I'm an Alien in Boston

https://www.youtube.com/watch?v=d27gTrPPAyk

Aliens és la designació que rebem els que venim aquí amb visats de no-immigrants. M'ha vingut al cap comentar-ho avui a J. perquè acabava de visitar una exposició sobre la immigració als EUA i, en particular, a Boston (molt menudeta, però he refrescat continguts de l'Ellis Island de Nova York .us en vaig parlar al gener de 2011?-, que per a mi és una de les visites més recomanables de la ciutat).

Avui estic físicament cansada, després de la tensió dels primers dies em va sortint el cansament, a més feia moltíssima calor una altra vegada, però tenia moltes ganes de compartir amb vosaltres l'experiència del meu darrer dia a l'hotel de Boston, atès que demà em mudo al meu nou estudi a Somerville! I com que encara no he preguntat com fer-ho per connectar-me des d'allí (que sí, hi tinc internet), no sé si podré actualitzar o si tindré forces per escriure després de pujar la maleta i mirar de comprar les quatre primeres coses per al pis. I si tinc tantes ganes de comentar-vos les fotografies d'avui és perquè estic segura que Boston us acabarà d'encisar. De fet, només em queden museus puntuals per visitar , de Boston. Aquest matí he vist per dins dos edificis preciosos, un dels quals està a la llista dels 10 edificis més bonics dels EUA segons una comissió d'arquitectes nord-americans: la Trinty Church (7 dòlars: imprescindible, poques vegades solto exclamacions quan m'impressiona un lloc, però és una preciositat i, un cop més, proposo practicar-hi slow tourism perquè si no, hi ha tants de detalls decoratius, per dins i per fora-necessitaria una neteja de la façana- que és impossible pair-ho tot sense seure una estona i recórrer-la a poc a poc). El segon, evidentment, és una biblioteca, la Boston Public Library, la primera biblioteca gratuïta que es va construir a nord-Amèrica, on funcionaven amb subscripcions i no es podien emportar els llibres a casa. Té uns murals impressionants, de grans dimensions, contemporanis que m'han recordat els d'alguns edificis de Nova York com el del Rockefeller Center i l'elegància de l'edifici, la biblioteca de NY i la Grand Station. Ho dic de memòria. Visitar la biblioteca de Boston, per tant, és gratuït.

Els dos edificis estan a la mateixa plaça, la Copley Square, que porta aquest nom per homenatjar un pintor, que hi té una estàtua. De fet, abans aquesta zona era la part artística de la ciutat i hi tenia la seu el Museum of Fine Arts, que ara está passada la Prudence Tower. Tots aquests edificis estan en direcció oposada al Freedom Trail des del meu hotel, no tinc un mapa sencer de la ciutat, però diria que estan situats a la zona baixa, ben lluny de Cambridge i Somerville. L'església per fora us deurà sonar del dia que vaig caminar des de Harvard (Cambridge) fins al Boston Common amb el blogaire català M. Al costat de l'estàtua del conill i la tortuga (la vaig penjar?). I l'església està davall de la John Hancock Tower, que m'han dit que són oficines i que estava tancada al públic. És l'edifici més alt de Nova Anglaterra i els espills/vidres de les finestres s'hi van posar amb la intenció que reflectís els edificis històrics del voltant (tot i que quan la van acabar, en van caure un parell, sense que hi hagués ferits).

Passejar per aquella zona i pels voltants, Newbury Street (tot botigues de marca) i Commonwealth Avenue, una avinguda amb una zona verda al mig, amb estàtues de personatges cèlebres. Cases riques a les dues vores del carrer. A l'inici, la First Baptist Church. Aquest és el carrer que he agafat a la tornada a l'hotel, mentre que abans havia passat per Newbury.

