divendres, 7 d’agost de 2015

Georges Island (Boston)

Canons des de la fortalesa. El darrer cop que es va usar va ser a la Segona Guerra Mundial.
Ja se m'han tornat a desordenar les fotos... 

Caminant per dalt del fort. Tenia moltes línies de dispar.

Aquí es veu una de les puntes de l'estel estil Vauban.

Des de dalt de la fortificació.

Dins de la fortalesa, on es devien quadrar els soldats i fer entrenament militar, ara els xiquets espanten ànecs.

El pavelló C està molt ben conservat. S'hi pot veure el menjador, el lloc on es feia el pa... Els habitants de la fortalesa, presoners i soldats, pareix que es compraven i cuinaven el menjar ells mateixos.


Ara tornarem a les fotos ordenades.
El nostre ferri. Tenia tres pisos.

Al mes de maig us vaig comentar que, per inaugurar la temporada dels ferris des de Boston cap a les illes (van començar només amb el ferri cap a Georges Island), que dura des del final de la primavera fins a l'inici de la tardor, oferien tiquets gratuïts per anar en aquesta illa de Boston (normalment, tot i que només es paga el ferri, són 17 dòlars). No m'havia cridat gaire l'atenció fins aleshores, però em va encuriosir. Tot i que aleshores no hi vaig anar (hi ha un nombre de tiquets limitat els dies en què és gratuït i simplement tenia massa son aquell dissabte; se solen esgotar a les 11 els de tot el dia), sí que esperava tenir-ne una altra oportunitat. Així que quan ma cosina em va dir que vindria a Boston quatre dies, vaig pensar que era un bon moment per comprar bitllets i fer totes les illes i passar-hi el dia. En són unes quantes i hi ha ferris que et porten d'una illa a l'altra, tot i que aquest parell de dies en què és gratuït, aquesta opció no funciona i tampoc no hi ha visites guiades per part dels rangers (els guardes dels parcs). Però al final ella es quedava al poble de Harvard, a prop d'Acton, i no ens hem vist. Així que quan em vaig assabentar que justament aquest divendres donaven tiquets per a Georges Island o Spectacle Island (diria que les més conegudes), vaig pensar que era la meua! Forma part del programa Free Fun Fridays, patrocinat per Highland Street Foundation, que cada divendres de juliol (me'ls vaig perdre) i d'agost dóna accés a uns quants museus de Massachusetts de forma gratuïta. No són els mateixos cada divendres. Aquest cop, tot i que les meues amistats estaven ocupades, estava decidida a anar-hi. Així que m'he aixecat (jo!) a les sis, preparada per agafar-me el dia lliure avui i treballar diumenge. 

A les set obria la taquilla al port de Boston i a les 8 sortia el primer ferri. He arribat allà cap a les 7.40 i a les 7.45 pujava al primer vaixell! (I m'havia deixat a crema de sol, així que he fet la tornada al pis amb coberta). No he hagut de fer coes. Això sí, havia de tornar a les onze. Pareix poc temps perquè el viatge d'anada a l'illa ja són "45 minuts, diuen", que ha acabat sent una hora cada vegada, comptant la càrrega i descàrrega. Així que tens una hora i 45 minuts aproximadament per visitar l'illa de Georges. És el temps clavat que jo he necessitat. No m'hi hauria quedat més. De fet, a mi el que m'ha agradat més de l'excuesioneta ha estat el trajecte en vaixell. Se m'ha fet curt.


Un dels aspectes que m'atrau més és que quan penso en el port de Boston no ho associo al mar, al nostre concepte de mar, tan lligat al Mediterrani. És un oceà. Immens. Fred. Així és com el percebo. Penso en les balenes que vaig veure no fa gaire (va ser al final de maig o l'inici de juny, però amb Catalunya pel mig pareix encara més llunyà). Per a mi és sempre una aventura. 


