El subscriptor. 1

Els quatre mesos posteriors a la mort de Jean Maurice Magnac la filla i el gendre van seguir rebent puntualment la dotzena de revistes a les quals estava subscrit el difunt. La imatge dels darrers mesos de vida del pare anava lligada, inevitablement, a aquelles revistotes escrites en una llengua estranya, que ella no coneixia, però que segura que ni tan sols ell entenia, perquè l’havia enxampat més d’un cop resseguint les línies amb el dit molt ràpidament, com si busqués alguna paraula que li hagués de donar la informació que esperava. Sovint, després de la lectura, el trobava mústic i ni tan sols l'animada tastar una de les seues darreres creacions.

Durant aquells mesos, com si sabés què li esperava, la cerca literària de Jean Maurice havia esdevingut febrosa. Mentre havia pogut, s’havia desplaçat en autobús fins a la biblioteca, on passava la major part del dia. Al vespre, Mélanie l’havia d’anar a buscar perquè no insistís als bibliotecaris que tanquessin una mica més tard les instal·lacions. Quan ell ja no s’havia pogut valdre, la filla havia començat a endur-se en préstec els llibres, catàlegs i manuals que figuraven a la llista que son pare reescrivia cada vespre. En el moment en què li havia agafat el relleu, la cerca s’havia tornat més ordenada: Jean Maurice havia cancel·lat de la llista totes les obres de poesia, llibres de viatges i dietaris. Tan sols havia salvat, a més de la narrativa de ficció, totes les obres que es referien a Udin, la ciutat friülesa on vivien uns parents llunyans de part de la iaia. 

 Ni tan sols aleshores, enfeinada com estava, les lectures de Jean Maurice no havien amoïnat gaire Mélanie: que un xef prestigiós com havia estat son pare es permetés una excentricitat com aquella no era gens estrany, coneixia casos molt més estrafolaris que aquell. Val a dir que el fet que Udin estigués relacionada amb aquell assumpte la tranquil·litzava. Mélanie considerava que la ciutat dels parents que no havia arribat a conèixer mai era la clau de volta del misteri. 

CONTINUARÀ