dilluns, 2 de maig de 2011

Des de Berlín. Dia 1

Memorial de l'Holocaust.



Berlinale.








Sony Center.























Tiergarten.














Parlament.


Porta de Brandemburg, encarregada per Frederic Guillem II de Prússia com a símbol de pau, al final de l'avinguda Unter der Linder, la dels Til·lers.


Pasta típica.


Museu de Pèrgam.
















































































































Rellotge de l'Alexanderplatz i la torre de comunicacions.




Escultura que sibolitza la unió entre els dos Berlins, les dos Alemanyes.









































Ahir al migdia la meua amiga m'esperava a l'aeroport, disposada
a fer-me d'amfitriona uns quants dies a la ciutat que l'ha acollit. Jo m'esperava descobrir una ciutat molt diferent, més semblant a la que havia vist a les fotografies d'hivern i de fred que ens havia enviat que al Berlín assoleiat, lluminós, ple de gent al carer, prenent el sol en hamaques que em vaig trobar. Potser perquè era diumenge i feia bon temps, potser perquè des de Setmana Santa que no paren, però ahir tot eren paradetes i gent fent pícnics i barbacoes als parcs (Tiergarten) i la qüestió és que avui dilluns sóc al pis d'ella mentre ha anat a treballar (l'espero, avui anirem d'excursió a veure un llac), són quarts de vuit del matí i ja sento la música i les rialles al carrer (tot i que avui em penso que farà fretet).


Ahir vam voltar tots els centres de Berlín, vam caminar sense parar (tinc una rampa a la cama) per l'avinguda Kufurnestasse fins a la Wittenbergplatz, el centre de la part comunista, diria, zona bé on viu la meua amiga. Vam anar a l'Alexanderplatz, on hi ha la torre de telecomunicacions i el rellotge (Barcelona no hi surt) i plena de paradetes com les de Nadal, vam anar a la catedral i passejant pel costat del riu Spree vam trobar un lloc on dinar al costat de l'aigua i de gent berenant mentre prenia el sol en hamaques (vam dinar mandonguilles d'especialitat berlinesa, molt bones, tot i que al cap d'una horeta ja ens menjàvem una salsitxa que ens van oferir gratis pel carrer a una avinguda plena d'atraccions que anava fins a la columna), vam veure l'illa dels museus (que tanquen aviat i obren tard), el parlament amb la cúpula de Norman Foster (Reichstag), l'avinguda dels Til·lers, la porta de Brandenburg (que havia quedat entremig de la divisió de la ciutat i que els habitants van estar anys sense veure), el parc Tiergarten, la columna, el zoo (per fora) i, un cop davant de casa seua vam decidir que volíem continuar, així que vam anar en metro al tercer centre de la ciutat, aquest és modern, la Potsamer Platz, on hi ha restes del mur i uns edificis arquitectònicament ipessionants com el Sony Center i la Filarmònica, vam visitar l'edifici de la Berlinale, el mur del costat de la topografia dels horros (que no em va revomanar) i el memorial de l'Holocaust. No recordo tots els noms de tots els llocs, però de 2 a 9 vam estar voltant. D'aquí uns hores marxarem al llac.


Ah, l'església memorial està en reconstrucció!

8 comentaris:

  1. Apa quin dia més aprofitat!! la pasta tipica alemana no serà el pretzel?¿?¿? :D. Quina sort que tot i la teva incomunicació tinguis accés a internet. Amor, abaixa el ritme que vas embalada, per això es queixa la cama!

    Petons!

    ResponElimina
  2. síii, un pretzel d'aquests!! :D la cama està plegada, ja! per dalt i per baix i butllofa al dit!!! Segur que això en alemany té un nom horipilant! T'estimo. Demà estaré totsola, aniré piano!, va... ;P

    Eutrapèlia

    ResponElimina
  3. Ah, i l'amiga està a la part capitalista l'Alexanderplatz és la comunista!
    Eutra

    ResponElimina
  4. que bonic tot! veig que et fa sol!beata te, aqui tempesta!
    baci
    m

    ResponElimina
  5. ats.
    Que vagi tot molt bé. BesetsQuin goig veure a la gent prenent el sol i estirats a les hamaques. Els edificis també m'agraden.
    Com et deien a les 9 del matí, ara també plou a bots i barrals, he anat a caminar i m'he banyat tota i això que portava un paraigua.
    Els dos han marxat a veure el futbol. Quins nervis!!!!!!!!
    Este simio ens fa estar incomunic

    Olivera

    ResponElimina
  6. El missatge anterior s'ha desordenat ???¿¿¿¿
    ERA:
    Quin goig veure a la gent prenent el sol i estirats a les hamaques. Els edificis també m'agraden.
    Com et deien a les 9 del matí, ara també plou a bots i barrals, he anat a caminar i m'he banyat tota i això que portava un paraigua.
    Els dos han marxat a veure el futbol. Quins nervis!!!!!!!!
    Este simio ens fa estar incomunicats.
    Besets. Fins aviat
    Olivera

    ResponElimina
  7. Ah... l'hora està errada perquè ho he escrit a les 19:21 i el que hi havia abans devia ser de les 6 de la tarda, com és això?
    Olivera

    ResponElimina
  8. Va ser un miratge, es veu que feia setmanes que els feia calor i la temperatura per a la qual jo venia vestida era per a la d'aquelles setmanes i ara ha canviat el temps, ahir va ploure i es dos dies fa un aire gelat i se m'han tornat a tallar els llavis i fa de mal estar fora a partir de les 4, ja! Tot i això, m'està agradant molt i quan pugui (tinc poc accés a internet i això de la cobertura -ella tampoc en té i no és simio!- és desesperant. Entre altres coses: he vist l'altar de Pèragam!! I hi he pujat!

    ResponElimina