Vista de Boston des del vaixell.
Tercer pis del vaixell. Anada.
He triat Georges Island perquè té una fortalesa i volia visitar-ho. Spectacle Island (que no descarto visitar un altre dia que donin tiquets gratuïts o fer diverses illes un dia normal -en algunes hi pots acampar, a la majoria hi pots fer barbacoes em penso, la gent anaven carregats -per dos hores!- amb neveres per fer pícnis) té dos turons i les vistes més valorades. Hi ha una illa amb el far més antic dels EUA (va ser el primer que es va construir, però es va cremar i el van haver de reconstruir, de manera que té l'honor de ser el primer i el tercer far -la segona vegada- més antic dels EUA-), n'hi ha que havien estat habitades pels americans nadius (indins, indians, com vulgueu), altres que també tenen forts perquè formaven part d'un pla nacional per enfortir la defensa pel mar (tot i que no es va acabar de dur a terme, si només tenim en compte el Fort Warren de Georges Island, dels 200 canons que hi havia d'haver només en tenien un quan es va ocupar), altres que són conegudes per les activitats a l'aire lliure que s'hi practiquen o per les espècies (si no m'erro, les de Georges Island no són autòctones, no en queden). Hi ha de tot per passar-hi un matí. 
Castle Island a Boston. Una altra fortalesa. No és cap illa, està connectada amb la ciutat, almenys ara.

Una de les raons per les quals m'ha entusiasmat el viatge és perquè un dels rangers del parc (l'uniforme que porten és el de Juanito, Jorgito i Jaimito -que es veu que en català es van traduir per Joan, Jordi i Jaumet, però no m'he atrevit a fer-los cap fotografia directament; porten aquest uniforme a tots els parcs-) explicava la història dels edificis que véiem des del ferri, des de l'Old State House (que avui també tenia entrada lliure i val molt la pena, si no fos perquè ja l'havia visitada pagant un altre cop -és careta-, hi hauria anat a la tornada, perquè hi he passat per davant) fins als darrers que es veuen des del vaixell, més moderns. De manera que es vincula la història de la Guerra per la Independència amb la de l'illa. I, de fet, si volem ser fidels a la cronologia, aniria bé visitar primer l'Old Stat House i acabar a l'illa, atès que el nom del fort li van posar per un revolucionari (un company de Revere) mort a Bunker Hill (recordeu el Freedom Trail?). Pel que he entès, van començar la construcció els francesos davant de l'amenaça britànica al final del s. XVIII. Però el fort és rellevant, sobretot, pel paper que va tenir a la guerra civil americana (sort d'algunes pel·lícules, perquè ara que em sabia la revolució americana, la Guerra de la Independència, avancem al XIX per a la civil (la de l'esclavitud, Lincoln i els estats confederats del sud, vaja). A mi les dates sempre m'han costat.

Us en podeu informar al centre de visitants, on, com sempre, hi tenen una exposició molt ben feta sobre la fortificació (amb panells que potser manquen a l'edifici assenyalat, perquè només n'hi havia de remarcables al pavelló C del fort) i la vida allà dels soldats presoners i dels que s'hi entrenaven (unionistes i secessionistes hi convivien bé i era una de les presons "més humanes" del país gràcies al responsable. M'ha cridat l'atenció que els del nord enviaven roba als confederats presoners perquè no patissin fred -la temperatura de l'aigua també prevenia que s'escapessin-, tot pensant que, amb als seus presoners, els del sud farien el mateix). També hi ha un documental de vuit minuts. Jo l'he visitat després de passejar-me amunt i avall pel fort, que m'ha recordat les fortificacions amb forma d'estel de Vauban... Evidentment, del XVIII al XIX va quedar antiquat de seguida. S'havia construït just pel pas dels vaixells de fusta perquè era l'única via prou fonda i segura per arribar al port de Boston i, justament amb un altre fort que hi ha a prop (potser l'Independence Fort de Castle Island?) ja feien. A més, la forma d'estrella el protegia molt bé i estava previst que tingués un munt de canons (també veus l'evolució dels canons, fins que s'arronsen totsolets). Quan els vaixells ja no són de fusta (i més endavant no caldrà ni que passin per allí) i les armes són més sofisticades, el Fort Warren també ha de modernitzar-se. Una cursa armamentística. Després ja vindran els submarins i les bombes o mines situades davall del mar... 

