Us en recordeu,
del motiu que em va portar a obrir el blog? El curs passat va ser un any de molta activitat literària per a mi, després de l'esforç que havia suposat l'elaboració de la tesina s'obria una nova etapa, que en principi duraria 4 anys, de la meua vida. Una certa estabilitat i un horitzó llunyà que de seguida van fer brotar la meua creativitat com mai. Perquè, de fet, mai no havia tingut un templs pla que estés davant meu, recordant-me que no tenia cap data de lliurament, cap termini proper (prou proper perquè després de tot el trasbals passat l'assimilés) i això em feia sentir que tenia tot el temps del món: per a adaptar-me a la nova etapa, per a emprendre nous projectes, per a decidir què volia fer. Però un dia d'aquests em devia adaptar a tot allò que uns mesos (potser sis?) abans havia estat nou, els projectes demanaven un calendari, uns progressos, nous terminis, noves fites i el temps, esbocinat, ja no em devia semblar infinit (i tant, que n'és, de relatiu!).
Les hores de somnieig i d'escriure per plaer cada cop són més rares, a hores d'ara inexistents. És massa gran la culpabilitat de saber que cada frase literària hauria d'haver donat pas a una oració acadèmica que m'encaminés a acomplir els objectius que m'havia autoimposat per als, ara ja, només 2 anys. El plaer creatiu ha donat pas a un plaer intel·lectual més racionalitzat, una mena de descoberta. I un nou desig a l'horitzó: una mica més de tranquil·litat d'esperit passats aquests dos anys, uns altres mesos de dedicació literària, que qui sap si m'acabarien portant a un altre camí.
Ara, però, com un recordatori que no ens hem d'esperar a l'hora de fer les (altres, i dic altres perquè aquests 4 anys acadèmics són un somni llargament desitjat que encara m'agrada més del que em podia haver imaginat) coses que ens agraden, m'ha arribat un regal d'aniversari que m'obliga a relaxar-me i a dedicar 6 dies de la meua vida a la lectura i l'escriptura, quan jo vulgui, en un hotel amb spa a la Costa Brava. Què me'n dieu, eh? Això s'ha d'aprofitar! Espero que sigui una setmana ben productiva (encara no en tinc les dates).
Les hores de somnieig i d'escriure per plaer cada cop són més rares, a hores d'ara inexistents. És massa gran la culpabilitat de saber que cada frase literària hauria d'haver donat pas a una oració acadèmica que m'encaminés a acomplir els objectius que m'havia autoimposat per als, ara ja, només 2 anys. El plaer creatiu ha donat pas a un plaer intel·lectual més racionalitzat, una mena de descoberta. I un nou desig a l'horitzó: una mica més de tranquil·litat d'esperit passats aquests dos anys, uns altres mesos de dedicació literària, que qui sap si m'acabarien portant a un altre camí.
Ara, però, com un recordatori que no ens hem d'esperar a l'hora de fer les (altres, i dic altres perquè aquests 4 anys acadèmics són un somni llargament desitjat que encara m'agrada més del que em podia haver imaginat) coses que ens agraden, m'ha arribat un regal d'aniversari que m'obliga a relaxar-me i a dedicar 6 dies de la meua vida a la lectura i l'escriptura, quan jo vulgui, en un hotel amb spa a la Costa Brava. Què me'n dieu, eh? Això s'ha d'aprofitar! Espero que sigui una setmana ben productiva (encara no en tinc les dates).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada