Nits d'estiu

Cistelleta amb tres pots de melmelades i altra vianda.

Aquest cap de setmana s'ha fet estrany. Vaig arribar amb moltes ganes de veure totes les amistats que he fet durant aquest any i de posar-nos al dia, però si al maig em va semblar que tot s'aturava amb el final de curs i que la gent començava a marxar, a l'agost els carrers de Somerville estan desèrtics i els meus amics, en general, reben ara les visites familiars o estan ocupats amb altres qüestions (he de dir que jo mateixa tindré ma cosina aquí aquesta setmana que ve, quatre dies, tot i que es queda en un poblet anomenat Harvard!). Així que divendres, al final, no vaig anar al dia dels museus gratuïts (durant l'estiu, cada divendres hi ha uns quants museus de Massachusetts que tenen entrada gratis), però de fet la calor va fer que tornés de Harvard cansada i vaig aprofitar per tornar a treballar de ple amb l'ordinador el dia 1 d'agost, dissabte. 

Els que no dúiem cadires. També hi havia
cadires de pagament (amb donatiu de 50 dòlars).

Avui que per fi pareix que m'ha abandonat el jet lag (aquest cop, estranyament, m'ha afectat més a la tornada), m'he agafat el vespre lliure i jo totsola he anat a Boston Common (al parc) perquè hi feien una representació teatral gratuïta que durava tres hores. Era El rei Lear de Shakespeare. La temperatura era molt agradable i podies seure a la gespa. Això sí, no anava americanament preparada. El primer tros de gespa estava ocupat per la gent que portava cadiretes plegables, el segon tros era obert a la resta. Jo m'he assegut tan tranquil·la, directament amb el cul a la gespa (portava texans), però la resta duien estoretes, cistelles de pícnic amb melmelades i altres aliments (i els que no paquets de menjar ràpid i llimonades). S'hi gitaven i tot. Menjaven. Hi jugaven amb el gos. Ha estat una molt bona manera de desconnectar. Un vespre ben agradable. Això sí, començava a les set i fins que no s'ha post el sol ens enlluernava... Em pensava que ho haurien cavil·lat a l'hora de triar la localització de l'escenari!

A veure si demà sí que ens veiem amb A.

P.S. Aquesta és la segona obra de Shakespeare d'aquest estiu i a l'aire lliure. La primera la vaig veure amb J. al teatre Grec una nit de juliol i en lloc d'un drama va ser una comèdia que tenia de tot (cant inclòs) amb un Boixaderas impecable com sempre. Aquell cop era el meu regal d'aniversari per endarrerit.

Teatre Grec de Barcelona.

ACTUALITZACIÓ: I actualitzo amb un parell de fotografies de l'esmorzar que ens hem menjat Amelia i jo aquest matí, amanit amb una conversa de tres hores que s'ha fet curta. Es nota que ja torno a ser als EUA, eh:

He tornat a Mr. Crêpe, a Davis Square. La d'A. portava maduixes i suc de llimona, és la de davall i la meua és aquesta, maduixes i Nutella. Tenien combinacions molt estranyes. Per beure sempre solc demanar llimonada.

I tinc una notícia. Recordeu l'home que vaig descobrir, mesos més tard quan feia la rentadora, que vivia al soterrani de casa meua? (Ja sabeu que aquí és habitual llogar els soterranis de les cases). Jo sentia la guitarra cada nit i ara no l'havia sentida des que vaig arribar. Vaig pensar que potser era de vacances perquè sempre tenia una maleta al costat de la porta. Anit em van dir els senyors C. que la llogaran a una altra persona, l'habitació o l'apartament del soterrani. Tenen quatre candidats, un dels quals el que els agrada. És clar. Noi espanyol postdoc de la mateixa edat que jo (els agrada la gent jove i amb estudis i no agafen mai estudiants. Però el que els agrada més de tot, el que per a ells és requisit no dit, és el lloc on treballen. Jo sabia que només hi havia dues opcions, així que els ho vaig preguntar: Harvard o MIT? Amb una mica de recança (potser me la vaig imaginar) em van contestar: MIT. Ara n'esperen el dipòsit. Si el paga, ja està fet. Calculo que deurà traslladar-se a mitjan agost o al setembre. A l'anterior el vaig saludar dos cops en un any.