El meu estudi

 Avui m'he traslladat a viure al meu estudi. Forma part d'una autèntica casa americana, amb porxo, soterrani, jardinet, pàrquing al costat i bandera americana. En canvi no penso que sigui tan usual tenir un colomar al jardí. A mi em lloguen la part de dalt, tret de la seua habitació i és com si tingués un pis separat d'ells: tinc una entrada pròpia a casa (per darrere), només comparteixo amb ells el jardí, el porxo i la rentadora al soterrani. Tinc terrassa pròpia, habitació doble, cuina i lavabo, amb mobles i ben equipat. A la resta de la casa hi viuen dos germans fadrins, ja grans, un dels quals deu cobrar la jubilació i els ingressos del lloguer. Són amables i... molt primmirats amb la seguretat de la casa, envoltada de càmeres de vigilància que ells mateixos poden veure en unes pantalles al menjador i diverses portes i codis i claus.

No he fotografiat el meu carrer ni casa meua (tret d'una part de la meua habitació, amb la motxilla damunt del llit), però aquest és el meu barri i així us en podeu fer una idea. Avui no he parat d'entrar i sortir i d'obrir i tancar les portes de casa perquè he volgut comprar-me estris de cuina nous (els vells estaven molt usats i m'ha fet mania), tovalloles, menjar, sabons i altres objectes de primera o segona necessitat. He descobert la ruta de 12 minuts d'anada al supermercat, un de gran, i l'altra per anar a l'estació, com faré quan vagi a Harvard. De fet, a la tarda hi he anat, però per acabar-me de proveir. Ningú no sabia dir-me on comprar el que buscava, uns ho compren per Internet, els altres van a Downtown, on tenia l'hotel, a Boston, que ara em queda fora mà. El que m'ha costat més ha estat trobar canvi (amb quarts de moneda) per a la rentadora. Per a una rentadorada en necessito 8 (2 dòlars) i per a la màquina eixugadora 8 més. Després de catorze dies vivint en un hotel (avui era el 15è dia que era aquí) havia de rentar la roba interior i la roba de color, com a mínim. Això ha implicat 3 hores de rentadora i eixugadora i el senyor, que feia bricolatge, no s'ho podia creure. He sopat a hora d'aquí, a les 18.30, cuinant jo (i mira que m'ha quedat malament el segon plat, que m'ha agafat despistada). Tret de parlar amb P. i M. d'una banda i amb J. de l'altra per Skype, no he parat i, malgrat tot, encara no he tingut temps de desfer la maleta (i aquesta nit ja no ho faré, estic cansadíssima) ni de ficar als calaixos la roba ara ja neta i eixuta. Avui m'han passat unes quantes anècdotes divertides i hi ha personatges dels quals segur que se'n pot treure molt de suc! 

Demà faré això i aniré a la biblioteca a treballar, que dilluns és festa: el dia del treballador.