Adéu-siau, Joan Solà

S'ha mort Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un filòleg i un lingüista excel·lent. Com a persona no el coneixia gaire, només vaig ser alumna seua i el vaig admirar (tots, l'admiràvem) des d'abans de veure'l entrar mai a cap aula, quan ell preparava la gramàtica normativa que tots esperem i a Català Estàndard la Neus Nogué no feia més que parlar-ne. Parlem-ne va ser la primera obra que en vaig llegir. He escriu el seu nom a la safata d'entrada i m'han sortit els molts correus que de jovenets ens escrivíem els que aleshores érem estudiants de Filologia Catalana a la UB. El fanatisme d'alguns de voler-se folrar la carpeta amb la seua fotografia... Potser per als lectors del blog això són detalls sense importància, però per a mi (igual que l'allau de trucades d'avui preguntant pels actes d'homenatge) són un exemple de com de present Joan Solà ha estat a la vida dels filòlegs, dels seus estudiants, dels que l'envoltaven i de la societat en general.

Dijous va escriure el darrer article a l'Avui i dimecres va anar a l'acte d'homenatge i presentació del llibre Joan Solà. Deu textos d'homenatge. Joan Solà ha persistit en la seua tasca com a filòleg fins a l'últim moment. I ens ha deixat un llegat molt important. Estic segura que l'equip de lingüistes que han col·laborat tant en l'edició de les obres de Pompeu Fabra com en l'elaboració de la gramàtica normativa treballaran perquè la tasca de relleu generacional de què parlava Solà sigui una realitat.

Els que el vam conèixer el recordarem sempre. Per a mi és un mestre.

Demà capella ardent fins a les 2:30 al Paranimf de la nostra UB i a les 3:30 acte de comiat.

Potser, si algú s'hi veu en cor, una altra manera d'homenatjar-lo seria escrivint-ne o traduint-ne una entrada a la Wiki en anglès.