Taller de creació literària

Aquí .

Tornem a casa de celebrar Nadal i Sant Esteve amb els sogres a Andorra. He trobat aquesta imatge i he pensat que la compartiria a l'etiqueta de manualitats, que fa temps que no uso i en faig alguna per a L. Enguany li he fet un calendari d'Advent a poc a poc, d'activitats (previstes o no), algun dibuix, record... i hi ha hagut nits que he tingut i fet temps per decorar-lo i dies que no. Com em sol passar, la darrera setmana i mitja la vaig acabar anotant només amb paraules i colors abans de fer cagar el tronc i anar-nos-en de viatge, mentre ell decorava la cartolina sense que li hagués ni proposat. Ha acabat ocupant dues cartolines Din A3, que tinc penjades a la nevera i hi vaig deixar espai per retallar l'escena del naixement al dia 25, en què hi diu: És Nadal i anem a veure la neu!!  Bé, ha estat bastant improvisat. He demanat a ma iaia que l'any que ve n'hi faci un de roba, amb butxaques, per utilitzar-lo cada any. Tenia moltes idees però al final

El 2019 ha passat encara més ràpid que l'anterior. El pas del temps es fa més evident per la manera com creixen els nadons. Quilos i aprenentatges. Quan penso que a l'estiu, quan nadàvem L. i jo a la piscina, tenia gairebé la meitat del temps que té ara i que no ho pot/podrà recordar perquè per a ell serà prehistòria, se'm fa un nus a la gola. Ha estat l'any més intens i bell i se m'han desvetllat molts secrets i sentimentals. No tot ha estat bonic perquè no (m')ha estat fàcil gestionar la pèrdua d'espai familiar nuclear amb la família política sovint a casa i el cansament i les noves tasques i rols tampoc no ens ho han posat fàcil a J. i a mi. S'han fet molt evidents les diferències de criança, com ens van criar, i també que els homes del s. XXI els van educar les famílies del XX i encara hi ha molts de rols interioritzats. Esperem, jo que tinc un fill mascle, educar en la importància de la cura per l'altre que la societat no valora. La nostra, alme

Mentre fora tot sembla haver embogit amb la imminència del Black Friday, dins m'agrada recordar la tradició més bonica que vaig viure als EUA. Dijous ja torna a ser Acció de Gràcies i enguany ho tinc molt fàcil. Estic agraïda pel nostre fill, que m'omple els dies d'alegria i de rialles.  Perquè tenim salut, nosaltres i les iaies. I jo vaig tenir un bon part (llarg però bo) i una bona recuperació dels punts. Perquè mons pares ens ajuden molt amb el menut. Perquè tinc feina, una feina que m'encisa, i he gaudit d'un permís de maternitat i de lactància i no tothom ho pot fer. Perquè, a més, em permet conciliar dins del que cap i enguany tinc temps per a la recerca. Perquè m'he conegut com a mare i això m'ha fet més generosa i m'ha donat una perspectiva que desconeixia. Perquè torno a gaudir del temps lliure: el dels caps de setmana i el de les festes, que solc respectar. I sovint fem activitats en família. Pel pis, que hem convertit en llar en un any. Finalm

No tinc remei: a primers de novembre i ja començo a gastar l'etiqueta de balanç de l'any. L. té deu mesos, soc feliç i sento el benestar de quan et sents a gust amb la pròpia vida. Això no vol dir que tot sigui perfecte, ja us vaig explicar que teníem reptes i de cara Nadal els temes familiars són més difícils de gestionar (a més, ja sabeu que fem un any a cada lloc i aquest els sogres s'emporten les dates més assenyalades). Visc una situació privilegiada. Enguany vaig estimar-me més dedicar tot el temps a la recerca, sense classes, i reviso l'edició que vaig començar a Harvard. Puc treballar molt des de casa. Però avui era la data prevista de lliurament i, simplement, la feina acuradíssima que estic fent (es nota, però em sento molt orgullosa de com va quedant) no tolera bé la pressa i he hagut d'escriure per dir que necessitaria uns mesos més per enllestir-la. Normalment soc molt puntual amb les entregues, però aquest cop no he calculat bé (i estava tan convençu

