Avui que som dissabte...












St. James' Park.



Waterloo Place.
perquè m'agrada el roig de l bústia i el meu amic és un carter.



Roig, roig, roig, és tot el que jo tinc,


Roig, roig, roig és el vestit que porto
Haymarket. Comença la col·lecció de coses roges.

Els de Vodafone han acabat amb el color negre típic d'alguns taxis de Londres.


Quina diferència! De la tranquil·litat i solitud del parc al... Picadilly Circus!


Queen Mary's garden.
Sempre m'ha fascinat que en països freds i ennuvolats segueixin tenint l'esperança de gaudir del sol. No m'imagino aquestes hamaques a la Ciutadella.

La dona que alimentava els animals.
Regent's Park.
No té res a veure amb la cançó dels Pets, però avui estic fent dissabte: rentadora, escurar, reclamar la calefacció que s'ha espatllat i que havien de venir a arreglar avui i que suposo que s'ajornarà a dilluns i esperem que no més... i ja fa una setmana que estic a Londres!! Malgrat els petits maldecaps de cada dia, el balanç és molt positiu. Tot i que ja havia fet molta feina de preparació abans de venir no em pensava trobar un lloc on viure tan ràpid i la residència és perfecta per a les meues necessitats (tot i alguns problemes de manteniment) i està molt ben situada, la zona també m'agrada molt (ja sé que no paro de dir-ho, però m'ha sorprès molt gratament) i té molts de serveis.

I avui sí, aquest matí he fet turisme -ara ja m'agafa el cansament que ve després dels moments intensos, així que només he voltat fins poc després de l'hora de dinar, que m'havia endut, per fer un pícnic al parc, però que m'he menjat tan d'hora (al parc, sí) que a l'arribar he tornat a fer-me'n-. Com que ja hi havia estat altres vegades, a Londres, no us espereu que corri cap al Big Ben o al pont de Londres, a veure el canvi de guàrdia o al British Museum (que, per cert, està al costat del Warburg); bé, ja us vaig dir que quan vingui J. anirem a veure la torre, això sí.

Avui he anat al Regent's Park, que feia temps que em feia il·lusió i ha estat on he endrapat tot el que portava. M'encanten els parcs i els boscos a la tardor, amb les fulles per terra. Aquest estava ple d'aus d'un munt d'espècies i hi havia cignes de la reina. Quan marxava me n'he adonat que havia fet cap al costat del Madame's Tussaud, on hi havia una coa que feia por de veure, per sort, quan hi vaig anar jo, era gener i no hi havia ningú, si no, coneixent tan pocs famosos com conec, no l'hagués visitat.

Encabat, he baixat al Picadilly Circus i he recorregut el carrer dels teatres, el Haymarket, que mena al Pall Mall, plenet de clubs d'aquests tan anglesos (de viatgers, per exemple!). Com que avui era el meu dia de l'arquitecte John Nash (que va dissenyar el Regent's Park i tota aquesta zona del voltant del Picadilly) m'he dirigit a Waterloo Place, he baixat les escaletes que porten a la Carlton House i he acabat veient la part de darrere dels guàrdies, amb el London Eye de fons (la nòria també la repetirem junts, a veure si l'obren de nit) i el Sant James' Park. Quan n'he sortit per visitar les cases nobles de Marlborough (on es proclamaven els monarques, amb la Capella de la Reina al costat, on es va casar la reina Victòria), el St. Jame's Palace, que està davant de la Clarence House (m'ha explicat una vigilant de la porta que hi viuen els prínceps Carles i Enric i que abans també hi vivia el germanet gran, el que es va casar fa poc. La vigilant semblava molt satisfeta). He travessat el Queen Park perquè encara volia veure una altra casa, la Borlington, però la veritat és que tots els carrers per on he passat són una autèntica festa per als admiradors de façanes, és igual si tens apuntat l'edifici o no (el problema és fotografiar-ho, pel trànsit, les aglomeracions, la falta de perspectiva i els busos rojos de dos pisos que em recorden el primer llibre d'anglès que vam tenir, el Big Red Bus, i que no paraven de passar). He acabat al Regent Street i he decidit tornar a casa perquè el cansament de la setmana comença a fer acte de presència. Us en penjo algunes fotos.

Comentaris

  1. M'encanta Londres i no'importaria viura-hi una tempprada. Tapa't :)

    ResponElimina
  2. Hola Marta! També és una de les meues ciutats preferides, per això quan m'ho van proposar em va fer molta il·lusió! Ara bé, no puc dir el mateix del temps (de moment encara no em puc queixar, però...).

    ResponElimina
  3. La fotografia de St. James Park és espectacular, ja veig que a Londres la tardor sí que ha arribat. És molt bonic veure les fulles seques al terra i els arbres amb tantes tonalitats.

    Que segueixi tot tan bé!

    ResponElimina
  4. Mira que vaig pensar: penjaré la foto i em diran "ja haguessis pogut posar-ne una de més característica del parc", però és que era un espectacle de colors! I avui m'he pogut traure l'abric gairebé tot el dia pel carrer. A Barcelona ha arribat la tardor? Encara no enyoro l'edifici històric de la UB, el que estimo més de tota la ciutat, però si hi passes un dia d'aquests eh que me li faràs una d'aquelles fotos tan boniques del teu blog?

    Gràcies!

    ResponElimina
  5. Ui tant ja hi pots comptar! Aviam si ben aviat puc començar a publicar fotos de la tardor a Barcelona...encara que està fent una calda, que tela!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Ostres! quines fotografies mes maques! Saps que amb tota aquesta col·lecció em fas adonar que no he vist la meitat de Londres o que no recordo res?

    Tindrem molt x redescbrir!

    Petons!

    ResponElimina
  7. I quants anys fa que et dic que Londres no te l'acabes amb 4 dies i que estava segura que encara hi havies de tornar ¬¬' Ja te la redescobriré jo i quan vinguis pel pont del desembre tindrem molt de temps de visitar llocs nous. Segur que al final faré que te n'enamoris.

    ResponElimina
  8. M'encanten les cabines vermelles. No he estat mai a Londres; quan hi vagi, segur que el primer que visitaré serà la seva vermellor...Tot seguit, els carrers de l'esbodellador, és clar! ^0^

    ResponElimina
  9. Em penso que hi ha una ruta de l'esbudellador, però jo ni tan sols sé quins carrers són... tu me'n sabries dir la zona, Pilar? ;P A mi m'encanten totes les coses roges que tenen i la primera imatge de Londres quan tenia 11 anys, sortir del metro i trobar-me la immensitat del Big Ben de sobte va ser increïble (la parada de metro està just davant del BB), t'ho recomano com una de les primeres coses per quan hi vagis, just després de les cabines! El contrast del metro i l'altura del Big Ben no el puc oblidar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada