Setmana Santa

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que són dies tempestuosos, de crisis perquè s'adonen de moltes més coses i es desperten un cop més a un món nou, L. es mostra com un molt bon xiquet: pacient, rialler, sociable. Els moments més difícils són passejar i dormir perquè li interessa tant tot que no acluca l'ull de dia: que si una pila de roba, un feix de llibres, el reflex del vidre o l'ombra a la paret.

Una gesta important van ser els tres dies que vam anar al poble, a Tivenys, amb ls família. Són dos hores de cotxe si no ens aturem i no hi ha trànsit. Un cop allà, una casa nova (se n'adona de seguida, des del primer dia). Passava de dormir a un bressol de collit (que des del primer mes que ja no tenim annexat al llit de matrimoni sinó autònom, però que és considerablement més menut que el bressol de barrots) a un de barrots. La primera nit no vam dormir gaire: ni ell ni jo ni J. ni sa padrina ni sons iaios. Tots ens quedàvem a la mateixa casa i, per si no fos prou, vam tenir visites sense parar perquè tothom el volia conèixer (va acabar rebentat, però li encanta l'ambient de tertúlia). Als dinars, feia festes a tots els membres de la família, encara que només els hagués vist acabat de nàixer. Quan vam tornar va estar contentíssim de reconèixer casa i les seues coses (sort que al poble havia fet una llista de tot el que ens havíem d'endur) i encara més de veure ensendemà que hi érem els tres. Dilluns de Pasqua vam fer la mona a casa i dimarts, per Sant Jordi, J. va demanar festa i també vam estar junts els tres, cosa que ara li encanta, així que J. fa abraçades de grup.

Jo a vegades a casa penso que no sé com l'entretindré perquè és massa menut per estar assegut o per arrossegar-se tot sol als llocs o dir què vol però sí que vol distraccions. Ha coincidit que des que vam tornar gairebé no dorm però per sort he tingut idees i he comptat amb ajuda extra: la joguina que li va regalar son padrí a Pasqua (uns ous per fer torres o posar-los els uns dins dels altres i que L. de moment tomba) i els contes de Sant Jordi, que l'encisen. (També ens va molt bé tant la roba com els bolquers i les tovalloletes que li han regalat les visites del poble. Gràcies!).

Ja sabeu que feia anys que tenia el propòsit de celebrar totes les festes i que normalment me'l faig quan em trasllado a un lloc nou (a la tardor). Als EUA ho vaig aconseguir però aquí em solia quedar a Nadal cada any. Enguany ha estat l'arribada de L. que m'ha fet ser més conscient que mai del pas del temps, dels cicles i, amb l'afany de no perdre'n la noció, he anat mirant d'immortalitzar a la memòria les nostres tradicions ara amb L. Vam començar amb la el berenar del Dijous Llarder i la disfressa de lleó del Carnaval, el regal del Dia del Pare, el palmó i la benedicció de rams el Diumenge de Rams, la mona (tradicional) al poble, a la casa de la muntanya que ma padrina transforma en casa rural, el Dilluns de Pasqua amb la mona de xocolata de sons iaios a casa (a veure quan me n'arriben les fotos de la càmera bona), els llibres de Sant Jordi (jo els havia comprat abans perquè així vaig més tranquil·la) i la passejada per les parades al voltant del monestir. Ell s'adorm moltes d'aquestes vegades, però nosaltres mirem de preservar-li els records.

I jo segueixo trenant i destrenant per a quan s'acabi el permís.