- Tornaria a deixar-nos 24 hores per a nosaltres sols per conèixer-nos i entendre que som una família. Perquè la parella sentís que som nosaltres, la família. Perquè quan van arribar mons pares ja em podia aixecar de la llitera i havíem passat la primera nit. Aquelles hores van volar. - No tornaria a provar de donar el pit, tot i que no em penedeixo d'haver-ho intentat i d'haver arribat on vaig arribar amb la informació que tenia. Suposo que n'amaguen pensant que, en general, benefien més dones de les que perjudiquen, però en aquest sentit l'assessorament mèdic i no mèdic rebut no va ser prou bo. - Tampoc no tornaria a fer llista a Palacio del Bebè sinó a llocs que m'han demostrat que funcionen i així tindria una preocupació menys, perquè la resta sento que va anar molt bé. - Sense els problemes de lactància, segurament hauríem sortit a passejar més (a peu) i anat a menys visites de metges i a grups de lactància. Passejar va ser un tema que, amb les llàgrimes de L.,

Ja fa un any que ens vam traslladar a Sant Cugat. Un any de quan vam comprar el pis. Aleshores estava embarassada i ara en som tres. Teníem tantes ganes de conèixer un menut que ens sorprèn cada dia amb la personalitat que mostra.  L'altre dia en vam fer balanç. En poc més d'un any hi ha hagut molt per pair: pèrdues familiars, els tres mesos de J. al Japó, la notícia de l'embaràs, la compra del pis, la hipoteca, el trasllat (gens fàcil, encara ara ens barallem amb Sòlvia i Vias perquè no ho van deixar gens ben acabat i això ens ha generat molt d'estrès i mal humor), el naixement de L. i part, les tres feines de J., la meua inestabilitat laboral. No hi poso la situació política perquè queda inevitablement en un altre pla. Si l'any passat havia estat un any ple, ara es veu vertiginós i no som a Cap d'any. L'any més bell i més intens que he viscut mai, més transformador i amb reptes nous com a parella, un any també d'autodescoberta, aquest cop c

A casa (amb mons pares, J.) ho tenim tot organitzat perquè jo pugui treballar jornades normals, la majoria des de casa i assistir a reunions, fer classes, anar a actes... i tornar en acabat. Però aquesta setmana he tingut un congrés. La sort és que era a Barcelona (si no no hauria enviat cap proposta per anar-hi, que de congressos n'he fet molts) i el que ha estat més difícil és que formava part del comitè organitzador. Un congrés són moltes hores. Comencen a les nou, hi ha un sopar social, acabes havent de dinar a prop i s'acaben a les vuit o nou de la nit. Suma-hi una hora de viatge. I, si l'organitzes has de ser-hi abans i la major part del temps. I a L. sempre li dono jo el menjar i l'hi solc fer. I les farinetes són el que ara em fa patir més perquè sempre penso que no avancem. Tothom ha estat molt comprensiu, els companys, la directora del congrés. Des del principi, de fet, perquè ja em vaig haver de saltar una reunió o dues durant permís de maternitat i una a

Fa unes quantes entrades us vaig parlar de les meues millors activitats postpart. No per a la mare en exclusiva, sinó per fer amb un nadó. Ara us llistaré les activitats que a mi m'han anat millor amb L., però ja sabeu que els nadons tenen dies en què tot rutlla sense que ho esperis i altres en què res no va com volies. A l'agost ha estat difícil trobar llocs oberts i que no fossin activitats per patir calor. 1. Excursió a Montserrat. La vam fer a la primavera i ens va agradar molt. Vam aparcar a l'aparcament de l'estació del cremallera i hi vam pujar en tren. A L. el va espantar una mica el soroll, però res que no es pugui assumir. Dalt, vam fer la volta. Vistes, escultura de J. Plensa, vam posar una candela, vam entrar al monestir, vam comprar mató. Passejada i dinar a casa. El vam portar en cotxet perquè ja no li agrada tant que el portegem (hem de provar-ho amb ell a la serrona). 2. L'aquari de Barcelona. Hi vam anar per celebrar els seus sis mesos i vam xa

Dels sis als set mesos el canvi ha estat impressionant. De cop, a la visita dels sis, el metge el va asseure i va veure que ja s'aguantava tot sol i que ho feia molta estona. També ens va donar el tret de sortida per començar amb l'alimentació complementària: dinar (verdura amb carn blanca/vedella o verdura amb peix) i berenar (fruita), tot triturat, tot i que jo sovint li dono fruita de la meua perquè la xucli (i vaig tenir un ensurt, així que ja no me'n refio tant). Ell es volia incorporar sense parar, fins i tot a l'hamaca i el vam haver de tornar a lligar quan l'hi asseiem. Va començar a estar a la trona quan mengem durant una visita de quatre dies a la caseta que els sogres tenen a la platja. Un perill, va esdevenir. L. és mogudet i molt divertit. Que s'aguantés assegut va fer que el deixés jugar al parc amb l'arena. Hem tingut sort que coincidís amb les vacances (sobretot jo, que ho he pogut viure de ple) i que el parc es va buidar de cop i no hi havi

