Segon dia a Londres

The Royal Foundation of St. Katherine. El jardí des de la finestra de la meua habitació.

Ja és el segon dia que estic a Londres, però els dies em pareixen molt llargs, com si donessin per a molt... Estic en aquest hotel de les fotografies, una mica allunyada del centre pel meu gust, sobretot perquè aquesta gent tenen el costum d'aprofitar els caps de setmana per tallar les línies de metros i els serveis de busos i fer obres. I és clar, els busos de substitució resulta que no m'anaven bé per al meu hotel. Espero que demà canviï.

Ahir vaig arribar amb les ulleres trencades. Me'n va saltar el vidre just abans de pujar a l'avió (i eren noves!), així que ja em teniu amunt i avall amb les maletes a la cerca d'una òptica oberta al migdia d'un dissabte. La vaig trobar. I vaig emprendre el camí cap a l'hotel. Metro. Canvi de línia. Ah, no, que està tallada. Busca el bus de substitució. Em diuen que puc estar-m'hi uns 20 min. i que amb maletes no m'ho aconsellen. El mapa, molt mal indicat, sense els noms dels carrers. Agafo un taxi, propina i faig cap a l'hotel. Busco pisos. Sopo. Dormo.

Amunt. Escric a una noia que em va contestar anit quan jo ja dormia. No contesta, no m'atreveixo a trucar-la per si dorm. Ho faig a les nou. No contesta. Baixo al súper i em truca. Torno a l'hotel a mirar com arribar-hi en bus perquè la línia no va. Li escric dient que arribaré al cap d'una hora, m'agafo 30 min. de marge. Arribo a la parada. En cap de setmana passa cada 30 min. Un noi ucraïnès té ganes de xerrar. Li pregunto on comprar el bitllet. M'adono que hi ha un simbolet que indica que el bus que espero ja no passa per allí, almenys aquests dies. Torno a l'hotel i demano a recepció que em diguin com arribar-hi. M'indica el mateix bus, però li dic que no para allí, ja. Em diu que si el vull agafar a una altra parada no hi arribaré a temps, que és més ràpid caminant (em penso que m'ha pres el pèl). Em diu que camini 45 min. M'imprimeix un mapa en què no es veu cap carrer del googlemaps. Al cap d'una hora i quart hi arribo. El pis està bé, però és caríssim i no ho val, costa 45 min. arribar a la feina i he de fer 2 transbords. La noia que me'l lloga ho fa sense permís del propietari, em demana els diners del dipòsit i la primera mensualitat i no em deixa portar-hi visites. És "rareta", em fa preguntes estranyes, no crec que ens féssim gaire i no hi ha ni taula ni cadira per treballar. De fet, s'estranya que vulgui fer-ho. Em truca 5 min. més tard, dient que s'ha decidit per llogar-me'l a mi. Faig temps fins dimarts... demà tinc una cita amb una agència. Estaria a uns 30 min. de la feina sense transbord. Val la pena, però a l'hotel em diuen que no m'hi podré quedar més dies, dimarts no tenen cap habitació lliure.

Aquesta tarda escric a tort i a dret. És diumenge i les agències estan tancades. Tampoc no hi ha gaires anuncis nous a Internet. Tinc ganes d'estar instal·lada, però em refio bastant de les impressions... diuen que el nostre subconscient té molta importància a l'hora de prendre decisions que després tendim a justificar racionalment. També diuen que aquestes impressions solen ser les bones.