diumenge, 24 d’agost de 2014

Instruccions senzilles perquè un europeu trobi pis a Boston

Trobar un pis a Boston/Cambridge i voltants (Somerville, no tan difícil Belmont) és difícil i car. Tothom aconsella que, si pots triar, hi vagis al maig o al juny, quan els estudiants tornen a casa, hi ha pisos oferts per un contracte temporal d'estiu (aprofita per mirar com està el mercat, les zones... i perquè és ara que tindràs més oportunitats). Jo vaig arribar a mitjan agost i, per tant, al pitjor moment per trobar pis segons les immobiliàries. Però volia passar aquest estiu amb la família i, a més, has de calcular abans el temps que necessitaràs per demanar visat (en el meu cas van ser dos mesos i mig des que vaig demanar els primers papers del formulari DS-2009). A més a més, t'hauràs de desplaçar a Madrid per a l'entrevista a l'ambaixada americana fins que siguem independents (calcula les despeses de la taxa SEVIS, de la sol·licitud d'entrevista a l'ambaixada -uns 400 euros- i del viatge a Madrid, que es pot realitzar en un sol dia, turisme inclòs). I quan compris el vol, si has de passar el control de frontera als EUA, dins del país, abans d'afagar el segon avió, compta mínim un parell d'hores per assegurar-te'n. I en entrar, mira que al passaport hi hagin fet constar el teu tipus de visat i vés de seguida a l'Oficina Internacional de la teua universitats (si tens un visat J1 de recerca, necessitaràs la seua signatura per tornar a sortir i entrar del país si vas a casa per Nadal. La signatura dura un any).

Si encara et trobes a la fase de la paperassa, consulta el web de l'ambaixada americana (si hi truques per demanar informació t'envien al web) i utilitza aquest blog com a referent. A mi em va anar molt bé descobrir-lo. Només després d'aconseguir el visat hauries de comprar els bitllets d'avió (com abans els compris, més barats et sortiran. Aquí també vaig trigar perquè tenia molts projectes entre mans i les dates que vaig triar per viathar eren 14 d'agost, per estar a Boston uns dies abans que comencés el curs, i... Nadal!) i buscar un B&B (n'hi ha força a la zona de Cambridge, però jo no en vaig trobar, ja, per a catorze nits, que és un període de temps que em va semblar raonable per trobar pis i, després, M. em va oferir casa, però no ha calgut perquè vaig negociar amb els propietaris del pis pagar les quatre nits d'agost que quedaven fins a l'u de setembre) o una habitació en un pis compartit al web d'airbnb de Boston (lloguers per a períodes curts, amb ressenyes). També hi ha un Housing d'estudiants de Harvard al Facebook i si estudies a Harvard (o hi treballes) també tens l'opció residència, que és on havia estat J. a l'estiu, però és exclusiu per a membres de Harvard, de manera que entenc que la parella no podria quedar-s'hi. No tinc més informació sobre les residències de Harvard perquè, tot i que vaig entrar com a usuària al web (sense fotografies, amb sublloguers atractius d'habitacions d'estudiants a l'estiu), no era l'opció que m'interessava i a J. no li havia agradat quan hi havia estat (a més tenien paneroles a l'habitació, també pròpies de la zona). De totes maneres, aquestes són les opcions més populars (no dic la darrera), així com també ho és llogar un pis compartit, de manera que una habitació et costi d'uns 500 dòlars a uns 800 o 900 a pisos molt ben equipats i situats, en general). Normalment al preu dels pisos no s'hi inclou Internet, aigua, llum ni gas (l'electricitat i l'aigua calenta és més fàcil que si, i d'instal·lació d'Internet en solen tenir, només has de trucar a la companyia) i no tenen mobles. Ells solen llogar una furgoneta per portar-hi els mobles (hi ha Ikea) o els agafen del carrer, perquè els llogaters que marxen han de deixar els pisos buits perquè hi puguin fer neteja. Al fòrum Ibericos del MIT (t'hi subscrius encara que no siguis del MIT) hi ha moltes ofertes de mobles de gent que se'n torna.

Dic que són les opcions més populars, però jo volia estar totsola des dels primers dies (altres persones s'estimen més compartir i conèixer gent així) i poder fer la meua, amb les meues coses i sense complicacions i val a dir que quan vaig mirar el web d'airbnb no em van semblar preus barats per a pisos compartits (a Cambridge, eren). Al web Harvard International Office hi trobareu preus realistes del que costa una nit d'hotel (i encara més en aquestes dates), que per internet no inclou mai les taxes. Tot i que el meu hotel no és res de l'altre món, té Internet i està ben situat. Per a mi era important que estigués a prop de la línia roja (que té una parada a Boston Common Park) i que tampoc no estigués més avall d'aquesta alçada (m'ho havien recomanat per distància amb la universitat i seguretat, atès que tot i que aquesta línia és la més ràpida i fiable, el transport és bastant lent comparat amb els nostres). La línia roja és la que arriba a Harvard Square i també és la que agafaré, aquest cop de baixada, des de Somerville quan entri a l'estudi (sí, jo buscava un estudi o un apartament amb una habitació, pensant que rebo un sou català i que, com que estic sola... no em veia carregant mobles -no hauria pogut- o muntant-los). El que no sabia que és la parada o l'estació del parc era tan cèntrica i que podria gaudir tant de Boston com a ciutat.

La major part de gent em va recomanar compartir pis i altres, que prescindís de contractar una immobiliària (que et sol cobrar, com a mi, el preu d'una mensualitat per la seua feina) i que busqués a través de webs com Craiglist (que és la que està millor, però que també conté estafes). Jo no vaig agafar pis per Internet des de Catalunya per evitar estafes i aquí, em tranquil·litzava comptar amb un contracte preparat per la immobiliària, que m'ensenyessin diversos pisos i m'ajudessin en tot el procés. Penso que en el meu cas va valdre la pena perquè no sabia amb què em trobaria ni quins papers hauria de fer. Avís: les immobiliàries us citaran a la pròpia oficina (les luxoses et porten en cotxe, es veu) i, si us diuen de quedar al carrer, no hi aneu. A mi em va passar i ho vaig saber al darrer moment, però quan vaig veure de lluny la noia li vaig escriure dient que no podia anar-hi (quin aspecte més poc professional): m'acabaven d'avisar. Hi ha moltes recomanacions d'aquest tipus, que espero anar-les penjant a mesura que hi pensi. Que els hagis de trucar abans de veure un pis (res de correus, poc immediat, pensen) és normal, en canvi. A mi em va xocar. Ells et trucarien però tu tens un número internacional i no poden. Això vol dir que faràs ben fet de comprar una targeta o un mòbil nous (T-Mobile és dels millors de preu, si voleu parlar d'aquest tema pregunteu-ho a comentaris o escriviu-me un correu, que no els rebo per defecte, els comentaris) de seguida, americans, per poder trucar. La meua és de prepagament i n'estic prou contenta (això sí, es veu que em cobren per rebre trucades i missatges). A mi això també em va costar, perquè és un tema tecnològic i patia, però m'hi va ajudar M.

Quan ja hagis vist un pis que t'agrada, emplena de seguida un formulari de sol·licitud del pis. És l'oferta que els fas. En rebran d'altres (o potser ja l'han venut, sobretot en cap de setmana triguen més a saber-ho perquè tots els pisos s'anuncien a totes les immobiliàries, qui les pagues ets tu) i tu ja hauràs pagat la mensualitat de l'agència, la del dipòsit, el primer mes i a vegades el darrer mes de lloguer. Estem parlant d'uns 1500 dòlars un mes sol d'un estudi per a un postdoc. I tu ho has de poder pagar al moment i no accepten targetes ni transferències. L'única opció vàlida és el xec. Per a això: has d'obrir un compte en un banc americà (et sol demanar un mínim de diners que has de tenir al compte cada mes, a més de les despeses), hi envies els diners per transferència (hi ha taxes i webs que fan que n'hi hagi menys, jo no he provat aquests webs perquè em costa refiar-me'n), triguen uns tres dies, però quan facis l'oferta ja els has de tenir. L'agència em va ajudar a fer aquest procés. Entre altres coses, per omplir el formulari necessitaràs una persona de referència, el número de telèfon americà, millor si tens número de la seguretat social (jo el demanaré al setembre) i historial de crèdit (un estranger no en té, però si t'interessés viure als EUA -no pots fer-ho amb una J1 amb condició de retorn, tot i que si t'han contractat des d'aquí en sols estar exempt- una targeta de crèdit d'aquí et permet fer historial). Et demanaran saber les darreres empreses i anys treballats, els darrers llocs on has viscut, el sou actual, qui el paga... Si t'accepten, signareu el contracte. Els contractes solen ser d'un any. Jo m'he estimat més fer-ho així que de dos, per si després vull mudar-me.

No és un procés barat i necessites resistència psicològica, sobretot si hi vas totsol.

3 comentaris:

  1. Aquesta entrada pot ser útil per molta gent.
    Espero que tu ja hagis acabat aquests tràmits i et puguis traslladar amb tranquil·litat i gaudir del teu estudi.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Avui he estat tot el dia (bé, encara tanca a les 5 de la tarda i no he arribat a primera hora) a la Widener Library. L'únic incovenient és que hi fa molt de fred, així que després de dinar he llegit una estona al Harvard Yard. Avui no actualitzaré perquè tinc poques novetats per explicar, però ja han arribat els estudiants de primer any i avui els cotxes podien entrar al campus per portar els equipatges, hi havia molt de personal de la universitat per ajudar i els pares i germanets acompanyaven l'universitari. Hi han muntat dos envelats per registrar-se, fer-se la foto i han posat globus Crimson per tot arreu (fins i tot a l'estàtua del senyor Harvard). Després de dinar n'he fet fotografies. I tothom portava samarretes de Harvard o altres de Crimson si ajudaven els estudiants nous (benvingudes, informació, registre, ID). Però encara era més animat a la universitat d'Emerson, a la vora de l'hotel. Està al mig de la ciutat, així que no deu tenir campus i els cotxes paren un moment a la vorera mentre els estudiants descarreguen les coses als carrets i ho ententren al passadís. Aquí eren els estudiants grans que ajudaven a descarregar a pares i alumnes. Portaven samarretes verdes amb el nom de la universitat i anaven disfressats. Hi havia un noi amb faldilla de ballet que ja hi era a les nou del matí i ara quan hi he passat a dos quarts de sis, encara ballava al ritme de la música. Tenen música, ballen, canten i mentrestant entren i surten amb els carros i carreguen i descarreguen cotxes amb els estudiants i criden per donar-los la benvinguda. Ara ja sé que els crits que vaig sentir la setmana passada davant d'una de les cases de Harvard Yard sortien de l'edifici on dormen estudiants de primer any. Els de primer ho fan tot dins del campus, mentre que els altres tenen cases repartides per Cambridge, ja no a la yard.
    Un dels nois que vaig conèixer dissabte aquesta setmana estava enfeinadíssim perquè participa a la setmana de benvinguda del MIT i serà un noi welcome (ell hi fa un màster).
    Feia solet i ha estat un bon dia. Els catalans de Boston diuen que ens convocaran per celebrar la castanyada com cada any, es veu. Alguns fan panellets.

    ResponElimina
  3. Tot molt diferent d'aquí on cadascú arriba com pot el primer dia i va perdut pels passadissos.
    Olivera

    ResponElimina