Que ve l'amor, que ve l'amor

Moltes vegades em queden entrades de blog com a esborranys que sé que no reprendré perquè ja els ha passat el moment. L'altre dia volia escriure sobre l'amor que sento pel meu fill, aquest amor que creix amb una força desmesurada i que fa molt difícil no fer-li estimades cada dos per tres. També fa que et plantegis com funciona l'oxitocina que diuen que alliberes al part. Fins on arriba l'hormona i què ja no en depèn? Suposo que a mesura que n'anem descobrint la personalitat aquest amor es farà més concret o personalitzat. Però ara encara ho trobo més fàcil. És un nadó. Plora quan ens ha de comunicar alguna cosa i no té cap altra manera de fer-ho. Els defectes humans no hi entren en joc. A la reunió d'abans del bateig el capellà va parlar de la purificació que representa l'administració d'aquest sagrament. Va explicar que també hi havia pecats com l'enveja o la gelosia que es manifestaven des de molt menudets. Potser era veritat per als que tenien fills més grans però L. té gairebé quatre mesos i això encara no veig que formi part d'ell. Sé que a vegades deurà imitar defectes que vegi en nosaltres i serà dolorós perquè volem fer-ho bé, però no som gens perfectes.

D'aquest amor, sí, me n'ha sorprès la força, però encara més la fisicitat, la corporeïtat. Posar el propi cos al servei de l'altre. Donar-se. Enfortir-lo. Em costa menys moure'l ara que fa un mes i ja deu superar els set quilos (ho sabrem dimecres, a les vacunes mensuals que em torturen i que li posem des del convenciment). Acaronar-lo. Abraçar-lo. Com busca la meua olor i el conhorta a l'instant. Ser una olor. Ser un batec. Pensar, quan t'esgarranya al mig del front el dia abans del bateig que quina sort, que almenys se n'ha lliurat ell. Besar-lo inconscientment, tant, que després d'una bona estona mirant d'adormir-lo el desperto sense voler perquè li he fet una estimada just quan el ficava al llit. Sentir pau només perquè és damunt teu i les respiracions s'acompassen. L'olor d'ell, que busca la meua. La maneta que em torna la moixaina. El seu riure contagiós i l'espant als seus ulls per la riallada que ha desencadenat.