La vida i el mocador. Els catalans a/de Berlín

Amb només una setmana a Berlín i acollida per la lectora de català de la Universitat Lliure vaig tenir l'oportunitat d'adonar-me que els catalans que viuen a la ciutat es mouen i es mouen molt. Tenen un centre català, s'organitzen per anar a veure partits del Barça junts, la setmana que ve Els Amics de les Arts hi fan un concert, divendres passat van muntar una presentació de la literatura catalana... I t'hi pots trobar tothom, perquè els catalans que viuen a Berlín estan tan ben connectats que de seguida s'assabenten de si hi ha uns Jocs Florals o de l'activitat que s'hi celebri i HI VAN. Amb el que costa moure la gent normalment! (I m'han dit que a Frankfurt encara hi ha més moviment!). Jo hi vaig retrobar, a part de l'amiga de qui us havia parlat, una amiga de la UCE, que devia conèixer els darrers dies de Prada ara fa 4 anys i un noi a qui vaig conèixer a la trobada d'estudiants de Palma i que vaig retrobar enguany a València. El món és un mocador, que diuen.

Però no només això, sinó que has d'anar amb compte amb el que dius, perquè de qualsevol lloc et pot sortir un alemany que parli català perquè va anar a Barcelona una temporada o simplement perquè estan interessats a aprendre totes aquestes llengües minoritzades. M'explicaven la facilitat amb què els alemanys s'interessen per aprendre altres llengües i per conèixer altres realitats i em van fer la reflexió de: nosaltres tant mirar-nos el melic i mira, ells. És clar, l'estat de no normalitat que es viu al nostre país fa molt de mal, mentre que els catalans i alemanys catalanòfils que viuen a Berlín no paren de dinamitzar la nostra cultura a l'exterior (també hi actua amb molta força l'IRL (Institut Ramon Llull) i una delegació de la Generalitat), perquè amb moltes ganes i una mica de diners es poden fer moltes coses.