Un dels darrers projectes en el qual treballo:  http://www.ub.edu/litcatexpert/ . Si en feu difusió, us ho agrairé perquè hi crec. És un postgrau semipresencial. Inclou tres assignatures de contingut o de reciclatge de literatura catalana medieval i moderna, literatura del XIX i literatura del XX que compta amb els grans experts d'aquestes èpoques de la UB que s'han ocupat dels volums respectius de la nova història de la literatura catalana. I tres assignatures molt innovadores a càrrec d'editors, crítics literaris, escriptors, guionistes, gestors culturals, bibliotecaris, professors de secundària, autors de literatura infantil i juvenil: Llibres, lectors i usos de la literatura, Creació literària i Literatura catalana i món audiovisual. Adreçat a gestors culturals, editors i professors de secundària. També es pot fer per enriquiment personal. Activa el perfil de Lectures-biblioteca del Departament d'Ensenyament i pot ser un bon complement per preparar les o

2019.

A poc a poc anem fent l'habitació de L. Tinc molt poques estones de no estar amb ell (ahir vaig anar a la festa dels trenta anys de M. i vaig sortir una estona sense ell. Vaig xalar, però m'estimo més xalar amb ell), així que normalment aprofito per avançar quan hi són els sogres. Primer va arribar el penja-robes, que ja us havia ensenyat i que està pensat perquè quan sigui més gran vegi ell la roba i la pugui agafar (autonomia). El tenim des d'abans que nasqués. Després la calaixera, regal de mons pares, que també li regalen el llit de gran (ja el tenim triat però ara no hi cabríem). És un llit baixet, pensat perquè també se'n pugui aixecar tot sol i perquè, si en caigués, no es fes mal. Per afavorir la transició, hem pintat el llit de baranetes de fusta de J. de color blanc. Serà el segon bressol de L., que ara dorm al menudet a la nostra habitació. A Tivenys fa servir el meu, que el fuster va arreglar perquè el van fer servir tots mons cosins encabat de ma germana

Avui L. fa cinc mesos i en fa un que tinc pendent un escrit sobre la conciliació laboral i familiar amb un nounat i sobre la diferència entre la implicació de pares i mares en la criança del fill (almenys des de la meua experiència i ja m'imagino que hi ha casos en què això no és així). Sense recances. Però ara només vull escriure una nota breu que contrasta, i molt, amb l'humor de l'entrada anterior i també amb el que hauria estat fa un mes l'escrit sobre la conciliació. El primer dia, la primera setmana, van ser els moments més durs. En general, jo treballo des de casa i això (que té avantatges i inconvenients, però que ara mateix em va la mar de bé) feia que no tingués sentiment de culpa per deixar-lo, però sí que em feia sentir malament (i encara no les tinc totes sobre com anirà quan s'assabenti més de tot) que ell pensés que d'un dia per l'altre no hi volia jugar i que m'amagava d'ell rere la porta. Procuro dir-li que vaig a treballar, encara

Sabem de sobres que hi ha gent tòxica. A vegades simplement hi són. M'imagino que, en lloc de portar un jardí dins, hi tenen un bosc cremat. I busquen que l'incendi s'escampi perquè no sabrien com aturar-lo.

Diria que avui fa un any que vaig saber que estava embarassada de L. Era la primera de moltes grans notícies que em portaria L. Només em dol profundament que per tan poc no la pogués compartir amb el iaio J. Hauria estat tan content de saber-ho! Recordo que em va venir la regla a una de les visites a l'hospital, just quan passàvem la quarantena del zikka (que no ens va picar) i vaig pensar que com m'agradaria poder-li donar una sorpresa així. Era pel 21 d'abril, perquè el 30 es veu que, contra tot pronòstic, ja tenia L. dins, però no ho sabíem i no ho vam poder dir a temps. La resta, ja estava tot dit. Els dos iaios haurien saltat d'alegria de saber que tindrien un besnét. Amb el contents que van estar del casament.

