Comprovat. A l'estiu segueixen funcionant les alarmes meteorològiques de Harvard (per telèfon, per correu electrònic...) avisen que s'acosta una tempesta, que també caurà pedra i quant durarà. Han estat trenta minuts i, quan ha començat, he captat aquestes imatges des de la finestra de casa. (Jo no estic tranquil·la des que a anglès ens van dir que estem en zona d'huracans de juny a novembre, més o menys, però es veu que les conseqüències, quan n'hi ha, solen ser la pèrdua d'electricitat a llocs com Cambridge).
A Somerville sembla que ja ha escampat. Avui arriba ma cosina, tot i que no es queda amb mi.
Ah, i l'home del porxo ha seguit allà, al porxo, tot i que el senyor C. ha fet entrar els coloms (no us ensenyo fotos del balcó perquè es caguen per tot arreu, ara que fa bo i els solta...).
La tormenta me ha pillado cruzando el puente de Kendall a Boston al regresar de clases :( Imagina como he llegado a casa....
ResponEliminaNooooooo!!!!!!
EliminaEls canvis de temps també
ResponEliminaés "un xoc cultural".
:)
Olivera
Aprens a valorar-ho. Em fa gràcia que el senyor C. jove em va dir:
EliminaC.: - A Barcelona quin temps feia?
Jo: Ara? El mateix que aquí.
C.: Oh, hi fa bo, també.
I no pots evitar pensar que a trenta graus (era la temperatura d'aquell dia) ningú de Barcelona et diria 'fa bo', sinó que ho trobaria espantós (i es queixaria, la meua nova teoria que diu que ens queixem molt).