Preparatius del bateig de L.

Els que em coneixeu sabeu que organitzar no em desagrada gens, encara que no sigui el que m'interessi més del món. Aquesta vegada, però, com amb tantes coses els darrers tres mesos i mig, tenia ganes de fer-ho senzill perquè cada moment que dedico a una altra activitat, és un moment menys que jugo, acarono o simplement miro L. i diumenge ja se m'haurà acabat la baixa per maternitat i començaré amb les hores de lactància, que m'agafaré finalment de mica en mica (vaja, que treballant principalment des de casa me les redistrïbuiré com em vagi millor).

Primer vam triar el dia, com abans millor, perquè quan el permís s'acabi preveig un canvi de xip. La Setmana Santa caïa tard i els batejos es fan en català els dos primers diumenges de mes. Ens hauria agradat esperar una setmana més, perquè  demà farà un any que va morir el iaio J., però els sogres tenien compromès el 12. Així que serà el Dia de la mare, que és una data ben bonica. I L. tindrà 3 mesos i mig. Els altres xiquets que vam veure a la reunió (gairebé sessió condensada de catequesi) per al bateig ja tenien l'any.

Vam anar en persona a la parròquia dues vegades; la segona per a reservar la data i hi vam tornar la setmana passada per saber què havíem de portar. És la mateixa parròquia on ens vam casar (i on m'havia confirmat) i serà al monestir de Sant Cugat. Els batejos són de vuit en vuit, però el dia que vam triar només el fa L. i un altre xiquet, els pares del qual no van venir a la reunió.

Després el gran dubte era com fer-ho perquè tota la meua família viu a Tivenys (tret dels pares i de ma padrina) i mes iaies ja són grans. No volíem que el convit fos un tràfec per a tothom. Per al casament vam llogar un autobús des del poble (amb dos xofers, per les hores), però per al bateig no era viable. A més, volíem posar un pressupost més modest, que no m'havia adonat fins que va arribar L. que realment un nadó comporta moltes despeses (25 euros el pot de llet que ens va recomanar el metge i vola en uns 4-5 dies). La idea inicial va ser fer la celebració a Sant Cugat (berenar-sopar) després de la cerimònia (que és a quarts de sis) amb les persones més íntimes i encabat potser fer una barbacoa i dolços a Tivenys, el poble, a la muntanya del iaio J. Però de seguida que vam començar a debatre'n la logística i mirar el nombre de convidats (que diria que si no era igual que per al casament, els superava), vaig pensar que les ganes de compartir la gran alegria del naixement de L. amb les persones a qui tenim estimació era molta, però que complicaria molt la festa. De cop, també va fer aparició la peresa que em persegueix i que deu ser també conseqüència d'un cert cansament d'hores mal dormides, de mil temes al cap, de mirar d'entendre què vol L., que ara dorm damunt meu (perquè jo vull, hi afegeixo). Ma germana em va comentar que els batejos solien ser de petit comitè i aquí em va acabar de fer clic tot.

Vaig pensar que muntar el berenar-sopar a Sant Cugat o al voltant amb un pressupost raonable per a 20-22 persones (nosaltres tres, els nostres pares, iaies, padrines, cosins, els padrins de L. i uns amics dels pares de J. amb qui ho celebren tot) no seria complicat, però em vaig errar. Diumenge a la tarda no obre gairebé cap restaurant. D'altres fan el menú complet (pel mateix preu, però no era la idea) o no tenen una sala privada, o has d'estar dret o no accepten reserves. Volíem que fos a prop del monestir o de casa nostra, si no. Que obrís a les 7, per no haver d'esperar gaire. El pitjor de tot va ser els pocs restaurants que obrien diumenge a la tarda, els molts que ens van confirmar que sí i quan anàvem a pagar la reserva es van adonar que el 5 de maig era diumenge (!!) i els que ja estaven reservats per a comunions i altres celebracions amb molt de temps.

Les tres millor opcions que vam trobar eren:

1. La Petite Roulotte. Una caravana d'estil food truck cuqui que contracten decoradora. Fan creps, taula de formatges, de fruites i refrescos. Això era el que volíem però necessitàvem un espai on posar-la que no fos la zona comunitària ni el carrer o un parc. Era una opció que també vaig contemplar per a la festa al poble (però seguíem necessitant moltes taules i cadires). Al poble hi teníem l'espai, però aquí no. A casa nostra tampoc no hi hauria hagut lloc. Va ser la meua primera opció i vaig buscar pels voltants una casa rural amb jardí per instal·lar-nos-hi, però les dues que vaig trobar estaven reservades per a aniversaris.

