dilluns, 6 de febrer de 2012

Dikens, mort? Aleshores el Pare Noel també es morirà?

Aquesta frase és la que es conta que va dir una noia que portava un carretó quan va saber que Dickens s'havia mort. Dickens era l'escriptor del poble, que donava veu a les classes més desafavorides (i mai més ben dit, tenia una capacitat prodigiosa per reproduir les varietats geogràfiques i socials de la llengua) i va impulsar campanyes per millorar les seues condicions de vida. Ell mateix va patir misèria i va veure sons pares tancats a la presó. Dickens coneixia els baixos estaments de Londres, tot i que va poder oferir totes les comoditats a la seua família gràcies a la ploma.

Avui, per celebrar el 200 aniversari del seu aniversari, vull recuperar la visita que vaig fer fa unes setmanes a ca seua i aprofito per recomanar-vos l'exposició que li dediquen al Museum of London i la de la British Library.

M'afegeixo a l'homenatge engegat des del blog de l'Assumpta.

P.S. Aquí hi trobareu uns vídeos molt interessants anomenats Dickens en context (els he descobert quan m'assegurava que encara feien l'exposició de Dickens sobrenatural a la BL).

14 comentaris:

  1. I tant que sí, Eutrapèlia, Dickens o res!

    ResponElimina
  2. Que ràpid, Allau, encara no havia penjat ni fotografia!! Demà em despertaré amb moltes entrades interessants per llegir. Per cert, també em deleixo per les il·lustracions del senyor Pickwick!

    ResponElimina
  3. En el llibre que acabo de llegir jo (el del Club Pickwick) justament un dels protagonistes, en Sam Weller, parla una varietat dialectal de la classe baixa de la ciutat. Diuen que el diari que publicava l'obra per entregues va multiplicar per moltíssim la seva tirada quan va sortir aquest personatge :-))

    He anat a veure l'altre article... i justament fa uns dies vaig llegir a un suplement d'El País quelcom semblant. Diuen que està bé, però que s'hauria de modernitzar una mica.

    Moltíssimes gràcies per participar!! :-))

    ResponElimina
  4. No m'importaria gens ni mica poder fer una visita al Museum i a la British Library! :)

    ResponElimina
  5. La resposta de la noia ens parla de la importància de l'escriptor ja a la seua època.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu per organitzar-ho tot, Assumpta! Ara estan renovant la distribució de la casa-museu, però no sembla que hagi d'anar acompanyada d'una modernització i jo en seria partidària, sobretot de construir un discurs, d'oferir alguna cosa més que un inventari d'objectes personals, fotografies i manuscrits situats en el temps. No poden deixar-ho en un vídeo, sembla que hi hagi més esforç en la botiga de records que en la resta i, tot i així, aconsellaria tothom que hi anés, hi ha coses ben estranyes!

    Al Museu de Londres hi tenien unes gravacions de persones que interpretaven fragments de Dickens en què es veien clarament les marques dialectals. Sempre l'he llegit en anglès, jo, però em pregunto com ho reflecteixen les traduccions, deuen ser encertades?

    ResponElimina
  7. Kweilan, un dels temes de l'exposició del Museu de Londres era precisament la gentada que anava a les lectures públiques de Dickens i es veien textos amb les seues anotacions manuscrites per a la lectura en veu alta "misteri", "atenció!", per saber com havia de llegir-ho. S'hi esmerçava tant que van perjudicar la seua salut.

    Fanal blau, em penso que a la BL t'hi acompanyaria per a qualsevol exposició que muntin!

    ResponElimina
  8. El que més m'agrada és que les seves obres són un bon referent polític i social. Dues d'elles, principalment, es podrien considerar un tractat dels drets de l'infant, Oliver Twist i David Copperfield...Aquest és un tema vigent avui dia, malauradament.
    M'encanta la teva participació. Desprès hi torno, per gaudir dels vídeos.
    Bon dia, Eutrapèlia!

    ResponElimina
  9. Bon dia! Avui m'he aixecat enfebrada! :s Tens raó, Pilar, el benestar infantil preocupava molt Dickens.

    ResponElimina
  10. Un apunt d'homenatge insuperable, Eutrapèlia (he escrit el teu nom després de consultar el diccionari i decidir que no em podia morir sense escriure aquesta paraula).

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Hahahah, Puigmalet! Aquesta paraula va agafar molt de sentit (amb les amistats) en una època (la universitària) en què la diversió costa molt de moderar! Ara seriosament, la vam aprendre a literatura medieval ;P

    ResponElimina
  13. No, hi ha coses que no moren mai! Com els Reis (això de Pare Noël ho deixo per als de parla anglesa...), i el plaer de llegir una bona obra, i el Dickens en té unes quantes!
    Petons

    ResponElimina
  14. I jo em proposo llegir-ne una altra durant aquest any Dickens, Margarida!

    ResponElimina