Georges Island
També m'ha cridat l'atenció que es feia referència a dues guerres més, la Primera Guerra Mundial i... la Spanish-American War. He pensat en les colònies, però anava una mica perduda. Efectivament, es tracta de la guerra per la independència de Cuba. Això sí que em recorda moltes classes d'història i molt ràpides. Tenien por d'un atac espanyol, es veu. Corrents, van encarregar més canons, però no arribaven i els atacs tampoc.
Han acabat dalt de tot les altres fotografies de la visita... Què hi farem. Des de la fortalesa.


Platja amb vista de Boston. Amelia, en aquesta illa no s'hi pot nedar.



Viatge de tornada.


Ja sabeu que m'agrada molt l'ambient de Quincy Market i que la quinzena que vaig estar a l'hotel allà a la vora hi anava a dinar de tant en tant, quan no era al Market Place de Harvard Square. La setmana que ve farà un any que vaig arribar i tot ha canviat moltíssim, amb moltes experiències pel mig i un procés d'integració, amb moltes amistats. He dinat (era hora de dinar, les dotze en punt) un dels primers plats que vaig tastar aleshores, els raviolis de llagosta. Costen gairebé 15 dòlars un plat, però a mi m'agraden molt. Avui estava molt animat. Allà a la vora el carrousel, els cavallets, que no sé si també celebraven el Free Friday. I també l'Old State House. Hi havia actuacions diferents de les que havia vist altres cops: un home lligat amb cordes que s'enfilava en una mena d'estructura del penjat, grups de música per tot arreu.


I soldats davant de l'Old State House.

Ja no he repetit la visita a l'edifici i he arribat a casa amb la tarda per davant. Així espero poder treballar, encara. Tinc prevista una entrada sobre 'fauna' aviat, però no voldríeu veure el meu pobre balcó, ja pot ploure que els coloms tornen a empastifar-ho tot de caguerades.

Ja ho veieu, Boston es pot visitar en un parell de dies i és una ciutat feta a la mida humana, però sempre hi ha coses per descobrir, visitar i fer, encara que els de NY la trobin avorrida (??).

He fet un parell de vídeos del vaixell Godzila... per fi sé què fa. Sacsejar els turistes que hi pugen enmig de l'oceà.

P.S. Aquesta és una de les entrades marca de la casa, eh. Desordenada i tot, per això...
P.P.S. I parlant de guerres. L'altre dia a anglès vam llegir articles sobre el llançament de la bomba nuclear a Hiroshima i Nagasaki, que es recorda aquesta setmana. Em vaig quedar parada que per als americans és un tema polèmic perquè alguns només hi veuen beneficis, que es va escurçar una guerra amb menys morts dels que hi hauri hagut i parlen dels avenços científics que ho van fer possible. Es veu que això ha impedit que s'acabi d'arribar a un acord sobre com enfocar el museu que hi ha a Los Alamos o com commemorar-ho. Per a nosaltres no és un tema gris, matisable. Les xarxes socials nostres se'n feien ressò en una línia determinada. Em va sorprendre que aquí es debatés com a tema controvertit.

4 comentaris:

  1. No se puede nadar?? En ninguna de las islas o sólo en esa??? :(

    Yo si estuve en la Old State House pero ni hice fotos porque estaba muy llena de gente, así que ya volveré.

    Por cierto el carrusel también era gratis!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo vi, pero... Estiy mayorcita para esto creo :D Solo en esta, en las otras sí, ¡ creo que en una incluso hay vigilantes!

      Elimina
  2. Quina mar més diferent de la que estic gaudint aquests dies...!

    ResponElimina
  3. I tant! Per això dic que per a mi és... oceà. Un concepte molt allunyat del de 'casa'.

    ResponElimina