"Joan Solà, l'home i el lingüista" a St. Cugat

Aquesta nit he anat a un dels actes que se celebren aquesta setmana a Sant Cugat del Vallès en honor del lingüista i mestre Joan Solà, del qual hem parlat al blog aquí i aquí.

L'homenatge l'han organitzat Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Sant Cugat a la Casa de la Cultura i no sé quina difusió se'n deu haver fet fora d'aquests cercles culturals, en el meu cas, em va arribar la informació per partida doble (em va arribar a través d'Òmnium i ho vaig veure anunciat al nou web de Filologia Catalana de la UB, institució a la qual no només pertanyia Joan Solà, sinó que també en formen part la major part dels participants de la taula redona d'aquesta nit: Neus Nogué (que compartia assignatura amb Solà i que va coordinar el llibre d'homenatge que li van regalar ara fa un any), M. Rosa Lloret (coordinadora de la Gramàtica del Català Contemporani (GCC), els nostres tres volums de gramàtica descriptiva de la llengua) i Sebastià Bonet (coautor, amb Solà, de la Sintaxi generativa del català). A més, hi han intervingut Gemma Rigau (que forma part de l'equip de treball que elabora la nova gramàtica normativa de l'IEC i que diuen que s'enllestirà l'any que ve, en la qual també havia treballat Solà) i Jordi Ginebra (URV, coautor de Pompeu Fabra. Vida i obra). El cas és que la qualitat de l'acte no admetia dubtes, però, tot i que la sala estava plena, la mitjana d'edat dels assistents era molt elevada, la majoria, persones de la tercera edat. M'ha sorprès, ja que Solà creia en una llengua viva, dinàmica, jove, flexible, l'acostava a la gent, era combatiu amb el fet lingüístic, mostrava contínuament el seu compromís cap al país, col·laborava a la premsa, va acabar tenint un reconeixement social que, com mostren aquesta mena d'actes, no s'atura.

La taula redona, preguntes incloses, ha durat dues hores, en les quals només el poder de la paraula dels contertulians podia desafiar la xafogor gairebé insuportable que feia en una sala plena de gom a gom. Jo no gosava ni moure'm!

A la primera intervenció, Neus Nogué ha explicat com era col·laborar en la docència amb una persona tan exigent amb si mateixa com Joan Solà i n'ha explicat la faceta excursionista. Recordo que van ser precisament les classes de Català Estàndard de la Neus que em van contagiar el seu entusiasme per Solà. Em van portar a llegir-me el Parlem-ne i a demanar per Reis la GCC (avui m'he adonat que no la tinc actualitzada, perquè la vaig comprar abans del 2008).

M. Rosa Lloret ha explicat la feina de composició de la GCC en un moment en què tenien com a referent una gramàtica descriptiva de l'anglès, una de l'italià i la Gramática Descriptiva de la Lengua Española, on també havia col·laborat Gemma Rigau. Però aquestes gramàtiques se centraven en la sintaxi i no arribaven a incorporar, a més de la sintaxi, la morfologia, la fonètica i la fonologia, com farien ells a la GCC, obra de diversos autors. Lloret ha contat el desafiament que va suposar que tots els autors utilitzessin la mateixa terminologia i que empressin tots un estàndard central del català perquè fos una obra que es deixés consultar per estrangers. Joan Solà se la va llegir de dalt a baix, hi va fer totes les suggerències que va considerar oportunes, s'hi van tractar els trets dialectals que eren lingüísticament significatius. Quan jo la vaig obrir vaig pensar que per primera vegada trobava una obra de llengua que descrivia com deia jo, com a parlant del tortosí, certes coses i ho analitzava. La genuïtat del català que jo parlava no era posada en dubte, fins i tot podia resoldre certes qüestions conflictives (hi trobava l'ús que jo feia del "ser" i "estar", diferent del que m'havien ensenyat a l'escola; el del "per/per a") i això enforteix l'autoestima d'un prlant que, damunt de parlar una llengua minoritzada, no en parla el dialecte amb més presència als mitjans.

Rigau ha parlat de la tasca que van portar a terme en l'elaboració de la futura gramàtiva normativa (ja se'n poden consultar fragments en línia) i de l'esforç i estímul que va significar per a Solà, que la va comparar amb l'obra magna de la GCC.

Sebastià Bonet ha acabat optant per analitzar des del punt de vista olític, social i filològic per què la llengua catalana no està gaire bé de salut, tot seguint el discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya després que Òmnium Cultural li hagués concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Finalment, Ginebra ha relatat la seua experiència com a alumne de Solà, que li dirigí la tesi de llicenciatura i la tesi doctoral (es veu que els comentaris que li anava fent i que ell guardava, han estat publicats!).

S'ha tancat la taula redona amb un esment de l'afecció per la música de Joan Solà i els seus ensenyaments de periodisme.