diumenge, 16 d’agost de 2015

Apunt

Avui he enviat l'entrada que vaig escriure sobre com buscar pis a la lectora de català nova de la universitat, per veure si li és útil. I, sense adonar-me'n, he començat a rellegir els escrits del meu primer mes aquí. Ha estat una sensació estranya. Sé que els primers quatre dies estava amoïnada per l'estudi i els tràmits i també l'adaptació, però ara, rellegir la descoberta, veure com m'he fet meus aquells espais, com ha canviat la percepció que en tinc... em fa pensar que, potser, tot va anar més ràpid de com ho recordava. I la mateixa il·lusió, que mantinc intacta. Ho comparava amb Londres i em semblava lent, però ara no ho trobo gens. M'adono de tot el que havia aconseguit amb menys d'un mes aquí (fins i tot vaig comprar la roba d'hivern!) i em sorprenc a mi mateixa! Potser el que no m'hauria esperat és fer tan bones amistats en un any (i tan intens). Aviat us escriuré què vaig fer el dia de la Mare de Déu d'Agost, ahir!

2 comentaris:

  1. Ja ho veus, només fa un any i
    tot ha canviat molt.
    Celebrem amb tu que tot hagi anat tant bé.
    Olivera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No goso imaginar-me l'agost, o el juliol, que ve!

      Elimina