Estic mirant...

https://youtu.be/nqkczFcbC8E
El debat sobre la maternitat del Diari Ara.

De moment, he mirat la primera intervenció i puc dir que em diria que:

- sí, que la maternitat a mi sí que m'ha despertat uns sentiments meravellosos, un enamorament molt bèstia, donar-se i prioritzar, que no m'esperava haver estat tan marassa aquests tres mesos i mig, que no m'ho hauria volgut perdre i que moltes pors ara em farien riure (del part i del postpart),

- que també pensava que no podia ser allò d'acabar anant al WC amb els fills i és,

- que laboralment és tot molt més complicat i es té menys en compte la maternitat i el període d'adaptació del que m'esperava i que al final ets tu qui marques els límits,

- que les històries de dones que treballen fins unes hores abans de parir i variants no fan cap favor i ara no apuraria tant,

- que és molt difícil, penso, per molt que ho expliquis, que els hòmens se'n facin el càrrec i que no queda tan ben repartit com hom voldria. Si tu estàs 24 hores al dia amb ell i també l'atens de nit, unes quantes hores al dia (per molt bona voluntat que hi posi i ganes i amor pels dos) no poden fer tenir una idea de la resta, tot i que els moments d'intimitat entre L. i jo siguin màgics,

- cal plantejar-se seriosament (i als debats polítics) el tema de la societat de les cures, a la gent gran i als infants i donar-hi el valor que té.