Cap als dos mesos

Escric aquest apunt breu un dissabte a la tarda. L. dorm al sofà, al meu costat, amb el cap damunt d'un coixí i no del meu pit. El 14 farà dos mesos. Pareix que quedin lluny els dies que giraven al voltant de la lactància o en què L. dormia i dormia sense interactuar amb res del seu voltant (tret de son pare i de mi, a qui sempre ens ha escoltat i mirat amb interès). Diuen que als tres mesos tot canvia molt, que fan senyals de reconèixer-te i estar contents de veure't, que cada cop se'n riuen més. L. té moments de molta "lucidesa", de concentració en nosaltres, d'expressió verbal i riallades. És molt gratificant, encara que sigui a les dues de la matinada o que et sembli que ha fet un salt enrere en altres coses.

Una de les grans preocupacions dels blogs de mares que llegeixo és el moment en què s'han de quedar totsoles a casa amb el nadó perquè el pare s'ha de reincorporar a la feina. Nosaltres ja havíem estat sols molts matins o tardes, unes tres hores, en què J. anava al gimnàs o a Barcelona. Eren petits assajos malgrat que sabíem que la seua feina, en temporada baixa, té un gran avantatge. La feina que té ara li permet treballar des de casa la major part del temps de mitjan novembre a abril/maig. De totes maneres, treballa amb persones d'arreu del món i té un horari de reunions virtuals molt intens i estricte, de manera que a les nou del matí s'asseu a l'estudi davant de l'ordinador i se n'aixeca l'estona de fer el dinar i dinar d'esgarrapada per tornar-hi fins a les 17.30 o 18.30. Ara com ara no podria ser millor. Aleshores jo ja solc estar esgotada si el dia i/o la nit han estat frenètics i m'agafa una mica el relleu. Ha significat, però, una reorganització de la vida domèstica i més autonomia per part meua. S'ocupa igual dels àpats nostres i del supermercat, però hem establert un llistat de "rutines" o tasques que volem fer diàriament per L.

Això vol dir que jo havia de tenir la motxilla de porteig ajustada a mida per posar-me-la fàcilment i poder-hi dur L. tant dins com fora de casa si convé. És a dir, tinc les mans disponibles per netejar biberons i fer-ne mentre el duc a coll plorant perquè té gana. Fins ara era gairebé impensable i poc còmode i ara ho puc fer amb un nadó d'uns sis kg. (!) També volia aprendre a banyar-lo jo sola, tot i que és més aviat una qüestió de perícia i de proposar-m'ho. I ara volem esterilitzar un termo per poder preparar biberons on sigui. Dijous, per exemple, L. em va acompanyar a la unitat de la universitat que gestiona el permís de maternitat per signar documents. Van ser tres hores (perquè ens hi va acompanyar mon pare en cotxe), però hi havia molta logística darrere: anclatge de la cadireta en un altre cotxe, biberons, gestió del plor de L. mentre m'esperaven, motxilla per si me l'enduia al despatx. No és un nadó tranquil·let i té bons pulmons.

Aquest avantatge també té una altra cara. Les properes setmanes J. viatjarà uns quants dies (un parell o tres de viatges) a l'estranger per feina. Per tant, me n'he de sortir totsola i no esgotar-me. Ja he demanat al primer viatge que mons pares vinguin una estona a la tarda a fer-nos companyia perquè hi ha dies que ja estic esgotada (si ell ha estat especialment ploraner i l'he passejat amunt i avall per casa i al braç durant vuit hores encabat d'una nit de preses molt seguides i dificultats per tornar-lo a adormir o per posar-lo al bressol).

Entre les rutines de la llista que compartim a Asana hi tenim:

- deixar dos biberons nets al matí (J.)

- banyar-lo cada tres dies (jo, G.)

- passeig (G.)

- vitamina D (G.)

- "tummy time" (G.)

- dos biberons nets per anar a dormir (G.)

- sèrum (J.) pels moquets.

- rentadores L. (G.)

El "tummy time" és l'estona de posar-lo de bocaterrosa perquè s'enforteixin els músculs del coll quan intenta aixecar o aixeca el cap. Era l'únic que ens havia dit que féssim el pediatra des del desè dia i ho havíem negligit (bé, al paper de l'hospital també hi deia que el banyéssim 2-3 cops a la setmana i que passegéssim a partir de la tercera setmana), però no hi havíem pensat amb el trasbals de la llet i l'adaptació.

Tot molt senzill, amanit amb alimentar-lo, entretenir-lo/estimular-lo sense passar-se i procurar que dormi i estigui bé. A nosaltres la llista ens ajuda i estic molt orgullosa que finalment fem un bon ritme de passejos i que pugui fer-ho tot sola.

Com a reptes pendents: que cada cop ell també sigui més autònom, dormir al sofà o a l'hamaca durant el dia, dormir més al bressol (que avui ja hem tret del mode collit adjunt al nostre llit) que al nostre llit, clara distinció entre dia i nit, tot i que ho fa bastant bé, això darrer. El tema bressol el teníem més controlat fa una setmana, no sé si per la crisi de la vuitena. Tot perquè ell sigui més independent i perquè jo no estigui immobilitzada tot el dia, perquè també descansem millor. Serà molt important quan jo hagi de tornar a treballar. El permís se m'acabava el 5 de maig, però amb l'acumulació de dies de lactància, m'han confirmat que serà el 31. Això no obstant, el meu contracte va lligat a un projecte postdoctoral propi: he sol·licitat una recuperació dels quatre mesos de permís (ampliació del contracte al final), ja que el Ministeri ja havia avançat aquests diners del meu sou a la universitat. Les bases de la convocatòria de contracte ho estableixen així, però tot just estic fent la paperassa. En canvi, les hores de lactància les cobreix l'empresa (no la Seguretat Social) i no les puc recuperar. Així que més val que m'espavili.

Us deixo que em reclama. Per cert, ja hem començat amb els preparatius del bateig!