràpia psicològica orientada a rates de biblioteca amb una relació obsessiva amb els llibres i amb papers de tot tipus i que necessiten suport psicològic per curar-se l'addicció... Els podries proposar aquesta línia terapèutica, hehe.
ResponEliminaF.
F, em penso que tindrien pocs clients i que haurien d'enfocar la campanya a certs departaments, segur que els polítics (els que encara tenen algun caleró) s'hi involucrarien i així hi hauria menys recerca literària per finançar, per exemple! I els pobres doctorands demanarien beques i ajuts ministerials per pagar el tractament! Ho haurem de posar com a publicitat al butlletí de Dinars de duro, que he sentit que vol traure un número sobre viatges amb dos protagonistes especials.
ResponEliminaJo sí que hi aniria. Potser li ho posaria una mica complicat al biblioterapeuta, he he.
ResponEliminaOh, no ho sé, si fossin els únics a tot Europa de fer-ho, llavors tindrien prou clients... Ara, estic d'acord que els doctorands necessitarien beques i que, com no els les donarien, els biblioterapeutes perdrien aquest sector de la clientela... Bé, dons la cap d'edició del butlletí s'haurà de posar en contacte amb els protagonistes i demanar-los formalment la col·laboració, no?
ResponEliminaF.
Eva, potser et sorprendrien, com a exemple de prescipció posaven el d'un client que se sent nostàlgic, de manera que li recomanaven les lectures de la seua infància i les hi buscaven i tot...
ResponEliminaF, la conditio sine qua non de la col·laboració és que la puguin llegir tots els subscriptors, fins i tot els que no entenen ni un borrall de francès!
Segueixo sense calefacció per 5è dia i a punt de fer-la mooolt grossa.
veure-ho per creure-ho!
ResponEliminaOlivera
Olivera, estàvem connectades alhora! Ja he sopat. Els anglesos són molt estranys, però estan sent molt més acollidors del que m'esperava.
ResponElimina