Newport, Rhode Island!

Es fa difícil trobar un balanç: entre allò que ens agradaria visitar (tot allò que et sorprendrà, que desconeixies, els viatges que no esperaves com Miami o Saint Louis i aquells que, per canvi de circumstàncies, al final ajornes, com ara Yellowstone), allò que voldríem experimentar, la vida quotidiana construïda en un lloc nou (amics, restaurants, cine, les festes anuals), el que voldríem llegir, escriure i, sobretot, la feina, la que tenia i els projectes que van sorgir quan acabava d'arribar i, dels quals, ara també m'estic acomiadant (a vegades, però, tancar bé o poder passar el relleu, també en comporta, de feina). N'hi ha d'altres que continuaré un cop a Catalunya. A Newport hi volia anar, però el transport era difícil i, com en altres indrets que al final no he visitat, vaig pensar que passaria una nit fora (un dels molts plans, però aquest depenia de mi). Finalment, a mesura que han anat passant els dies, la feina augmentant (a vegades, com més treballes, més te n'arriba o més consultes) i després de Saint Louis, no he tingut ganes de fer nit fora de casa quan estic a punt de tornar. Ai, casa. Per fi la recupero una miqueta, tot i que ja penso en la "gran neteja" (com si el propietari em deixés pensar en res més), atès que l'han llogat a una dona que diuen que s'hi mudarà l'u d'agost. No sabeu com m'alegro de no haver d'estar patint més per l'agència i de poder-me dutxar tranquil·la, sabent que no trucaran d'un moment a l'altre a la porta.

Avui he anat a Newport, a l'estat de Rhode Island. No és senzill visitar-la en transport públic perquè, tot i que hi arriba un bus de Peter Pan i només són una hora i 40 minuts de camí (el meu d'anada ha degut trobar trànsit, perquè li ha costat dos quarts més del previst i he patit perquè el temps s'escurçava), el primer que pots agafar surt a les deu i, el darrer, torna a les quatre. Així que anit vaig comprar tomaques i una baguet al supermercat (normalment, aquí menjo pa de motlle) i m'he fet un entrepà de pa sucat amb tomaca i xoriç per a dinar i he embolicat un parell de galetes grosses de xocolata i un plàtan. Sabia que, amb menys de quatre hores (a més, m'agrada arribar amb temps a l'estació de busos per si hi hagués imprevistos), no tindria temps d'asseure'm a dinar, tot i que havia demanat a A. una recomanació, que va ser la mateixa que figurava a la meua guia: la de la primera fotografia. La White Horse Tavern, de 1673, la taverna americana més antiga, que va demanar de seguida llicència per servir alcohol.  

Newport és un poble preciós, amb un centre que trobo que té encant anglosaxó. Hi ha ambient i, tot i que feia un dia rúfol quan he sortit, s'ha aclarit i hi feia bo. És un municipi de diners. Va ser una de les primeres colònies de Rhode Island. Tot i que primer era un poble que vivia del comerç marítim i tenia un port molt important (es nota que visc a prop de la costa, eh), encabat es va convertir en un lloc d'estiueig i s'hi van construir les mansions (moltíssimes) que l'han fet tan famosa i que se situen, també, davant del mar. A la fotografia d'aquí dalt hi veieu un altre tros de la Història dels Estats Units, que sempre em meravella descobrir per primera vegada. En aquest cas, es tracta de la primera sinagoga del país. Durant la temporada alta, n'ofereixen visites guiades (12 dòlars) cada 30 minuts (duren també 30 minuts) fins a les 3.30 p.m. Al nostre grup hi havia una família jueva que no parava de fer preguntes. Val la pena conèixer com la sinagoga està relacionada amb la tolerància religiosa que George Washington, que va visitar el temple, va acabar afegint a la Constitució. Guarden la carta d'agraïment que el president va adreçar a la comunitat jueva de Newport i la llegeixen a l'agost, diria que ha dit el 21. A nosaltres ens n'ha recitat un fragment el guia. L'agraïment era perquè Newport es va resistir una mica a signar la Constitució. Duia pressa i preguntaven molt, així que no m'he atrevit a preguntar per què.

La part de dalt és la de les dones. Pel que tinc entès, depèn de la branca del judaisme a la qual pertanys, el temple separa hòmens i dones o no ho fa. (Per cert, sobre immigració, creences i costums, estic llegint Middlesex i us el recomano, tot i que la línia genealògica a l'inici em va costar una mica i l'he reprès fa poc, quan viatjo, perquè ja el tenia encetat des de Nadal).

