Balanç del 2019 i propòsits d'any nou

El 2019 ha passat encara més ràpid que l'anterior. El pas del temps es fa més evident per la manera com creixen els nadons. Quilos i aprenentatges. Quan penso que a l'estiu, quan nadàvem L. i jo a la piscina, tenia gairebé la meitat del temps que té ara i que no ho pot/podrà recordar perquè per a ell serà prehistòria, se'm fa un nus a la gola. Ha estat l'any més intens i bell i se m'han desvetllat molts secrets i sentimentals. No tot ha estat bonic perquè no (m')ha estat fàcil gestionar la pèrdua d'espai familiar nuclear amb la família política sovint a casa i el cansament i les noves tasques i rols tampoc no ens ho han posat fàcil a J. i a mi. S'han fet molt evidents les diferències de criança, com ens van criar, i també que els homes del s. XXI els van educar les famílies del XX i encara hi ha molts de rols interioritzats. Esperem, jo que tinc un fill mascle, educar en la importància de la cura per l'altre que la societat no valora. La nostra, almenys. (I us escric des del mòbil mentre faig companyia a L., que fa la migdiada). No és fàcil perquè falten referents i perquè a "casa meua" d'origen som dos germanes. Sé que hi ha moltes excepcions i jo pensava que J. ho era per la cura de la llar. De fet, contractar una empresa de servei de neteja va ser un encert d'aquest any (va començar al gener), però se m'ha fet dur tenir-la tres hores voltant per casa sense que L. pugui ni dormir ni passejar. Jo que dono poca importància a l'ordre i la neteja (tot i que era necessari) sovint ho he viscut com una molèstia, un mal menor perquè J. ho trobés tot bé, però per a ell no ha estat suficient perquè el desordre i la brutícia han augmentat moltíssim enguany. Jo en un llençol pixat hi veig la nit que hem acabat dormint junts els tres, en un cotxet ple de terra les passejades i jocs al parc, en les restes de menjar al parquet l'alimentació del nostre fill, en les joguines escampades pel menjador les rialles de L. en jugar-hi, en un pantaló pintat els primers impulsos artístics del menut, en un llibre apedaçat, l'interès que li ha despertat. No penseu que passa cada dia; no tindria energia per fer-ho. Però soc capaç de traure olles perquè hi piqui, deixar-lo buidar les estanteries baixes dels meus llibres acadèmics i posar-n'hi més i llençar coladors dins de la banyera perquè hi experimenti.

L. ha estat balí i és mogut i exigent, encara poc pacient, però és molt bon xiquet, alegre, llest, afectuós, curiós i té una memòria envejable. No em va posar fàcil passejar (amb cotxet) ni menjar o dormir tot sol però és un goig. 

Segons la tendència actual, la maternitat està idealitzada. Potser ho està la conciliació i sobre la resta, no sé què dir. Si bé quan em vaig quedar embarassada (trobo tan poc apropiat dir que "estem embarassats" com que "visca el pare i la mare que l'han parit" i ho he sentit unes quantes vegades) la situació no era ideal i no ho preteníem perquè soc de fer sense pensar gaire o certes coses no arribarien mai. Vivíem a Barcelona en un pis on teníem una habitació buida però amb poca llum, era a Gràcia Nova, amb voreres estretes, parcs escarransits comparat amb el que tenim ara, ascensors menuts, mons pares lluny, els dos amb feina i molt actius (també políticament), feines de J. i meues necessàries i temporal la meua (de fet al setembre se m'acaba el contracte), pis de lloguer amb un any més de contracte, J. viatjant molt (ha canviat dos cops de feina enguany i la tercera empresa està a prop de casa, tot i que segueix treballant moltes hores i no arriba abans de les 19.30 i comença a les 8.30) i jo amb docència. Si bé vam començar així, ens vam comprar el pis on vivim ara (encara amb okupes al costat i gastant molt de comunitat per culpa d'això i dels advocats contractats. Ara hi ha hagut pistoles pel mig) al mateixa municipi que mons pares, a cinc minuts en cotxe de ca seua, mon pare gaudint d'un temps sense feina, a cinc minuts a peu de l'estació, amb tres dormitoris i un estudi (en un d'ells hi fem la saleta, de moment hi tenim el piano), totes les cambres amb llum natural, envoltats de parcs i en una ciutat amable amb els infants, amb moltes activitats per a ells. Entenc que, més i tot que el caràcter, hi fa molt en l'experiència que tinguis de la maternitat recent el suport que rebis. En el meu cas, el de la meua família, per a mi i per a L. És increïble com ens ajuden. Per al pare també és un període de transició i potser costa donar-vos el suport que necessiteu un i l'altre, veure què fa l'altre i no competir per qui fa més, més o qui està més cansat (exhaust). I tot això no ho teníem i ens ha estat donat. Si no, potser L. hauria anat a una escola bressol des dels cinc mesos. Sé que significa esforços, de mons pares i meus i que és temporal, però L. ja té 11 mesos i valoro molt que els hagi viscut amb la família i tots els moments, tots, que ens regala, perquè de bo que és una joia. Ho dic avui que tinc el privilegi d'estar amb ell en dilluns, totsols. Ahir vaig treballar i ara tinc recompensa, perquè a vegades l'organització és fer equilibris.

