Què tornaria a fer igual i què no

- Tornaria a deixar-nos 24 hores per a nosaltres sols per conèixer-nos i entendre que som una família. Perquè la parella sentís que som nosaltres, la família. Perquè quan van arribar mons pares ja em podia aixecar de la llitera i havíem passat la primera nit. Aquelles hores van volar.

- No tornaria a provar de donar el pit, tot i que no em penedeixo d'haver-ho intentat i d'haver arribat on vaig arribar amb la informació que tenia. Suposo que n'amaguen pensant que, en general, benefien més dones de les que perjudiquen, però en aquest sentit l'assessorament mèdic i no mèdic rebut no va ser prou bo.

- Tampoc no tornaria a fer llista a Palacio del Bebè sinó a llocs que m'han demostrat que funcionen i així tindria una preocupació menys, perquè la resta sento que va anar molt bé.

- Sense els problemes de lactància, segurament hauríem sortit a passejar més (a peu) i anat a menys visites de metges i a grups de lactància. Passejar va ser un tema que, amb les llàgrimes de L., va quedar sense resoldre durant un temps.

- Va ser un do que mons pares ens portessin el menjar cada dia durant... un mes? I que m'ajudessin a passejar-lo.

- Contractar Clean & Iron i tenir una persona que ens fes les feines de casa tres hores a la setmana. 

- Prendre'm el permís seriosament, perquè el temps nostre, és nostre i prou i la feina no saps fins quan la tens. Però calcularis millor els calendaris abans i després perquè sempre hi he posat més hores de les que haurien de ser.

- Intentaria no discutir per qui està més cansat i qui hauria de fer X. Encara ara és una qüestió per a resoldre. 

- I el criaria com faig, a la meua manera. Sense que m'influissin les mares treballadores que als 5 mesos l'han o el volen posar a l'escola bressol i qüestionen que no facis el mateix (a mi m'ajuden mons pares i treballo des de casa la major part del temps) ni les que ho deixen tot per criar el fill perquè no hi ha manera de conciliar (afortunadament, cadascú, dins d'aquest marc tan estret, pot cercar la fórmula que li va millor).

- Seria més realista, com cada vegada que cau un tel d'innocència i, en el meu cas, les hores que hi inverteix i vol invertir la mare sempre són més elevades. Procurar no demanar als altres el que tu penses que s'hauria de fer però deixar clar què necessites de l'altre i quina és la situació.

- Cuidar-nos l'un a l'altre.

-- Quins són els temes que m'han causat neguit aquests 9 mesos de felicitat amb L.? --

1. La lactància materna.

2. Els rols de parella.

3. Les visites.

4. La conciliació. Tot i que jo ho tinc molt ben organitzat, no m'agrada que sigui tan complicat i els terminis que tenia no em funcionen ara.

5. L'alimentació complementària!!! Aquesta setmana ha anat millor. El veuen i com que és gran tothom pensa que menja tant. No menja fàcilment sòlids i no li agrada estar a la trona. S'avorreix de seguida. Ni trossets ni farinetes. Embrutar, sí. Ens van millor les farinetes suaus. Ara procuro donar-li llenties una o dues vegades a la setmana pel ferro. Al metge li va semblar bé. L'important de l'AC és que vagi absorbint ferro. No vam començar malament però no hem avançat gaire. Només espero que el que hem viscut aquesta setmana es repeteixi (torni a menjar més sopa) i les quantitats augmentin perquè ara la llet és el pal de paller de tot, tot.


Comentaris

  1. Respostes
    1. A vegades penso si ara fos, què hauria fet diferent. La perspectiva hi ajuda. També l'hauria dut més amb la motxilla de porteig. Em va costar acostumar-m'hi (la usava J.) i encabat L. ja no volia anar-hi.

      Suprimeix

Publica un comentari