Quan m'he assabentat, preguntant, que la Prudence Tower era l'edifici amb l'observatori amb vistes de Boston, m'hi he dirigit de seguida, però pel camí he trobat una parada dels busos-ànec (els que tenen forma de vaixell-ànec i es fiquen al riu Charles) i m'he decidit a pujar-hi! No són tan marxosos com a San Francisco (res de becs ni de cançons aquacades), però el guia busca guanyar-se la propina i és una hora i mitja complerta: visita panoràmica i guiada de Boston dalt del bus, navegació pel riu Charles, explicació sobre el canvi de fisonomia de la ciutat, que està situada en part damunt de la zona que constituïa el riu antany i curiositats que només saben els bostonians. Evidentment, recomanaria abans fer el Freedom Trail a peu perquè des de l'autobús-ànec no es pot accedir a la majoria de llocs de la ruta i només se n'expliquen pinzellades (ep! al Freedom Trail hi trobareu cartell que recorden que el recorregut no s'ha de fer en cotxe; ja sabeu la mania que tenen els americans d'anar en cotxe a tot arreu i això que a Boston no fa cap falta, però per visitar qualsevol altra ciutat sí, per això quan fa un any que la gent viu aquí, se'n compra un per terminis). Jo hi he passat una bona estona, i això que anava totsola, però m'apetia! Al preu que us vaig dir l'altre dia (aquest potser era un dòlar i escaig més barat, depèn de la companyia) hi has de sumar el 15% de propina (que com que als rebuts hi posa TIP, jo l'havia pagat fins i tot a la persona que venia entrades a l'observatori de la Prudential Tower, però me l'han tornat perquè allà no era pertinent. Al bus-ànec sí, ho recorda una placa dalt del seient del conductor.

El Prudential Tower té un centre comercial i l'observatori al pis 50. He llegit i m'han dit que si vas al 52, a la cafeteria i hi fas un refresc (més car del normal) ja tens tota la vista que vulguis. El fet és que segur que surt més barat que els 16 dòlars de l'entrada a l'observatori (hi havia descompte amb el bus-ànec de 2 dòlars, em penso, però jo no l'havia agafat perquè no sabia què faria encabat), però he de dir que no només la vista val la pena, sinó que si entens l'anglès et donen una audioguia que t'explica la història dels edificis importants, hi ha una petita exposició sobre la immigració a Boston, com he avançat abans, i panells informatius sobre fets destacats de Boston i esports. Jo he fet el test de 'How well do you know Boston?' i sabia gairebé totes les respostes ^ ^ A força d'anar a museus i de seguir visites guiades, et va impregnant la cultura i la història de la ciutat.

Taxi de Boston

John Hancock Tower, en honor al primer governador un cop independents

Trinity Church, les fotos no li fan justícia, tot i que n'he triat una selecció àmplia

La biblioteca pública, C.

Trinity Church per dins

Copley Square

Copley

La biblioteca

La meta de la famosa marató de Boston, que va començar amb només 15 corredors (homes)! Més del 90% de les persones que hi participen cada any acaben la cursa (els seleccionen molt i molt bé perquè hi ha molta demanda per entrar-hi)

Ànecs a l'aigua! (N'hi havia de debò, també). Avui es carrega bé, el vídeo.

El pont Sal i Pebre (anomenat així poularment, perquè sembla que tingui un saler i el potet de pebre).

És actualment el riu més net dels EUA, el color verdós de l'aigua és per la vegetació del riu.

Un altre com nosaltres

Al costat del carrer del meu hotel. Es veu que on ara està la universitat d'Emerson, per a estudiants de teatre, els que cantaven i ballaven disfressats l'altre dia (estem al districte teatral), abans hi havia botigues de pianos. La darrera que queda fa anys.

El carrer de les botigues de marca

Des de la Prudence Tower

Recordeu que a l'altra banda del riu està Cambridge

Sud de Boston

No ha sortit bé, però veieu l'estadi dels Red Sox? Beisbol.

L'edifici que sembla neoclàssic és el MIT, més amunt Harvard amb els edificis de tabots rojos.

Per a l'ex-aficionat als Lakers

L'avinguda de què us he parlat

Enjoy!

P.S. La veritat és que aquests dos dies (i el cap de setmana) que he fet turisme, no he arribat tard a l'hotel, sinó a les 3 i a les 4, de manera que he tingut la tarda per fer feina, sobretot per organitzar-me i també per seguir endavant amb el MOOC Magic in the Middle Ages, que oferirem al maig.

P.P.S. Recordeu que si cliqueu damunt d'una de les fotos podreu veure-les seguides amb més qualitat i més grans com si fossin diapositives, una rere l'altra només movent les fletxes del teclat.