diumenge, 30 d’octubre de 2011

Happy Halloween


Quan acabava la feineta repetia: fresh food, we have more fresh food!
El meu primer pie, diria (i segurament el darrer, perquè no m'ha agradat gaire, massa espècies).
El meu primer plat (el de S. era més normalet...). Eh que pareixen cucs de bo de bo? Els ulls estan al fons, eren mandonguilles! Representa que és sopa, eh.
El resultat, que ens ha arribat a esquitxar i tot! Si arribo a saber que la gent aniria disfressada m'hagués disfressat jo, també!
El barber en acció (jo no en sabia res fins que en vaig veure el musical a Barcelona). Ja que el meu acompanyant no s'hi oferia, no podia anar a fer de paparazzi dels altres allà al davant...
Aquí hi trobareu el menú complet de Halloween: http://www.putneypies.co.uk/index2.php
El restaurant: Putney Pies, a East Putney, que m'ha agradat menys que la meua zona.






Royal Albert & Victoria Museum.
i a vosaltres, bona castanyada!

Tenia ganes de celebrar Halloween a Anglaterra i ja feia setmanes que veia carabasses somrients a totes les botigues i els darrers dies persones disfressades (he vist de tot, no només monstres, bruises i fantasmes, també tigres, metges i pagesos i tots joves o adults).

Així que avui he quedat amb S., el noi indi, per anar a un restaurant a sopar (6.30), especialitzat en els britànics pies. Havia llegit al diari que hi feien nit temàtica de Sweeney Todd (un dels molts personatges londinencs sinistres) i, efectivament, el meu amic m'estava esperant dins i jo l'he hagut de buscar acompanyada de Sweeney Todd en persona, de la pastissera i d'una bruixa. A la taula, més carabasses, una serp i una calavera (comestibles) i el menú (podies triar dos o tres plats) també estava ambientat en el tema. Jo he fet una sopa d'ulls acompanyada de suc de sang i de cucs i de segon un pie de carn humana sanguinolenta, si no ho recordo malament. Ens hem animat i també hem demanat begudes, uns martini sangonosos. Durant l'àpat, els personatges anaven venint i oferien una afaitada gratuïta als clients. El meu acompanyant no s'hi ha animat, però hi ha hagut bastants voluntaris i hem acabat dutxats amb sang tots plegats.

Bé... a més d'això també he fet coses més serioses, avui, com anar al Victoria & Albert Museum, que ara és gratis per a tothom, el museu més gran del disseny. Jo no hi estava gaire interessada quan vaig arribar a Londres, però darrerament m'havia anat atraient i n'he quedat molt contenta. És un d'aquells museus grans (com els que vaig veure als EUA, semblant al d'història natural i al de la ciència de Londres), amb sales dedicades a temes molt diferents, separades per continents de procedència, també per categoria: escultura, arquitectura, tèxtil... Tenia la sensació que tot hi tenia cabuda i sempre pareix que intentin atraure l'atenció del públic general i dels xiquets amb alguna cosa que xoqui. Als museus anglesos, com als americans, hi ha molt de públic infantil. D'altra banda, els museus anglesos no depenen tant de l'audioguia (com sí que ho vaig trobar a Berlín), sinó de les explicacions dels panells i de les ampliacions dels llibrets de mà que pots agafar si estàs molt interessat en una obra concreta per llegir-ho allí. A més, hi tenien una gran col·lecció d'escultures de Rodin, pintures de Rafael, una sala d'arquitectura, una de deidicada a còpies de monuments europeus com la columna trajana (a escala molt gran) i kimonos i armadures japoneses, entre altres coses. L'he visitat gairebé de dalt a baix, saltant-me l'exposició sobre moda i mobiliari britànics (era refrigerada) i la de la postmodernitat.

He aprofitat per anar a l'Albert Hall abans de tornar a la residència. Aquella zona també fa de bon passejar.

P.S. Per torcar-nos, en lloc de tovallons, teníem draps!

4 comentaris:

  1. Els cucs pareixen de veritat, quin color més aconseguit!
    I els dits amb les ungles pintades i tot.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Pareixia que s'haguessin de moure i tot, uix!!

    ResponElimina
  3. Agggg quina angunia els cucs... encara que sabent la història... el pastisset tambe em tira enrere.... això si, jo m'hagues deixat afeitar!!

    ResponElimina
  4. És que no s'ha de ser tan sonso! Però les dones no les afaitaven, així que hagués quedat molt estrany jo de voluntària :D

    ResponElimina