Sensació estranya

Quina sensació més estranya, mirar el calendari de la nevera, un calendari en català que em vaig endur per Nadal, des de la meua segona casa (que em van envaint a poc a poc) i veure que queden poc més de dues setmanes per tornar, que d'un glop el mes que quedava s'ha quedat en una quinzena. I el cor em batega més ràpid perquè el comiat va de bo de bo. Repasso la llista d'imprescindibles mentre esborro mentalment un parell de quimeres, ara ja. Aconseguir la signatura que em faltava per al certificat de la beca (fet), tornar llibres a la biblioteca (pendent, encara els necessito), preparatius sobre la sortida del pis amb els propietaris (a punt), tancar el compte bancari (pendent), avisar l'oficina internacional de la universitat de la data de tornada perquè a partir d'aleshores comencin a comptar per a la "regla dels dos anys de retorn" (fet), tornar les claus del departament (pendent), dinar-darrera reunió amb el mru supervisor (dimarts), neteja a fons del pis (pendent). La major part de les tasques no les puc emprendre fins a la darrera setmana, però segueixen a la llibreta blava.