 Tot i que va patir quan Newport ser ocupada pels britànics, va acabar fent d'hospital i es va salvar, mentre que els béns els van guardar els jueus de Nova York (i ara estan en disputes legals, segons tinc entès i, de moment, es dóna la raó a Newport). Ens ha explicat com, al s. XVII, jueus que fugien de la Inquisició espanyola i portuguesa, es van refugiar a Àmsterdam (com sempre, per la tolerància religiosa; ja sabeu que els holandesos també són els que van dominar la zona de Nova York; barreges, tal com sap el senyor C., que s'ha fet la prova de l'ADN per veure quin percentatge té de cada país. Pagues 100 dòlars i et diuen d'on venen els teus ancestres; ja ho havien fet un parell de congressistes de Saint Louis, perquè està molt de moda en aquest país). Alguns van anar al Brasil, però amb el domini portuguès, també van haver de marxar. Al final, atrets per la llibertat religiosa de Rhode Island -el mateix discurs que vaig sentir a Filadèlfia- (al contrari, per exemple, de les restriccions d'altres estats com Massachusetts), s'hi van instal·lar; concretament, a Newport, perquè, tot i que Nova York havia estat fundada pels holandesos, es veu que no els admetien aleshores. El guia ens ha explicat que Newport era un lloc pròsper, atès que vivia del comerç (que, sobretot, anava cap a altres llocs), destacava per la producció de mobles i també per unes candeles que contenien un ingredient especial (recordeu quan us vaig parlar de la producció d'oli i candeles amb les balenes a New Bedford?). 

Mansió: The Breakers.

Jueus que feia generacions que es feien passar per conversos, aquí practicaven la religió amb llibertat. Ens n'ha explicat un parell de casos que també hem vist abans a l'exposició del centre de visitants Loeb. Un dels grans comerciants, jueus, d'origen portuguès, va ser Duarte López (amb la pronúncia americana se m'ha fet molt difícil entendre-ho), que entre l'oli/les candeles de balenes i el comerç, va enriquir-se i va contribuir en la construcció de la sinagoga (abans, els jueus havien comprat un tros de terra i també van adquirir el cementeri on està enterrat). Però, en canvi, la sinagoga deu el nom a un altre home (com sol passar, com ja vaig veure a Harvard, i això sol respondre al tema purament econòmic, de donacions). Es diu Touro Synagogue i va ser fundada el 1763. L'estil és similar al d'altres edificis històrics de Filadèlfia, senzill i harmònic. Isaac Touro era un jovenet de divuit anys quan va acceptar ser-ne rabí, tot i que no havia acabat els estudis per ser-ho (i ens ha suggerit que no devia fer-ho mai, però que tenia més coneixements que la resta de la comunitat). Era loialista, que vol dir que, quan els britànics van ocupar els edificis de Newport i cremar la resta per fer-ne llenya durant l'hivern, ell, que s'hi va quedar, també era fidel al rei. Després, van marxar a Nova York, quan Newport havia quedat afectat per les conseqüències de la guerra.

Son fill va ser un dels primers grans filantrops, que va donar diners a la sinagoga, però també a comunitats cristianes i a altres grups no religiosos. Per això la sinagoga li deu el nom, més per la seua contribució i, em penso, l'interès per preservar la memòria del pare, que purament pel rabí. 

Us feu la idea del carregat que està aquest edifici de finals del XIX que vol imitar els palaus renaixentistes italians, segons diu l'audioguia? Un renaixement americà.

 Encabat he agafat el tramviat, que baixa l'avinguda on són la major part de les mansions, de manera que les vas veient totes mentre baixes fins a la que a mi més m'interessava (i l'única que he tingut temps de veure, tot i que, pel preu, val la pena fer-ne dues de juntes i, si l'autobús hagués arribat a temps i no fos tan patidora per la puntualitat, potser encara n'hagués pogut visitar una altra). També passes pel centre (ja hi havia anat a peu), per diversos museus (el de l'automòbil, el d'art, el d'història de Newport...). He baixat a The Breakers i, probablement, la segona opció hauria estat The Marble House o The Elms, tot i que n'hi ha una altra amb més fama. L'entrada the The Breakers són gairebé 30 dòlars, però una segona mansió (tret de l'especial), només en són cinc més. Pots fer-hi fotografies, sense flaix, encara que a mi m'han quedat borroses i, les que se salven, no li fan justícia. 

 Aquesta mansió és un magnat de la indústria ferroviària procedent de Nova York. Aquí, les famílies competien per mostrar l'estatus a través de les mansions. A mi, personalment, no m'agrada gaire visitar palaus (tret del de Versalles i potser el de Sissí; bé, d'excepcions segur que n'acabaria trobant més, però dels britànics no me'n ve cap al cap que se'n salvi... potser el que estava a prop d'Eastbourne), sóc més de castells medievals. El mobiliari d'època no m'acaba d'interessar del tot i, després d'haver-ne vist uns quants, em pareixen molt pareguts. Però aquest m'ha impressionat: no sé si perquè era molt, molt carregat, però li he trobat la gràcia, pels detalls o per les línies clares i netes dels dibuixos del sostre. L'audioguia no m'ha atret l'atenció, tot i que recomanen al TripAdvisor la modalitat infantil, que confesso que no he escoltat. Val la pena visitar-ne les sales. Quin contrast amb les cases, per riques que fossin, de Salem de divendres, oi?

Si us pregunteu per què he triat dilluns i no el cap de setmana i, en canvi, he treballat dissabte i diumenge: avui eren més barats els bitllets del bus (gairebé 60 dòlars anar i tornar, diria, però ara ho dic de memòria) i ha plogut i ha estat ennuvolat tot el cap de setmana.

Segueixo descobrint bocins d'història i del caràcter americà, del qual s'enorgulleixen.

Biblioteca.

Les habitacions són més senzilles.

Aquí comença un passeig per davant del mar, hi ha un parc, diria que nacional. The Cliff Walk. A la punta de Newport també hi ha una fortalesa.

He arribat a Boston a les sis.