Els catalans de Boston. La V a la ciutat

Fa temps us vaig parlar dels catalans de Berlín. A Boston no hi ha un centre català com allí o a Nova York, però els catalans que viuen a la ciutat i als voltants (sobretots investigadors postdoctorals de diferents -els J1, segons el visat, a vegades acompanyats dels J2, és a dir, els cònjuges, segons el visat-, moltíssimes universitats i m'ha sorprès trobar-hi un parell de noies que des de Catalunya es van preparar per entrar a les universitats d'aquí, cursant dos sistemes d'estudis alhora i aprofitant l'estiu per aprendre anglès, examinar-se del TOEFL, conèixer la zona o fent activitats extracurriculars si cal) s'organitzen i acudeixen d'on sigui per reivindicar la independència en uns anys històrics. Avui hem fet la V. Hi havia una noia que parlava català amb accent anglès. Va néixer a Holanda i ha viscut aquí molts anys, mai a Catalunya. La seua família també hi era i el que devia ser el seu xicot, americà. N'hi havia que acabàvem d'arribar, alguns que ens han aturat després perquè feien turisme, altres que estaven a punt de tornar "a casa". D'enyorats, d'enamorats de la ciutat, tots explicaven què els havia portat aquí (a la majoria, les universitats, sigui per estudiar-hi, sigui per fer-hi recerca; en canvi se sentien queixes sobre el clima i la fredor de la gent en general i aquell to de falset per donar-te conversa). Gairebé tots els que tenen la família a casa pensem en la visita de Nadal i tothom, sense excepció, enmig de converses sobre bancs, menjar, TV3 i societat, m'han advertit del fred de l'hivern i, com els americans, evoquen la duresa de l'any passat.

Ha acabat fent sol. Hi hem fet cap un centenar de persones que hem format una V davant de la State House, al parc de Boston Common i ens hem enregistrat fins i tot amb un dron (una càmera voladora, com un helicòpter, que tenia un dels participants). Espero que en surti un bon vídeo. Les dues fotografies de la V sencera que us penjo són del Facebook de l'ANC que us he enllaçat més amunt. Després, uns quants hem fet un pícnic davant de l'estany de les granotes, on es banyaven els més menuts (allò a l'hivern és una pista de patinatge). Hem fet una sobretaula llarga i els quatre darrers a anar-nos-en encara hem passejat una estona pel parc i hem mirat unes competicions de cosplay (manga, anime) que tenien lloc al costat de la glorieta, on s'hi celebrava un casament. Ens ha costat entendre'n la dinàmica. Els participants anaven tots disfressats de personatges de còmics (sobretot japonès) i cultura popular (videojocs) i la presentadora cridava dues persones cada vegada al mig del rotlle. Els presentava un per un i el públic havia d'aplaudir i fer soroll com més els agradava la disfressa. Era una competició de disfresses de dos en dos. Suposo que es devia anar passant de fase. Proclamava el guanyador i aleshores havia de representar un atac al vençut, que fins i tot es llençava a terra (sovint de forma exagerada).

Hem anat a berenar al barri xinès i hem fet un tros del Freedom Trail fins al barri italià (North End, on m'encantaria sopar, però els restaurants bons són cars, com els productes bàsics al supermercat), passant per un mercat al carrer que es deu celebrar en dissabte perquè l'altre dia no hi era (barat si compres caixes senceres de fruita i de verdura).

De fet, ahir també vaig conèixer un català, el lector de català de Harvard, amb qui vaig dinar i fer la sobretaula. Va ser un dia de noves experiències (aclarir-me a la biblioteca, a la Widener Library, on em van indicar amb molta precisió com moure'm pels passadissos de prestatges, separats de les sales de lectura, per trobar el llibre que buscava) i de moltes coneixences (el lector de català i l'antiga directora del departament de romàniques). Vaig gaudir molt. I avui també, malgrat que no havia dormit bé i que m'he aixecat aviat per preocupacions.

No m'allargo més, darrerament miro una miqueta la TV a la nit, però per veure un programa o una pel·lícula t'has empassar moltíssima propaganda. No ho havia fet mai, ni quan vaig viure a Torino (perquè les primeres setmanes no en teníem i em vaig acostumar a no mirar-la, tot i que potser també m'hauria ajudat amb l'italià, però si em quedava a casa era per estudiar, escriure correus o mirar El cor de la ciutat en línia) i tampoc a Londres, perquè malgrat que també es paga un impost per TV, no la vaig saber sincronitzar, i mira que em dolia perquè és una bona pràctica lingüística, sobretot si no coneixes ningú i costa relacionar-te amb els autòctons.

Probablement, demà quedarem tres de nosaltres per anar a l'Aquari (amb una doctorand en espècies marines -meduses, bitxets aquàtics- que fa una estada breu de recerca a prop) a la zona del port. Boston és preciós i Cambridge és molt viu. És tan bonic i l'hotel està tan cèntric que m'estic plantejant si aprofitar algun dia de la setmana que ve per fer més turisme. Pot ser que el bon temps no duri gaire...

 Foto Fb ANC Boston

Foto Fb ANC Boston

Avui tenim fotografies dedicades. Aquestes dues per a Olivera

I aquesta darrera foto per a Rosa.

P.S. Actualitzo amb un vídeo. Costa tant, carregar-lo, que no podré fer-ho amb els que he gravat a l'Aquari (un munt). Em penso que no me n'he sortit (tampoc no tinc gaire bon internet a l'hotel).