1. Les sessions del curs de postpart. Vaig anar a les del CAP de Can Mates de Sant Cugat del Vallès amb la llevadora Montse. Molt recomanables. Entre el dit trencat i que eren el matí que ve la dona de fer feines a casa, només vaig poder anar a dues de quatre sessions, però ara: conec mares del barri, em va ajudar a sortir de casa per anar més lluny un cop a la setmana (hi vaig gairebé enllaçar després de tres dimecres del grup de lactància al mateix lloc. Al grup de lactància m'hi portava J. amb cotxe perquè encara tenia permís, però a l'altre hi anàvem amb el cotxet, abans que l'avorrís del tot. Ara ja hem passat al que en teoria és a partir de sis mesos perquè no veia res, tan tapat), era una hora i mitja de distracció diferent per als dos, vaig aprendre massatges infantils i compartir dubtes i vaig veure com a ell li cridaven l'atenció els altres nadons. Malauradament han decidit continuar quedant el mateix dia de la setmana a la mateixa hora en una cafeteria amb es

Moltes vegades em queden entrades de blog com a esborranys que sé que no reprendré perquè ja els ha passat el moment. L'altre dia volia escriure sobre l'amor que sento pel meu fill, aquest amor que creix amb una força desmesurada i que fa molt difícil no fer-li estimades cada dos per tres. També fa que et plantegis com funciona l'oxitocina que diuen que alliberes al part. Fins on arriba l'hormona i què ja no en depèn? Suposo que a mesura que n'anem descobrint la personalitat aquest amor es farà més concret o personalitzat. Però ara encara ho trobo més fàcil. És un nadó. Plora quan ens ha de comunicar alguna cosa i no té cap altra manera de fer-ho. Els defectes humans no hi entren en joc. A la reunió d'abans del bateig el capellà va parlar de la purificació que representa l'administració d'aquest sagrament. Va explicar que també hi havia pecats com l'enveja o la gelosia que es manifestaven des de molt menudets. Potser era veritat per als que tenien fi

Ara casa nostra pareix la de les Teresines. Faig bossetes. A poc a poc les anirem tenint. De moment avui repartirem les dels convidats al bateig. N'he de preparar 60, que aviat està dit, però és que hem rebut molts de regals! I això que J. només en donarà als del bateig, per part seua. Vam tenir uns quants models finalistes i al final hem optat per aquesta "bosseta" (les fotos estan fetes amb només 4 bombons al potet, però la resta en tindran més perquè els he encarregat a granel). Què necessitem: 1. Els pots els hem comprat a Amazon. 12 unitats cada vegada. Combinen blau-verd i rosa i ja ens van bé per trencar estereotips. Ens van encantar. Són força grans (mida mitjana). 2. Bombons de praliné encarregats a una bomboneria del costat de la universitat. 4kg. i 400 grams, de moment. 3. Les etiquetes adhesives amb el nom i la data de naixement les vam encarregar a Amazon. S'ha d'instal·lar un programa a l'ordinador semblant al Photoshop. Ho va fer J. i

https://youtu.be/nqkczFcbC8E El debat sobre la maternitat del Diari Ara. De moment, he mirat la primera intervenció i puc dir que em diria que: - sí, que la maternitat a mi sí que m'ha despertat uns sentiments meravellosos, un enamorament molt bèstia, donar-se i prioritzar, que no m'esperava haver estat tan marassa aquests tres mesos i mig, que no m'ho hauria volgut perdre i que moltes pors ara em farien riure (del part i del postpart), - que també pensava que no podia ser allò d'acabar anant al WC amb els fills i és, - que laboralment és tot molt més complicat i es té menys en compte la maternitat i el període d'adaptació del que m'esperava i que al final ets tu qui marques els límits, - que les històries de dones que treballen fins unes hores abans de parir i variants no fan cap favor i ara no apuraria tant, - que és molt difícil, penso, per molt que ho expliquis, que els hòmens se'n facin el càrrec i que no queda tan ben repartit com hom voldria. S

Els que em coneixeu sabeu que organitzar no em desagrada gens, encara que no sigui el que m'interessi més del món. Aquesta vegada, però, com amb tantes coses els darrers tres mesos i mig, tenia ganes de fer-ho senzill perquè cada moment que dedico a una altra activitat, és un moment menys que jugo, acarono o simplement miro L. i diumenge ja se m'haurà acabat la baixa per maternitat i començaré amb les hores de lactància, que m'agafaré finalment de mica en mica (vaja, que treballant principalment des de casa me les redistrïbuiré com em vagi millor). Primer vam triar el dia, com abans millor, perquè quan el permís s'acabi preveig un canvi de xip. La Setmana Santa caïa tard i els batejos es fan en català els dos primers diumenges de mes . Ens hauria agradat esperar una setmana més, perquè  demà farà un any que va morir el iaio J., però els sogres tenien compromès el 12. Així que serà el Dia de la mare, que és una data ben bonica. I L. tindrà 3 mesos i mig. Els altres x