2. Somewhere Cafè. També reserven una sala. I tenen jardí, que d'entrada també ho contemplava. És una bona opció però ens va agradar molt més la 5 (no ho he posat per ordre de preferència).

3. El bar del costat d'El Siglo del Mercantic. No obria en diumenge.

4. El restaurant Qgat, amb terrassa. No obria en diumenge.

5. VDGust. Ens va encantar la proposta i entrava dins del nostre pressupost. A veure si penso a ensenyar-vos el que menjarem, però de moment només us dic que hi ha embotits, molts de formatges (recordeu que durant l'embaràs no podia menjar res d'això?), torrades, la tapa guanyadora del concurs gastronòmic de Sant Cugat i pastís! Han estat molt amables en tot. Molt a prop del monestir. Local privat.

També vaig estar a punt de comprar un centre de taula fet a mà, personalitzat per al bateig i vam parlar de fer fer una galeta Carlota en forma de nadó per a cadascú, però al final vaig frenar-me perquè tot això suma i al casament ja vaig dedicar molt de temps als detalls i em vaig adonar que el que llueix més són les grans decisions de lloc, música, carta, flors...

Un altre repte a l'hora de fer qualsevol cosa ara és sortir de casa. J. surt de casa a les 7 i torna a les 19.45. Jo, que fins ara he gaudit de permís de maternitat tot i que he hagut de resoldre temes a la universitat (sempre hi ha canvis i adaptacions noves, ara), estic amb L. tot el dia, i contenta d'estar-ho. Però no puc sortir a fer encàrrecs i això és completament diferent del casament. Sortir a passejar amb el menut vol dir, normalment, brams. Hi anem cada dia i m'acompanyen mons pares, així arribem molt més lluny. Però no té paciència per anar a comprar. Ho hem intentat diverses vegades i J. ha tornat a casa amb ell més d'un cop. Imagineu-vos com vaig comprar el regal d'aniversari de J. (31), el del seu sant i els llibres de Sant Jordi, el del Dia del pare, el vestit de L. per al bateig o el meu. O hi vaig un dissabte que J. es pugui quedar amb ell (solen venir els sogres) o es queden mon pare o mons pares amb ell. El meu vestit el vaig comprar dissabte i no volia haver-hi de tornar per escurçar res. Vaig estar de sort. Ma mare m'havia fet una selecció de botigues a Barcelona, totes a prop i hi vam anar. Vaig trobar dos vestits que em van robar el cor; d'estils molt diferents, i la feina va ser meua per triar-ne només un. Com que és diumenge, ja queda descartada la perruqueria, així que un maldecap menys.

He demanat a J. que compri caramels i llepolies al supermercat per si n'hem (ens deixen, més aviat) llençar-ne.

Hi ha un detall prescindible per a molts, però no per a mi (també es pot fer com a recordatori). Un dia el professor M., en una reunió, va renyar els encarregats de fer uns díptics per al departament perquè no tenien data. S'havia fet per poder-los utilitzar uns quants anys, però ell ho veia des d'un altre punt de vista: a l'hora d'arxivar-ho seria molt difícil. Això em va quedar gravat i volia una invitació en què hi constés el dia del bateig, el lloc i la celebració, a més dels pares i padrins (això darrer, com la data de naixement, es pot fer constar al targetó de la bosseta). La invitació seria només per a les persones convidades al bateig (com més còpies, més barat és), però jo ja m'havia enamorat de les de Cotton Bird i aquesta vegada vam trobar un model que ens va agradar als dos. Si puc, en penjaré fotografies. Vam quedar meravellats de la rapidesa, la pulcritud, els detalls i la qualitat de les invitacions. Són una preciositat. No us ensenyaré les tres fotografies de L. que també hi vam incloure. J. ho va maquetar amb el programa de la botiga en línia.

I el darrer detall són les bossetes. Procuro penjar-les des del mòbil en una altra entrada. N'hem de fer 60!