A l'anglesa
Demà he quedat per prendre el te (a les 3.30 p. m.!). A mi el te no m'agrada, així que em decantaré pels pastissos.
Una altra cosa molt anglesa que em fa gràcia és que la gent porta el diari quan plega de treballar i que hi ha repartidors per als diaris gratuïts de metro, però a les 5 i les 6 de la tarda. Ja ho sabia, però no deixa de fer-me somriure.
P.S. Avui dimarts l'he agafat, cap a les 5, i mireu que he trobat a la tapa.
Sort amb el te! :D (No et tallis demana xocolata calenta...:D)
ResponEliminaPetons!
Vols dir que n'hi haurà?? He estat mirant el web i són especialistes en pastissos (es diu Cake shop), te i cafè, ni rastre de la xocolata. Ai!
ResponEliminaOh, no t'agrada el te?!? A Salina abans no li agradava (http://salinasagace.blogspot.com/2010/11/tea-is-not-so-disgusting.html), però de viure amb una teaholic, al final... :)
ResponEliminaHahah, me'n recordo, del post! Al despatx on estava abans de venir a Londres també se'n preparaven bastants, però ni així em tempta!
ResponEliminaPer cert, aquest diari, tot i ser gratuït, sempre parla de notícies relacionades amb la literatura: la primera vegada que el vaig agafar explicava una campanya per fomentar-la que va engegar el diari a unes quantes escoles amb molta immigració i que es veu que la UE vol prendre com a model exportable, sempre parlen d'un premi literari anglès i dels escriptors de la llista, el segon dia hi havia un article sobre el fet que volen tancar un munt de llibreries per construir un gran centre comercial amb llibres i que Zadie Smith i altres escriptors havien fet actes per protestar contra la iniciativa i ahir dedicaven dues pàgines a Julian Barnes, entre altres temes literaris... I només l'he agafat tres cops!
ResponElimina