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que són dies tempestuosos, de crisis perquè s'adonen de moltes més coses i es despe

Ahir L. va fer tres mesos i ho vam celebrar a casa sons iaios paterns. Era la primera vegada que L. menjava fora de casa i es va portar molt bé. I això que està constipat, tus i té tants de mocs que s'ofega. No hem passat bones nits. Ja estava constipat, però ha empitjorat aquest cap de setmana, quan vaig anar a signar llibres a Sant Cugat. És l'únic dia que ha estat emmarat i va ser tan complicat que vaig anar-me'n a mitja sessió. I això que al final m'havien acompanyat tots dos. L. està molt espavilat. Per exemple, agafa el sonall amb una mà i se'l fica a la boca. Emet més d'un so i pareix que vulgui formar frases en una conversa. Ja fa temps que riu i que té cançons preferides o segueix objectes amb la mirada a través de l'habitació. Intenta reptar aixecant el cul. S'està estones llargues jugant amb els mòbils que pengen. Vol incorporar-ee, fer-se cap endavant i s'asseu si l'agafo pels canells. Passa la pàgina d'algun llibre de cartró. Ac

Ara visc el dia. La setmana només hi és per a tot allò extern a nosaltres dos (i no dic tres perquè J. té una jornada laboral que combina amb el son interromput de les nostres nits, en què L. es porta bé, però el cansament es fa notar, sobretot si volem mirar alguna pel·lícula o un documental i ens quedem fins tard, desconnectant). J. ens anomena "la parelleta". Allò extern està carregat de canvis laborals, que tots siguin per bé, i L. i jo ens organitzem d'acord amb això. Pel que fa a la meua feina, la que està en pausa, tinc activat el correu automàtic, que repeteix a tort i a dret que gaudeixo del permís de maternitat. Però a vegades no n'hi ha prou amb aquesta barrera. Sort que el mur mental costa més d'ablanir. Llegeixo, això sí, per plaer. Alleugereixo el pes de les estanteries carregades de novel·les i assajos pendents. Deia que ara visc el dia sense planejar gaire. El dit del peu em fa menys mal. A casa hi camino bastant bé i al carrer ja puc fer passej

De les rutines que us vaig parlar l'altre dia la que més em costa és recuperar la llibertat de moviments a casa. Em costa perquè ja m'agrada, tenir L. acurrucat damunt. Després de la crisi de les vuit setmanes (segons el llibre Las semanas mágicas, que és el més útil dels tres que vaig comprar de puericultura) em pensava que ell ja s'havia fet massa gran per voler-hi estar. També hi fa que dorm menys i aquests darrers dies portem un bon ritme pel que fa a les activitats diàries. Darrerament, he començat a passejar-lo cada dia: alterno passejades llargues amb recorreguts curts perquè em canso molt. Si vaig totsola, com passa la majoria de dies, em canso més. A poc a poc anirà fent més bo i podré destapar-lo més. Tinc ganes d'abaixar-li la caputxa del cotxet una altra vegada perquè vegi el cel i les rames dels arbres, tot i que el sol el molesta. A J. i a mi ens agrada molt estar a casa, tant, que al final moltes de les sortides que volíem fer ens acaben fent més peresa

Escric aquest apunt breu un dissabte a la tarda. L. dorm al sofà, al meu costat, amb el cap damunt d'un coixí i no del meu pit. El 14 farà dos mesos. Pareix que quedin lluny els dies que giraven al voltant de la lactància o en què L. dormia i dormia sense interactuar amb res del seu voltant (tret de son pare i de mi, a qui sempre ens ha escoltat i mirat amb interès). Diuen que als tres mesos tot canvia molt, que fan senyals de reconèixer-te i estar contents de veure't, que cada cop se'n riuen més. L. té moments de molta "lucidesa", de concentració en nosaltres, d'expressió verbal i riallades. És molt gratificant, encara que sigui a les dues de la matinada o que et sembli que ha fet un salt enrere en altres coses. Una de les grans preocupacions dels blogs de mares que llegeixo és el moment en què s'han de quedar totsoles a casa amb el nadó perquè el pare s'ha de reincorporar a la feina. Nosaltres ja havíem estat sols molts matins o tardes, unes tres ho