Aquest primer any junts, en què encara no és conscient de moltes coses, a més de les seues gestes personals, hem viscut moments de celebracions boniques: el naixement de L., setmanes abans del que l'esperàvem, tot just una setmana encabat de les festes de Nadal. L'any nou va arribar carregat i impacient. La visita dels pares a l'hospital i de mes iaies a casa. La visita de la iaia P. quan era ben menudet. El pastís del primer mes. La primera anada al poble. El bateig. El trentè aniversari de ma germana. Els cinc dies d'estiu al poble, a la muntanya. La festa del sant de L. El vuitantè aniversari (sorpresa!) de la iaia P. al poble. I per fi he celebrat les estacions, les festes i tradicions i ara tenim el tronc esperant que L. el faci cagar demà. He aconseguit que sortíssim els caps de setmana, encara que no és el que agrada més a J. La vida familiar ha estat el més important d'aquest any, tot i que també em va sentir molt orgullosa tenir l'edició d'Alegre tan avançada i m'agrada de valent com queda. El desengany, que no es fes l'edició del postgrau que coordino per una falta de matriculats (de darrera hora) perquè va ser una feinada muntar-ho i era molt innovador i atractiu, penso.

Sobre els propòsits del 2019, repasso els que vaig escriure al blog. Era el primer any que no me'ls plantejava gaire i ara em passa el mateix. Eren:

1. Permís per maternitat: cuidar L. FET i, malgrat un ensurt, amb nota! A més, el fet que em concedissin un curs de recerca (sense docència) i pugui treballar molt des de casa fa que hagi pogut continuar més temps. No tinc clar si al març ja haurem de fer la preinscripció per a l'escala bressol que tenim triada.

2. Postpart. Recuperar-me. Fet, em penso. No he fet exercicis ni res per l'estil però diria que no m'ho vaig plantejar. També em vaig trencar el dit del peu i m'he recuperat.

3. Escriure. No, però he tingut idees i he llegit com no ho feia des de feia anys, tant assaig i puericultura com ficció i poesia.

4. Fer l'habitació de L. Fet. Ha quedat preciosa.

5. Fer l'estudi. Fet. Ens encanta.

6. Fer la saleta i mobles que falten, capçal inclòs. A mitges, més aviat no.

7. Acaba la base de dades de ficció sentimental. No, de fet era de l'any anterior i va quedar.

8. Acaba l'edició. Està gairebé, gairebé a punt!! Tan a punt que deuria ser trampa recuperar-ho com a objectiu del 2020. 

9. Prioritzar la recerca a la docència. Fet. Més del que em pensava i tot, malgrat que vaig començar amb una feinada del postgrau i esperava fer-hi classes ara.

10. Intentar la lactància materna. Ja vaig escriure-ho bé. Intentat queda, no va poder ser. 

No està gens malament! Millor que l'any passat i tot. Què podria posar per al 2020? Si fos un desig, demanaria salut per a la meua família. Ho valoro molt.

1. Continuar cuidant L. (sempre)!

2. Cuidar més J. i ser més assertiva.

3. Trobar feina: si pot ser acadèmica aquí però digna. Si no, que m'agradi prou, bon horari i sou digne, amb més estabilitat. (Si no, gaudir de l'atur i buscar feina). [JULIOL: ALLARGAMENT DEL CONTRACTE FINS AL GENER DE 2021. TREBALLANT-HI PERÒ IGUAL].

2. Fer que L. dormi a la seua habitació tota la nit. (Nivell difícil). [JULIOL: QUAN HO ENTENGUI ALS 2 ANYS?]

3. L'edició d'Alegre, va! [JULIOL: ANEM BÉ].

4. Escriure i llegir. [Llegir sí]. [JULIOL: AMB LA COVID, CRISI DE LLEGIR FICCIÓ I CAP LLIBRE DELS DE CASA JA NO EM CRIDA L'ATENCIÓ, PERÒ MOLTA PUERICULTURA]

5. Fer la saleta, el moble del bany de L. i el capçal. [Març: moble del bany fet i quan sortim del confinament volem fer fer el capçal]. [JULIOL: CAPÇAL ENCARREGAT I HAURIA D'ARRIBAR AL JULIOL O SETEMBRE].

6. Anar de vacances d'estiu a algun lloc de Catalunya els tres (poble i Torrevalentina no compten). [Vam avançar-ho a Setmana Santa + estiu, però de moment el confinament no ens ho ha permès fer]. [JULIOL: EL VIRUS HO HA CANVIAT TOT I L. ES MAREJA AL COTXE, AIXÍ QUE VAM FER UN CAP DE SETMANA A GAVÀ, PERÒ RES DE PIRINEU].

7. Reduir la ingesta de dolç. [De moment, no. Va ser un propòsit?].

8. Reduir el temps de xarxes socials (Instagram, Facebook). [JULIOL: NO M'INTERESSA]

9. Reduir el temps de TV nostra al vespre. [Març: ho estem fent molt bé]. [JULIOL: HO ESTEM FENT MOLT BÉ].

10. Reduir el caos. [Finals d'abril: força bé, malgrat que ara no tenim servei de neteja pel confinament]. [JULIOL: PROU BÉ].

11. Aprendre a cuinar alguns plats per a L. (Afegit al febrer). [Va per a llarg, Q2?]. [JULIOL: A L'AGOST?].

12. Llibre Bristol. [JULIOL: ANEM FENT, ESTÀ AVANÇAT].

També estic contenta d'haver anat fent fotos de tot però no duc el revelat al dia i em penso que desistiré perquè no ho aconsegueixo!