Una imatge i unes quantes paraules



Una llum esmorteïda es reflecteix al terra banyat de la placeta. Al mig, davall d'una acàcia, l'estàtua d'una ballarina s'erigeix damunt d'una sola cama. De tan delicada, resta desapercebuda als pocs vianants que hi passen per davant, alguns encara amb el paraigua a la mà. A la dreta de la noia hi ha quatre cabines roges atrotinades, arrenglerades una darrere de l'altra resseguint el contorn de la plaça, que s'estreteix darrere de la ballarina, tot donant pas a carrerons secundaris, encara menys transitats. 

P.S. Hauria d'aprendre vocabulari d'arbres, de quin arbre es tracta?

Comentaris

  1. No sé quin arbre és. La foto quan la vas fer? És per saber si és un arbre d e fulla caduca o perenne.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Ha de ser perenne, va ser al novembre i ja saps que quan vau venir el terra estava ple de fulles. Em pensava que tu ho sabries! Es veu poc...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada