Rockport!

Aprofitant els darrers dies... abans de netejar, fer maletes... Avui us escric des del mòbil perquè tinc ganes de llegir una estona i, si connecto l'ordinador, sé que no ho faré. Us penjaré  més imatges que paraules, perquè els mots ja els hem gastat, avui, posant-nos al dia després de vuit anys de no veure'ns (des de la universitat), el meu amic i jo. Ha estat un dia relaxat, tot i que gairebé perdem el tren per culpa meua (la línia roja estava tallada i, tot i que sabia que hauria d'agafar l'autobús llençadora, no em pensava que, com que el pont estava tallat, em costaria més de 30 minuts més pel trànsit). Ens ha passat a molts, però hi hem arribat a temps. Rockport, tot i que també té un parc natural, d'on extreien la pedra (granit)  per proveir Gloucester, és un poble encisador de poc més que un carrer, ple de botigues de records, visitants, galeries d'art i restaurants o parades de llagosta (que el meu amic no pot menjar perquè hi és al·lèrgic, així que aquest cop no he pogut seguir el consell gastronòmic d'A., però de totes maneres l'hem encertat en un restaurant menys cèntric, gairebé buit, amb una vista preciosa, en què jo he demanat "lobster roll" (aquest sí que era bonissíssim) i llimonada i el meu amic pastissos de cranc, calamars i un te. Encabat he berenat a la gelateria. Hauríem pogut agafar el tren de les dues per tornar, però no ho hem mirat fins a la sortida del restaurant (hauríem passat per Salem i visitat la casa de La lletra escarlata) i el següent era a les 17.10. Així que hem buscat una ombreta per fer-la petar abans de tornar a passejar una estona i entrar a botiguetes. Feia molta xafogor, però no tanta com ahir. Sol ser preludi de tempesta, anunciada per a demà (tot i que estem preparats un grupet per anar a la platja si no fa tan mal temps). En tornar, hem passat per un Boston Common impressionantmdmt ple pels concerts (OpenBox), on han acabat marcant punts per caçar Pokèmons i li he fet una visita per Harvard. Tornarà d'aquí un parell de setmanes i acabarà de veure el que li he recomanat amb una amiga. M'ha agradat molt veure'l. M'ha fet l'efecte que no havien passat els anys. M'alegro d'haver-me relaxat amb ell i espero veure'l a la tornada! 

La casa que els pintors han immortalitzat més vegades. Té el títol de "la més pintada". 

És un poblet preciós. Amb molt d'encant. Tenen raó de recomanar-lo i jo feia molt que hi volia venir. De totes maneres, trobo que la visita és molt més completa amb Gloucester [glòwster], que està just al costat (però ja veieu que els horaris de tren són força dolents i, al capdavall, val la pena dinar dos vegades llagosta), perquè allà la visita dura molt més, encara que el municipi no sigui comparable amb Rockport quant a la bellesa del paisatge. Des de dalt del tren (una hora i pocs minuts), veus altres pobles marítims bonics, com Manchester-by-the-sea, per exemple. Aquesta zona es diu Cape Ann i és la mareixa línia de tren que passa per Salem. Feia un dia preciós. 

Far a la vista:

No, no acabava de fer dia de Clam Chowder.

Vista des de dins del restaurant.

A Orlando no era el lloc per tastar aquesta mena de hotdog de llagosta, wl "lobster roll", però ara no sé com m'ho faré sense (i això que la meua idea avui era menjar-me l'animal bullit)!

La bola de xocolata, boníssima; la de nata... mira.

La platja.

Per cert, en tornar a casa he descobert que el gimnàs de Pokèmons de Davis Sq està just davant de la meua "pharmacy", com ja m'havia paregut a les fotos del Twitter. El parc l'he retratat alguna vegada. Estava plenet de gent. Les notícies en van plenes, del joc!