Acció de Gràcies

Mentre fora tot sembla haver embogit amb la imminència del Black Friday, dins m'agrada recordar la tradició més bonica que vaig viure als EUA. Dijous ja torna a ser Acció de Gràcies i enguany ho tinc molt fàcil.

Estic agraïda pel nostre fill, que m'omple els dies d'alegria i de rialles. 

Perquè tenim salut, nosaltres i les iaies. I jo vaig tenir un bon part (llarg però bo) i una bona recuperació dels punts.

Perquè mons pares ens ajuden molt amb el menut.

Perquè tinc feina, una feina que m'encisa, i he gaudit d'un permís de maternitat i de lactància i no tothom ho pot fer. Perquè, a més, em permet conciliar dins del que cap i enguany tinc temps per a la recerca.

Perquè m'he conegut com a mare i això m'ha fet més generosa i m'ha donat una perspectiva que desconeixia.

Perquè torno a gaudir del temps lliure: el dels caps de setmana i el de les festes, que solc respectar. I sovint fem activitats en família.

Pel pis, que hem convertit en llar en un any. Finalment, ens anem acomiadant de la llista de pendents de postvenda (hem de dir que hem donat per perdudes reclamacions, però és que ha estat infernal). El pis ens dona el que necessitem com a família: espai i espais, moviment per a L., molta llum, parcs a la vora, tranquil·litat, proximitat. 

Pels amics, que m'han donat més del que esperava malgrat la distància i la manca de temps per part meua. Per tothom que ha rebut L. amb els braços oberts.