L'última classe de Joan Solà

Imatge extreta de Vilaweb.

Ahir va ser la darrera classe oficial de Joan Solà, que ara passa ser professor emèrit de la UB.

L'acte va desbordar l'aula Magna, hi van venir ex-estudiants seus (hi eren gairebé tots els companys de carrera) de diferents generacions, professors, admiradors i abans de començar la lliçó el professor Joan Solà va anar saludant (a) tothom (veg. exemple 1 de la fotocòpia que va repartir: en va fer 200, però les vam haver de compartir i no sé si en van arribar al final, per als que estaven drets darrere de tot).

Va ser una classe molt curta, d'una horeta, tot i que duia moltíssimes més qüestions preparades per comentar. El va precedir Lluís Payrató, professor de la casa i un dels coordinadors del màster interuniverstari (UB-UAB) Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes.

Joan Solà va exposar les qüestions més polèmiques que ha debatut la comissió de l'IEC encarregada de redactar la nova gramàtica normativa. Em va recordar molt les classes d'Estàndard, quan la Neus Nogué ens parlava d'aquell erudit que donava nom a la proposta de norma del per/per a (la norma Coromines-Solà), quan tots frisàvem per tenir-lo de professor (tenia un any d'excedència per dedicar-lo a la gramàtica). L'any següent assistíem a les seues classes de sintaxi.

Va ser una classe molt emotiva i va començar com sempre, amb les bromes habituals de Solà, divagant una mica abans d'entrar en matèria... Va valorar la feina feta per Fabra dins del context en què va viure, però també va assegurar que quedava molt per a fer, que la nostra llengua encara necessita molts lingüistes, molts filòlegs que en descobreixin el funcionament i que l'exposin de manera didàctica, que es fixin en la manera de parlar de la gent i en els canvis que se sedimenten i els que són una moda. Tanmateix, aquesta tasca no es pot fer de la nit al dia, requereix temps. El mateix temps que es necessiten per a una gran descoberta científica i la creació d'una gramàtica normativa hauria de merèixer el mateix interés que una troballa en l'àmbit tecnològic, per exemple. Però la valoració social dels filòlegs no és la mateixa. Ni tampoc la repercussió. Solà no es va estar de criticar aquells que voldrien que tot es fes de pressa i corrents i no són conscients del llegat dels homenots que segueixen treballant per la normalització i la normativització de la nostra llengua.

Ja sabeu que alguns fragments de la nova gramàtica normativa es poden consultar per Internet.

Només em queda afegir una cosa: els aplaudiments semblava que no s'haguessin d'acabar mai.