A punt de començar un curs nou!

Després de la setmana passada, en què em vaig centrar en la feina (cap de setmana inclòs), tot i que no vaig avançar (quantitativament) tant com m'hauria agradat, des d'ahir el ritme ha començat a ser una mica més mogudet (ja ho veureu els propers dies, amb sorpresa la setmana que ve). Simplement, volia avançar aquest agost per poder-me permetre el que faré els cinc primers dies de setembre (ja podeu començar a revisar la llista de destinacions desitjades que vaig escriure abans de venir). Anit, en tornar d'anglès, estava massa cansada per escriure, sobretot perquè darrerament he dormit poc i matinat bastant (per ser jo). Vaig mandrejar.

Parker

No sé si és un valor o una emoció universal que ens entusiasmin els començaments, però un dels meus moments preferits de l'any és l'inici del curs! El ritual comença unes setmanes abans, quan compro l'agenda, enguany la de Harvard. I com que aquí estrenen les classes dimarts que ve (la shopping week), el personal acadèmic ha anat tornant, la universitat reprèn les activitats (no s'havien aturat ben bé totes, encara n'hi havia alguna, però les escoles d'estiu es van concentrar al juny i juliol), els estudiants de primer es van instal·lar a les cases (residències universitàries/col·legis majors) del voltant del campus principal dimarts passat i es van fent fires de clubs adreçades per a ells (d'acord, m'han deixat agafar una bossa de crispetes) i festes de benvinguda. La llista amb informació per als investigadors postdoctorals també va començar a vibrar i ens van comunicar un canvi de direcció que penso que pot (i de moment, tot sembla indicar que sí) compensar la diferència en nombre d'activitats adreçades a les ciències (sobretot experimentals, de la vida, de laboratori) i les que s'organitzen per a humanitats i ciències socials (que solem compartir paquet).

El panet.

Tot i que no tinc cap ganes que s'acabi l'estiu, que minvin les hores de sol i l'escalfor a la pell, tinc molt bon record de la tardor de l'any passat, l'època meravellosa dels colors de les fulles (allò que em feia tanta gràcia, que controlessin el moment àlgid de les fulles, cromàticament), les decoracions de Halloween, les carabasses del supermercat (ara no hi ha res exposat, de fet segueixen havent-hi poques caixes obertes, però aviat serà Allston Christmas, us en recordeu? Mudances i mobles gratuïts -em fa gràcia constatar que explico jo als alumnes nous d'anglès, que a vegades fa anys que viuen aquí, certes tradicions que he observat i no coneixen, com aquesta o les festes de Sant Antoni, que són aquest cap de setmana a North End i que vaig explicar l'any passat, tot i que no hi vaig anar quan hi havia més ambient) i Acció de Gràcies. També va ser el període en què vaig fer més vida a Harvard, de classes i de Veïns (tot i que també vaig fer molta vida a Cambridge des del gener fins al final de març). Vida més de comunitat, de departament, de benvingudes. També va ser el moment en què em vaig decidir a ser activa al Meetup, encara que després no m'hi vaig acabar d'enganxar. 



Ahir, dimecres, vaig assistir a un taller en el qual t'orientaven sobre la cerca de feina (com a doctorand i, en segon terme, postdoc) al món acadèmic americà, que ja sé per experiència que no té res a veure amb el català i alguns punts en comú amb l'europeu. El feien en una de les cases de H. I abans de la classe d'anglès havia quedat amb Amelia per anar a dinar a un dels restaurants del Dine Out (recordeu que al febrer també en celebren una edició? Menús tancats, preus més baixos per a dinar -el més car 25 dòlars per cap, com el nostre; no inclou begudes ni el 20% de propina, segurament tampoc impostos, tot i que nosaltres vam beure aigua de l'aixeta- i més alts per a sopar. Aquest cop hi anava a cegues! Amelia em volia fer una sorpresa i sabia que tenia a veure amb el Boston Cream Pie! Havíem quedat a Harvard Sq. per anar a Boston en metro i vam baixar a Park Street. Durant un moment vam resseguir la línia roja del terra, la del Freedom Trail, i em va parèixer una bona manera d'integrar-ho a la ruta (també té un bar i hi pots demanar pastís), perquè, de fet, la recepta original del pastís és la d'aquest restaurant! Es tracta de l'Omni Parker House, un restaurant luxós, en un hotel, on Kennedy es va declarar a Jacqueline! També hi van inventar uns panets que si són com els que ens van dur eren deliciosos. 


