I speak English

Veieu l'edifici de l'esquerra? Us sona? Molt bé, molt bé, és el Warburg! Aquest és l'altre parc, el de davant de l'institut. I amb aquesta fotografia ja us he ensenyat tot el recorregut que faig per arribar-hi. Estació Russell Square, parc 1, parc 2, Warburg. That's it!
Ells també dinaven.
Eh que la imatge amb la gent caminant ja transmet sensació de pressa??

Així estava el parc a les 2:40 p. m. Ple de gent dinant asseguts al terra (jo he fet el mateix), però... heu de tenir en compte que aquests eren els que quedaven, les restes, perquè ells dinen molt més aviat.
Aquest parc està al Russell Square, entre els pocs passos que separen l'estació de metro del Warburg. És la tardor i hi ha parcs a tot arreu. Suposo que deus poder travessar Londres sense parar de xafar gespa.
I aquí m'he comprat una tasseta ben bonica per a la llet. És un tot a cent a l'anglesa.
Aquesta fotografia l'he fet aquest matí per a Olivera. Hi havia un mercat dels que tant li agraden al costat del centre comercial del final del meu carrer. Jo ja duia la càmera preparada perquè l'altre dia, quan hi vaig anar a comprar el cobrellit, el coixí i alguns dels estris de cuina hi havia com una placeta amb fontetes i ho volia fotografiar per ensenyar-vos-ho.
Avui he tingut les meues tres primeres converses llargues en anglès: dos a la Casa Tulipa i una a la residència, amb un noi de Jordània que té l'anglès com a primera llengua.

Ara ja fa tant de frrrrrrred que porto l'abric (J., a la maleta que em duràs està l'abric boleta, vols dir que em podré esperar fins al 21?). El cas és que el 21 ja tindré visita i hem decidit que explorarem junts la Torre de Londres, que no hem vist per dins i que li ensenyaré el Museu d'Història Natural, que estic segura que li encantarà i el pont del Mil·lenni. Hauré de mirar si de nit es pot pujar al London Eye, segur que la ciutat il·luminada fa molt de goig.

Cuino. Ja cuino.

He fet unes quantes fotos perquè veieu el meu dia a dia (tot i que encara no estic fent rutina, no hi ha hagut encara cap dia que pogués seguir el mateix horari, encara! però estic molt distreta i no paro. A més, m'agrada la sensació de caminar pel carrer com una londinenca més. Tot i que més a poc a poc, a un ritme diferent i sense el mòbil de darrera generació a la mà.