dissabte, 21 de maig de 2011

Ramon Llull, escriptor. V Aula Lul·liana

Imatge de Ramon Llull del Breviculum (podeu trobar les miniatures d'aquesta obra al web Qui és Ramon Llull?).

Com vaig anunciar al blog, aquests darrers dies s'han celebrat les V Jornades Interdisciplinàries dedicat a Ramon Llull, enguany a la seua faceta com a literat, tot i que, com s'ha vist al debat que arrosseguem des d'ahir, el concepte de "literatura" no només és molt posterior, sinó que en el cas de Llull hi hauríem de fer moltes matisacions, ja que el beat no concebia la literatura com una finalitat sinó com un instrument de persuassió (divulgació de la seua Art, de la fe cristina, de la conversió dels infidels).

Després de l'obertura de les jornades a càrrec del degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull a l'edifici Josep Carner de la UB, la catedràtica Lola Badia va parlar sobre els gèneres del discurs que domina Llull dins del que és aquesta literatura "nova" o "alternativa", que no cerca una intencionalitat que no s'acaba en si mateixa i que beu tant de la tradició romànica (els trobadors, les novel·les de cavallers) com de fonts llatines i de materials àrabs. Els gèneres esbossats, sobretot els menys estudiats (no la novel·la, per exemple) han estat desenvolupats en les intervencions posteriors d'aquests dos dies: la poesia (per Simone Sari), el diàleg (a càrrec de Roger Friedlein) i els proverbis (Francesc Tous). Badia també va remarcar el paper que Llull atorga a la dona en algunes de les seues obres, com és el cas de Natana (que, un cop superada la temptació del matrimoni amb Blaquerna, esdevé una abadessa capaç d'utilitzar l'Art abreujada) i Aloma (a qui dóna la raó en la discussió amb el marit, Evast) o a la Mare de Déu.

Voldria destacar la intervenció de Roger Friedlein sobre les possibilitats d'interpretació i de capes de lectura que ofereix el diàleg i la utilització que en fa Llull, que va des d'uns diàlegs que no ofereixen lloc a dubtes pel que fa al sentit, fins al Desconhort, diàleg rimat en què per primera vegada Ramon hi apareix com a personatge. En aquest diàleg el protagonista es mostra desconsolat i irat perquè no ha aconseguit que es reconegui la seua Art i un ermità intenta conhortar-lo, tot argumentant els pecats que comet. Llull només n'admet un: la ira. Friedlein ha explicat com s'ha d'entendre aquest concepte i com hem de contrastar allò que diuen els interlocutors (la ira com a pecat) amb allò que fan (l'ermità no aconsegueix convèncer Ramon, sinó que ell també es deixa arrossegar pel desconsol del protagonista, al contrari del que un lector acostumat al gènere consolatori hauria d'esperar i en la línia de la ira com a tristor i des d'una accepció positiva, activa, si se sap controlar des de la raó). Aquesta intervenció m'ha recordat la sessió de Friedlein a l'Institut Warburg de Londres l'any passat, en què analitzava la tradició desconsolatòria des de la perspectiva d'un altre diàleg, el de Lo somni de Bernat Metge. Si en voleu llegir un resum el trobareu als arxius del web de Narpan (Fourteenth-century Classicism: Bernat Metge and Petrarch).

Els dos dies de jornades s'han tancat amb un recital de textos de Ramon Llull a càrrec dels actors Aina Huguet i Ignasi Guasch. Remarcable la interpretació del Fantasticus.

Per completar el dissabte, J. i jo havíem reservat taula al Cruixent, un restaurant de Barcelona especialitzat en croquetes i ous remenats que no només no ens ha acabat de fer el pes, sinó que ens ha costat un ronyó. Això sí, hem aprofitat per anar al centre comercial que han obert a la plaça de bous de Plaça Espanya i a fer una volteta per la terrassa. Bones vistes i plena de turistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada