I aquest...és el Warburg!

Aquí teniu el Warburg. Hi havia molta activitat, avui i un cartellet que avisava que avui tancaven més tard: a les 8!

Aquest matí ja fresquejava, m'he posat el jersei negre nou damunt de la samarreta de màniga llarga i he agafat el metro per arribar a Bloomsbury, el barri literari de Virginia Wolf i el seu marit, Vanessa Bell i E. M. Forster, entre d'altres (que pertanyien a l'anomenat "cercle de Bloomsbury"). Al cap de 30 minuts de metro ja hi era.

És una zona plena d'estudiants i avui hi havia moltes celebracions de benvinguda per als freshmen de primer. Al migdia he dinat a un dels campus de la University of London, un dels del costat del Warburg (que en forma part) perquè encara fa prou bo com per estar fora una estona. Estava ple de gent, igual que el parc del davant, asseguts menjant-se un entrepà per a dinar als llocs més inversemblants o directament drets amb una carmanyola ridícula entre les mans. Dinen drets? A la tarda, des de la finestra, veia com els universitaris tornaven a casa i a les 6, l'hora que la gent d'aquí plega, el metro estava ple a vessar. I el bitllet és més car: hora punta (des de les 4:40 de la tarda, segons m'ha dit l'informador de trens). Ja sóc usuària de l'Oyster Card.


Fins ara un parell de persones ja m'han dit que tinc un accent molt simpàtic en anglès, entre castellà i francès (és a dir, clarament català. La part més aviat italiana de mi no l'han detectat). I... molta gent es pensa que si no estàs a Londres per estudiar és que fas de cambrer o d'ajudant de cuina, perquè no paren de rebre portuguesos, espanyols... en busca de llocs de treball no qualificat perquè al seu país no en troben i aquí hi ha moltes despeses, però els sous són alts. A més, la majoria no saben gaire o gens d'anglès i no poden fer altres feines en què haurien de parlar amb el client.