No hi havia gaire gent (vam reservar a la una), però segurament no tenia res a veure amb el fet que és un hotel embruixat, que tenen un llistat (el pots demanar a recepció) en què documenten les aparicions de fantasmes a les habitacions de l'hotel. Al tercer pis, on es va quedar a dormir, també, Dickens. En efecte, diuen que l'ascensor puja totsol al tercer pis i que s'hi atura sense ningú dins. Al desè pis també hi han vist el difunt propietari de l'hotel. Es veu que està inclòs a la ruta de llocs embruixats de Boston, on ho expliquen. Entre els llocs que hi figuren, el fort Warren a Georges Island o el cementeri de Granary Park, que forma part del Freedom Path (l'esperit famós d'aquest indret és el del propi Paul Revere, el de la cavalcada per avisar de l'atac dels britànics, el forjador de campanes, el que va modificar el dibuix propagandístic de la Massacre de Boston). El menú del Dine Out incloïa, és clar, el Boston Cream Pie segons la recepta i l'aspecte originals! Com veureu, molt diferent d'altres adaptacions que us he mostrat abans.

Tot i que les dues volíem demanar bistec, el cambrer ens va recomanar que tastéssim altres plats.
La meua tria de primer plat, sopa de ceba. No són fanàtica de la ceba i en portava molta, però també tenia bracet de carn, el caldo i la capa de damunt és tot formatge! No n'havia tastat mai; m'estic fent agosarada amb el menjar, jo?
Bolets! La tria d'Amelia. Feia molt bona olor.
Salmó per a mi de segon.


Aquí no hi havia lloc a dubtes! Les dues vam demanar el mateix. El del mig és crema! I sé que ara pot impressionar que us mostri això precisament avui, però miraré de fer salut i reduir la ingesta de cansalada i potser anar a peu algun dia a la universitat.
Em va agradar l'experiència! I avui he estat 'tot el dia' (set hores, però a dos quarts de quatre ja s'havia acabat) a la segona part de les jornades de docència Harvard. Com he enyorat aquestes activitats! No només per com et tracten (bosseta, sortejos, esmorzar, dinar i berenar -gelats de dues boles amb toppings-), sinó sobretot pel contingut, molt pràctic, la puntualitat, una hora realment aprofitada de cadascuna de les xerrades, consells molt pràctics, gens de palla i enfocats al públic, doctorands i postdocs joves. I, com indica la paraula taller, significa en general participació. Hi he congut molta gent sense buscar-ho, com sol passar en aquesta mena d'activitats. Hi havia moltes sessions paral·leles, però, com he piulat a Twitter, us en mostraré la meua selecció personal. Encabat d'esmorzar hi havia una conferència plenària sobre integritat i la política que té Harvard sobre aquest aspecte de la vida universitària (estava molt enfocat, també, a ensenyar en aquesta universitat, amb les particularitats que la fan capdavantera). El taller que m'ha agradat més ha estat el segon que he triat, sobre quins comentaris donar als estudiants sobre exercicis escrits perquè els siguin realment útils (res de palla; a més, et solen donar un dossier d'ampliació i bibliografia diversa). La sessió següent a la qual he assistit era sobre l'experiència del professor internacional (malgrat que no he de fer classes durant aquests dos anys, per a molts un privilegi, m'interessa molt el tema i, sobretot, saber com han fet front altres persones a ensenyar en una llengua estrangera i tan diferent de la teua o al fe que pots no entendre totes les referència de la cultura contemporània (pop culture) de sèries, televisió, artistes i famosos nord-americans, malgrat la influència/omnipresència, gairebé, dels EUA a molts països. A aquesta li ha faltat una mica més de consell pràctic; el focus era en el discurs tranquil·litzador (i en les experiències personals dels doctorands, que eren molt interessants). També han enfocat les diferències de sistemes universitaris i d'estudiants (shopping week?). Finalment, després de dinar he anat a un taller (de l'àmbit de la comunicació), en què hem fet exercicis bocals, de posició i d'adquisició de consciència del que t'envolta, tot i que potser no l'he acabat de captar del tot, em feien falta més explicacions. I, a la fira, ens esperava el gelat (i crispetes en unes parades del campus). Munten uns envelats!

Hi he arribat aviat. L'envelat de l'esmorzar.

Exemple d'esmorzar. Era bufet. Suquet.

La casa dels doctorands també tenia fira perquè triessin a quins clubs es volen apuntar enguany.





Comentaris

  1. Yo también he estado escribiendo hoy sobre el Dine Out que hicimos, pero no lo publico hasta dentro de unos días. Lo del listado en la recepción no lo había encontrado yo ;)

    Siempre que paso por las carpas esas de Harvard me pregunto que eventos estarán celebrando... ya veo que la próxima vez me tendré que fijar por si te veo allí dentro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaj ¡Pues sí! Al final me he desvelado con los últimos capítulos de una serie que sigo y aun no me he acostado. ¡Yo ya voy entrando a ver si leo tu versión de la comida y del restaurante! Me encanta cuando tengo las dos versiones (¡y mañana también tendremos dos, supongo!). Buenas noches.

      Elimina
  2. Quantes coses!
    Ei, jo faig sopa de ceba d'aquesta (a l'hivern, clar!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que jo sóc en general ben poc amant de la ceba!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada