dissabte, 8 d’agost de 2015

Dissabte bostonià

Aquesta entrada és la número 100 de les dedicades a Boston i s'hi adiu plenament perquè avui L. i jo hem passat un dia espaterrantment bostonià (i feia una temperatura molt i molt agradable, d'uns 25 graus CENTÍGRADS). Hem passejat molt, també, tot i que això no ho veureu i tampoc l'ambientàs que hi ha a Boston, invaït per turistes (alguns estudiants també comencen a arribar), mentre que a Somerville seguim amb carrers desèrtics i només dos coes operatives (i una de ràpida) al gran supermercat (Star Market) de Porter Square. Bé, ja hi ha gent que es trasllada i surt a saludar els veïns que fan vida al porxo, senyors C. inclosos (aquí la vida també la regeix el curs acadèmic) i sofàs i altres mobles abandonats al carrer a la cerca de nous propietaris. Tant L. com jo, procedents de països diferents, vam arribar fa gairebé un any, ella és casada amb un doctorand del MIT i, estranyament, dos anys més jove que jo (estic acostumada a ser la jove en els ambients en què em moc per aquí)!

Avui no calia matinar, hem quedat a les onze i hem fet tot allò que altres vegades, amb altres persones, ens havia quedat pendent pel que fos (neu, cansament...), així que reconeixereu els llocs de les fotografies. Havíem quedat al transbord, a l'estació del barri xinès, Dowtown Crossing. Un senyor m'ha delectat amb música xinesa mentre m'esperava, però és que, com ahir, hi havia actuacions musicals per tot arreu i també guies, rangers, i tota mena d'educadors. La nostra primera parada era Bunker Hill a Charlestown, que, com sabeu, forma part del Freedom Trail, que va ser una de les primeres visites que vaig fer quan vaig arribar i encara em quedava en un hotel de Boston. Pareix que a l'estiu re-visito la ciutat, després de mesos vivint plenament entre Cambridge i Somerville.
Bunker Hill
Teníem el propòsit, aquest cop, de pujar els tres-cents esglaons de la torre (que hem fet de seguida, perquè no estaven cansades de seguir tota la línia roja) i veure les vistes de Boston. És una llàstima que hi hagi vidre, però és una activitat gratuïta que té molt bona vista. No pots veure el sud de Boston com a la torre del Prudential (aquí sí que et fan pagar molt per pujar-hi), però arribes a veure Cambridge (i el pis MIT de L.) des d'aquí.


En baixar, la soldat d'època feia demostració de com es carrega i dispara la munició.
La parada següent era el vaixell de la USS Constitution, del qual us vaig parlar a l'hivern. Aquell dia hi havia anat amb K. i estava tancat. Estava tot nevat. Ara l'estan arreglant, per això l'han traslladat i no es pot visitar la part de baix de la nau. Primer et fan passar un control, visites un museu sobre vaixells (un de diferent del que havia anat l'altre cop, que està just davant i només hem visitat per la botiga de records), però com que estàvem entusiasmades amb la conversa (més d'un mes sense veure'ns!), adéu cartellets amb explicacions. Hem mirat els objectes, el documental i, cap al vaixell!

Boston des (del barri) de Charlestown.



Però abans, com que no trobàvem el camí (de fet s'havia de fer coa per passar un altre control i ensenyar el passaport abans de poder pujar a LA USS Constitution) hem visitat un altre vaixell, que, de fet, m'ha agradat molt més veure per dins que l'altre. Em penso que es deia USS Cassin Young i, en lloc de ser de l'època del conflicte de 1812 dels EUA amb Regne Unit pel comerç, el típic vaixell que imaginem dins d'una ampolla, aquest és d'època Pearl Harbor i va participar a la Segona Guerra Mundial (sí, ja sé que ahir també us vaig situar en aquest moment). Quan l'he vist m'ha paregut una monstruositat, amb antenes, radars i moltes armes. 
USS Cassin Young



Però realment ha estat molt interessant de visitar. No havia estat mai en un vaixell com aquest i no me l'hauria imaginat mai així. A més, pots veure'n tots els compartiments. No sé si es pot visitar la resta de l'any ni si el tenen en aquest punt perquè també l'estan arreglant. No sé què hi fa o si sempre hi és, però aquest no va ser construït a Massachusetts.
Per al capità. Damunt hi ha canons, així que no devia ser gaire tranquil·let. N'hi havia per tot arreu, però ara m'adono que no n'he fet fotografies. Està farcit d'armes. També era el lloc on el metge feia les operacions perquè era més ample, però es queixava de les detonacions i del soroll.


Dins hi havia més ràdios.

Una centraleta d'emergències.

La part de consulta del metge. Massa menuda per a les operacions.



El constrast amb la gràcil USS Constitution, també un vaixell de guerra, és gros.

USS Constitution

Malauradament, quan hi hem pujat ja acabava les explicacions...



I com que volíem més vistes del port hem agafat per 3 dòlars i 35 cèntims el ferri que va de Charlestown al port de Boston. Feia una brisa que enamorava i ens hem quedat dretes. Compte: no accepten la Carlie Card i només funciona amb efectiu (sort que justament n'havia tret l'altre dia; l'he gastat avui, perquè aquí tot es pot pagar amb targeta de crèdit, menys les llimonades i frankfurts del carrer).
Vista des del ferri.





I ja sé que darrerament m'hi fixo molt, però m'agraden les atraccions d'aventures i el Godzila aquest m'atreu. Bàsicament, hi pujes, entra a l'oceà i acabes xopet de dalt a baix (també m'encanten les atraccions que banyen, però L. no hi semblava interessada).
El Godzilla, amb música de marxa.

Un xiquet prodigi del saxo. Veieu on ens estem acostant?
Eren les dues i no havíem dinat (!!!!!!). Però sabíem des d'abans d'agafar el ferri on volíem anar les dues, encara que hi hagués estat ahir. Resulta que és un dels nostres llocs preferits (ella ha dit que el que més, però estic segura que al seu podi hi deu ser el MIT i al meu hi és el campus de Harvard, és clar -estem en fases paregudes, el seu home i jo, quant al merxandatge de la Coop, la botiga on venen tots els productes relacionats amb la universitat. Per als que no ho sabeu: quan J. va venir aquí a l'estiu de fa uns cinc anys, em va comprar la dessuadora Harvard, que encara porto; jo vaig comprar a mons pares les tasses de Harvard Dad i Harvard Mom i a mon padrí el gorret i ara per a mi l'agenda del curs que ve, però estic pensant si comprar-me'n també la samarreta de màniga curta i el pijama també em torna boja. Així que estem exactament en el mateix punt. I es veu que el noi que ha vingut o vindrà al soterrani també anava ben merxandetjat quan va venir a veure la casa).

Sí, hem dinat a Quincy Market. Dinar típic bostonià. La sopa de petxines Clam Chowder i dins d'un pa com els que hi havia a Polònia. (Feia caloreta, però ha valgut la pena). A l'Oyster Bar. També hi havia gent fent ostres i els cambrers tenien ganes de conversa.

New England Clam Chowder. Nyam.

I res millor per acabar la tarda que una passejada fins a North End, el barri italià (me n'encisa el carrer ple de restaurants, fins ara tots boníssims), on hem anat a un local que coneixeu perquè vaig anar al que tenen al costat de Boston Common i no em va acabar d'agradar per a esmorzar-hi (tot i que tenen un entrepà anomenat Barcelona que porta chouriço). Els pastissos pareixien boníssims i hem compartit un Boston Cream (molt diferent del de la pastisseria Finale, però també molt bo) i hi hem estat xerrant un parell d'hores, molt tranquil·les). Jo estava farta i ella ha començat dieta (no en feu a l'estiu, que hem de tastar moltes gelateries!), així que ens l'hem partit. Mireu, mireu.

Boston Cream a Thinking Cup, North End.
I quan he arribat a casa ja era hora de sopar. Les sis en punt. (Ara me'n vaig a mirar House of Cards). Demà la meua família ja torna de vacances. Es fa estrany!

2 comentaris:

  1. ¿¿Te ha gustado más ahora el Thinking Cup??? De todas formas el Boston Cream Pie ya te dije que lo tenemos pendiente y no era ahí donde quiero ir ;) Quizás ya lo conozcas, pero no te lo digo hasta que no vayamos para que sea sorpresa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhh, ¡me encanta la idea!! Pues sí, me he gustado mucho más, claramente los dulces (y no el salado) son lo suyo. Me encantan las sorpresas :)

      Elimina